wpid-IMG_20131113_190407.jpg

La Coordinadora d’ampes de Gràcia va presentar ahir un estudi sobre l’escolarització pública al districte amb l’objectiu d’avaluar l’oferta i la demanda actual de places escolars i elaborar una planificació de cara a un futur immediat. L’informe vol ser la primera pedra d’un mapa escolar general.

Un estudi veu insuficient l’oferta de l’escola pública a Gràcia El Períodico, Dimecres, 13 de novembre del 2013

Compaeteix!

L’abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l’exèrcit, i es produí una revolta popular d’oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la vila de Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l’encarregat de fer efectiva l’ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (després plaça Rius i Taulet i, des del 2009, Plaça de la Vila).

Llegir mes a la viquipèdia

 

Compaeteix!

Per a nosaltres la elecció de la escola per la nostra filla ha estat una de les questions més reflexionades, estudiades i pensades de les que hem hagut de fer mai.

Els darrers mesos hem estudiat molt : hem visitat escoles, hem parlat amb mestres i educadors, hem llegit articles de pedagogia, hem compartit coneixements i informació amb altres pares i mares.

alertapublicaTenim unes creences i uns principis, pel quals considerem que la educació és un dels pilars de la societat, i considerem que ha de ser publica, laica i de qualitat. Això direccionava la nostra recerca de escola cap a aquest perfil de escola, amb una profunda confiança. La proximitat a la xarxa familiar i a l’entorn de la nostra filla també va ser un punt molt valorat, per les consequències educatives que hi veiem : sobre tot facilitat de teixir una xraxa social i promoure la autonomia de la nostra filla

Ens hem informat de altres models, pero honestament, hem volgut ser coherents amb la nostra ideologia.

La primera sorpresa va ser la de constatar que no totes les escoles son iguals: no només per la personalitat pròpia i el tarannà de un equip, si no en quant a metodologies.

Vam tenir la sort que algunes de les escoles del nostres barri, i de la nostra àera de proximitat , proposaven uns projectes que ens semblaven atractius.

Encara més sort al saber que l’escola amb el projecte que nosaltres consideravem honestament millor per la nostra filla, la teniem ben a prop de casa i hi erem en l’area de proximitat :

  • una escola impregnada de pedagogia activa i montessoriana, alhora que d’altres
  • una escola amb metodologia de treball completament per projectes, sense utilització obviament ni de fitxes, ni de llibre de texte unic, a on la recerca de informacio es forma amb metodes actuals i les tecnologies contemporànies
  • una escola sense examens, a on l’avaluació es continua, i a on els nens grans s’auto avaluen
  • una escola que busca molta participacio dels nens; a on es busca la relació de nens de diferents edats; una escola amb una gran comunicació via web-blog
  • una escola que segueix la agenda 21, que disposa de menjador ecològic, que promou el transport public

Hi vivim a 2 carrers, el pare hi treballa a 3 carrers, avi i avies a escassos minuts.

Logicament va ser la nostra aposta, feta a consciencia , reflexionada, raonada i raonable.

Vam cumplimentar la llista amb altres escoles del barri amb projectes que també ens semblaven atractius, tot i que aquest ens semblava el més adequat per la nostra filla.

Ara el sistema ens ha expulsat de la escola que ens tocava, i de totes les altres també.

La irracionalitat de la assignació de places, després de la feina de recerca informacio i reflexió, no la podem acceptar.

Pero encara més , com el sistema hem pot garantir que la meva filla podrà disposar de la mateixa educació que li tocava, per dret i per tria, el que l’atzar li ha tret ? Em garanteix el sistema que podra disposar del mateix en un altre centre?

Si no es així, la meva filla veu vulnerat el seu dret de tenir una escola publica, laica, de proximitat, i amb el model pedagogic que tenia assignat, per zona i per elecció.

Reclamem l’accés de la nostra filla a l’escola de proximitat i model pedagogic que tenia assignada i triada pels seus pares.

Compaeteix!

Jornada de portes obertes 2011 25 de gener a les 15:15h 26 de gener a les 15:15h

L’escola l’ensenyaven  els nens de 6º…de 2 en 2… acompanyaven als pares per les instal·lacions per on eren els mestres.

El primer que ens han dit les 2 nenes que ens acompanavem : “això és el pati, abans hi havia un cementiri i després una fàbrica de claus..mireu la clau al fons ( escultura de una clau simbol de l’escola)”

Fa 25 anys que existeix aquesta escola, per tant és bastant moderna, la coneixiem una mica de venir a votar…..; pero abans tenien un pati de terra i arbres i ara els hi han tret pq estan fent obres ( també aqui!!!) de un poliesportiu al darrera (que dona al carrer Neptú), quan estiguin acabades tindran un espai “de terra” a on hi haurà un hort.

Hem parlat amb el mestre de musica, amb la de educacio especial, amb les cuineres,i despres la directora, la de infantil i la de l’ampa han fet una explicació amb power points molts plens de texte..

Podriem dir  que és una escola “standard”:  fan coses que estan molt bé, altres normal, però amb un tarannà molt pràctic.

La directora deia que en aquesta escola es respira tranquilitat i alegria, que afronten els canvis/fets de la societat actual amb una actitud positiva i constructiva , de reflexio i de autoavaluacio de com ho estan fent com a escola,buscant millora continua, amb normes argumentades,mirant de parlar molt.

Treballen amb  mètodes habituals pero també fan projectes:   tenen 3 a l’any , un general de tot el cole, aquest any era la mediterranea. Els nens van matitzant un projecte proposat pels mestres, p,ex, els hi van dir als de 5é que havien de mirar la pesca, pero un nen va parlar del comerç, grans viatges, etc. i ho van incorporar o ” les normes son molt importants per estructurar el cap, als nens cal dir.lis de tant en tant “por ahí no, chatin””

Al menjador hi havia un horari de la setmana, amb el menu, i dibuixat el joc per fer al pati, dilluns futbol, dimarts futbol, dimecres tennis,.. ; he preguntat qe era aixo ( donat que el pati ha de ser “joc lliure” (el joc lliure és pedagogic))…i diu ” es que si no només juguen a futbol,és una obsessió aixo del futbol”… és a dir fan joc lliure pero tenen altres jocs suggerits, i 2 dies a la setmana NO futbol… je je es veu que ha estat un drama això…

A parvulari fan racons, projectes i fitxes, tb nens grans ajuden els petits, a llegir contes, a escriure carta als reis… intenten treballar en grups petits (desdoblament de grups li diuen)

Diuen qe hi ha un enfoc constructivista de la llengua, i donen molta importancia a la educacio visual i plàstica.

La primaria i l’escola en general : es consideren una escola amb maxim nivell de competencies en català, castellà, i anglès,  ja qe no fan classes de angles si no que fan classes en angles;  fan una mena d’erasmus de coles amb altres paisos ( Finlandia, Alemania, França…)

A les famoses enqestes de avaluacio de coles diuen qe tenen força èxit.

Fan grups petits sempre que poden, presten molta atencio a les tic (em vist els nens de p4 amb els ordinadors..), socialitizen els llibres (so, tenen llibres, pero es reciclen, aixi els han de cuidar)

Estan molt integrats al barri, no se quin projecte a la biblioteca, van al perill a fer natacio, tenen agenda 21, cami escolar, molt bon rollo amb l’ampa.

Tenen 2 linees, o sigui 50 places menys uns 15 germans ( ja no se si creurem lo dels 15 germans!!) SOLEN ENTRAR TOTS ELS QE LA POSEN EN 1º OPCIO, i molts de 2º ( no omplen les 2 linees en 1º opcio)

El web de l’escola es http://www.xtec.es/centres/a8042780/ i antics alumnes tenen un Grup al Facebook.

Compaeteix!