El que vam veure ahir ens va agradar molt!

Al matí vam fer el creuer amb el Circle Line, que s’agafa al final de la 42, cap a l’oest. Vol dir que har de passar pel famos Hell’s Kitchen….que te Hell’s ja te poc o res. (hem de dir que per tota la ciutat hem tingut sensació de seguretat absoluta! serà que som de Barcelona, serà que estem al 2007 i hi ha coses del passat totalment superades….de fet, no parem de veure referencies a harlem i al bronx com a barris normals, on hi han empreses, oficines, events, anunciats per tot arreu; crec qe pensar en lo de ciutat perillosa és com qui ara al 2007 encara no s’atreveix a baixar al raval de bcn…….no? ; bueno per si de cas no tentarem el diable, tot i que a harlem hi volem anar )

Doncs deiem que ahir va estar molt be : amb el ferry, i amb el fantastic dia que feia, vam vorejar la illa; vam veure tb detalls de la costa de new jersey que feien molt bona pinta ( barris vilaolimpicosos), per descontat la Ellis Island i la Miss Liberty, i vam vorejar el districte financer amb el seus parcs que es veia molt modern; vam continuar creuant per sota els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg ( de fet, molt macos els 3), fins a la zona de Nacions Unides; i veient tb la banda de Brooklyn ( hem de anar a Dumbo!) ; el barri de Lower East Side de Manhattan es veia força popular.

De tornada vam anar vorejant la costa del Hudson River cap al sur, i vam descobrir un sector que ens va agradar força : nous parcs ( amb gent fent footing, bici, patins, i possibilitat de llogar canoes), moderns ( m’encanta el disseny del Hudson River Park, investigaré qui l’ha dissenyat), i amb una barreja de edifics al voltant : des de serveis (les cavalleries de la policia, els helicopters, imprentes, magatzems, sanejament…) a altres de moderns. Es diria que com un Poble Nou. I de fet, ens vam endinsar en els carrers al voltant de la 20 i la 22, entre la 11º ave i la 9º ave, i vam trobar un sector força interessant : galeries d’art espectaculars en amics magatzem i fabriques, amb un disseny xulissim, inmenses, grans, industrials, amb obres modernes i xules, i obres força conegudes a la venda (!!), en aquest sector industrial/portuari, i tenint com a veins autentics tallers mecanics o de lo que sigui!

Molt chulo!

Al carrers del voltant el barri ( que és on va instal.lar-se al colonia espanyola, no massa gran pero present) tn ens va agradar molt : casetes amb escaletes a l ‘entrada, carrers arbrats, jardinets……molt maco. Vam dinar per allà en un italià molt bo, minestrone i amanida de tomaquet i mozzarella, i una pizza ortolana per compartir, i envoltats de gent mes estilosa que la que hem vist per altres barris. Molt bo (Don Giovanni).

Despres vam trobar el mercat de Chelsea : es la antiga fabrica a on van inventar les galetes Oreo, i ara un mercat diguem que un tant sofisticat , i amb un disseny espectacular : han mantingut l¡aspecte industrial, en nivell extrem, i li han plantat detalls de disseny , i botigues “especials”; tb molt i molt maco i molt interessant!

De Chelsea vam passar a greenwich i vam voltar altre cop : realment és molt maco :les casetes, els arbres, les botihietes i els cafes i restaurants amb taules a fora. Molt maco. Per cert en tots aquests sectors hi ha mes bicis que a la resta de Manhattan, tot i que hem vist bicis per tot arreu…

De Greenwich vam endinsar-nos al Soho. Realment botigues molt xules, cafeteries/restaurant….força gent…..pero no vam comprar res…

I despres a Little Italy, on estaven muntades les fires de san Gennaro. De fet, és com una fira….amb el toc decadent de les fires : menjar per tot arreu, atraccions cutres… Vam intentar fer compres a Nolita (North of Little Italy , que ens havien aconsellat , pero no vam trobar gaire cosa). ChinTown ha absorbit gran part de Little Italy i de seguida vam estar a una zona plena de botigues de souvenirs, rellotges, ulleres, perfums, bolsos de pell, etc. tot de marca i “auténticamente falso” com deia la nostre guia. Oferien 8 samarretes de I love NY per 10$, una xina ens va dir “quiere cosas?” i a l’Anna li va agafar un atac de riure. Vam passejar una mica per allà pero no vam trobar res que ens agradés, tot baratijes, les mateixes coses que els xinos de Barcelona.

Vam tornar a l’hotel a descansar una mica i canviarnos i vam tornar a baixar al West Village, i vam anar passejant fins el Lower East Side, passant pel Soho, Tribeca i un altre cop per la fira de Sant Gennaro ara molt mes animada. Els carrers semblen diferents de nit que de dia, hi havia molts locals de copes, restaurants, teatres off-off broadway, etc. que durant el dia estan tancats, molt animats i bastant fashion. Pero no ens va fer cap el pes per sopar, era tard i a molts nomes estaven prenent copes, vam menjar uns burritos i uns macho nachos a un mexicà i vam anar al Arlene’s Grocery, un local on cada nit toquen 5 o 6 grups en directe, vam veure una actuació d’un grup rocker i l’Adrià es va prendre 2 Budwaiser. Cap a la 1 de la matinada vam tornar a casa, el metro de nova York no tanca en tota la nit.

Compaeteix!

La nostra idea ahir era baixar pel parc, voltant per dintre, i anar baixant creuant tot midtown, Greenwich, Soho, Little Italy, Chinatown, i un cop al sur, al Battery parc, agafar el ferry per tenir la vista a la posta de sol i nocturna de l’sky line. Quasi ho vam fer….però al arribar a baix ens va seblar tard, i el que vam fer va ser creuar el Pont de Brooklyn.

Hem calculat que baixant en linea recta deuen ser quasi 14-15 km, però clar…..no vam baixar en linea recta…per tant sumariem uns 2-3-4 km més…o més.O sigui que ahir a la nit estavem mooooooolt satisfets, pero mooooooolt cansats.

Al matí vam visitar un parell de supers de barri de per aqui : n’hi han molts per NY,  a l’entrada semblen  colmados de tota la vida, i dintre  alguns son uns molt bons supers. Molts d’ells son “orgànics” , que és com denominen aquí al menjar ecològc ( dir-li biologic tb em sembla una tonteria, tot és biologic i organic , no?). Ens va agradar molt el Zabars, ple de menjars molt bons de tot arreu ( tots els nostres productes mediterranis,  i més, estaven; també tenien molts cafes i tes a granel , el cafe te’l molien al moment per tu) i el Fairway. Vam esmorçar al Zabars; suposo que avui ho farem al Fairways ( tenen cafeteries-restaurant; ahir al mati plens de gent i families  amb el diari del diumenge, ple de magazines i especials del diumenge).

Els kioskos son quasi iguals que els de BCN, bueno….bastant més añejos, aixó si. Tot es tan normal!!  En camvi hi ha moltes més floristeries; son senzilles, de fet m’atreviria a dir que a la majoria de cantonades i ha un colmado, un kiosk i una floristeria! Bueno, tb hi ha els expenedors de diaris aquells que deixes la moneda  i t’el agafes. Amb la caixeta oberta pots trobar el Metro! el diari gratuit ! Suec. Quina gracia!

Hem notat que realment, la comunitat afroamericana no és tan gran. Crec que el Ferran ens ho havia dit; realment , crec que el grup mes freqüent despres dels “europeus”, son els asiàtics!Pero quants n’hi han!! A més trobo que son  – igual que al japó- estilosos, noies molt guapes….jo no se si son hereus dels de chinatown, o gent arribada de varius llocs d’Asia en diferents etapes. ( clar, a mi em semblaven japos mes qe xinos!)  A més hem vist moltes parelles mixtes.  La majora de persones tenen un aspecte…..com dir…molt poc americà ? Serà perque en realitat son italians, irlandesos, polacs, russos, jueus de tots origens (n’hem vist molts amb el gorrito aqell), espanyols, anglesos, francesos, caribenys, tots barrejats? Ni tans sols son gordos o “voluminosos”!

Al apropar-nos al parc ja vam veure que algo hi havia : una cursa!  A les samarretes posava Cure Race: Hi havia moltes dones. Finalment vam entendre que es tractava de una cursa per la cura del cancer de mama. La organització era optima : portaven samarretes blanques, i algunes rosa. Tot era blanc i rosa, de fet. Despres vam entendre que la samarreta  rosa només la podien portar les “survivors” : les sobrevivents al cancer de mama.  La cursa ja havia acabat pero hi havia ambient festiu i molta gent : musica , zancudos, animadors,  carpes a on fer masatges de peus, un carpa cafeteria de us exclusiu de les survivors, plena de globus blanc i rosa; hi havia com a sponsors hospitals ( Mount Sinai), Laboratoris, es veia per les samarretes ; pero tb hi havia sponsors generics,com yoplait, i altres que repartien muntanyes de bosses de patates i fritos, aigues, formatges….podies firmar en un mural : jo vaig signar recordant-lis qe la cura ha de estar relacionada amb la sanitat publica, gratuita  i universal….pero segur qe no s’enten….

Vamos una festa. A l’estil ciutadella, si. Pero multipicat per 10!!!!

Al parc hi havia també molta gent : footing, ciclistes, patinadors, jugant a soccer,a baseboll, fent tai-txi o karates, i uns nois fent “lluita newyorkina acrobatica ” ( definicio creada per Adrià Julià ) : o sigui : jugaven  a barallar-se fent acrobacies , no amb l’estil capoeira, si no amb l’estil pelea guarra amb efectes acrobatics, com si fossin “especialistes ” de cinema.

També hi havia força esquirols, bastan sociables per cert, i moooooooooooooolt nens!  Va tornar a veure nens banyant-se a les fonts, en banyador , en calcetes, despullats….es divertien mot, pq eren fonts que surten del terra cap  dalt , altre com aspersors….Molt xulo!

I es que feia tanta calor!

Un cop fora del Park, vam veure que el centre no estava “tencat” de diumenge.  La majoria de botigues estaven obertes i hi havia gent a dalt i baix, moltes families,molts nens ( amb carritos stokke, bugaboo o quinny….he he) , molts fent el brunch.

Els edifics de aquest sector , no ens vam semblar tant alts!! Un altre sensació que hem tingut : els edificis , i el gratacels antics, no son tan alts  (no hem estat encara al Financial District) i per tant no és gens claustrofobic. Es camina molt be per les voreres, hi han arbres, les illes no son gens grans ( les street estan molt enganxades!) . Ah! hi ha un munt de esglesies! No sabia que eren tantes! en estil gotic moltes, encara que totes son del s. XIX. Vam veure st Bart’s. De fet era St Bartholomew, pero li deien St Bart. He he.

Vam veure el MOMA i el American Crafts museum, sense entrar , pq ahir voliem fer un volt general , el Rockefeller center, amb un mercadillo als carrerons interiors; vam baixar per Park Avenue, molt mes elegant que la 5th ( bueno, ens falta el troç mes pijo de la 5 th; pero el tram de baix no és gens elegant, tot i les botigues!) , i vam visitar la famosa estació Gran Central Terminal  :molt xula!! Una mica mes a baix la Biblioteca, tb molt xula!Vam veure de lluny la ONU.

Finalment vam arribar a Union Suare, Ahir no hi havia mercadillo orgànic (avui si!) , pero estava igualment plena de gent, nens, musica. Vam continuar cap a Madison Square Park , que estava tb mot plena de gent, estirats a la gespa,dinant algo de lo que venien …..mirant els partits de tennis per les pantalles gegants allà instalades! Molt xulo!Vam intentar dinar allà a la gespa, pero se’ls hi havia acabat el chicken i el beef, o sigui que vam anar a buscar un altre lloc. Vam trobar una hamburgueseria-dinner  aconsellada per Zagat ( una guia gastronomica de aqui…imagineu la Guia Michelin recomenant un Mc Donalds? be det fet, les hamburgueses de La Musa be les podria recomenar ! He he)  –

Vam veure el Flatiron : que maco!! És cert, no nomes per la forma, si no per treball de la façana, és xulo! I la zona tb. Unes quantes botigues xules, pero normals , ni cares ni massa pijes, moltes de decoració i menatge.

Aleshores ens vam endinsar per Greenwich Village; realment es veia un camvi de  estil : edificis un pel mes baixos, les famoses casetes amb escala devant i carrers arbrats; vam arribar al carrer Gay Friendly, amb bars de gays …una mica de pelicula…

I el Soho. És molt xulo el soho! cafeteries, galeries d’art, i aqui si, botigues mes fashion ( tb molt mes cares): inclus la gent  ( que continua sent normal), era més estilosa!

Del Soho  a Little Italy, estava decorada ( els 2 carrers) amb arcs i guirnaldes amb els colors de la bandera italiana; pero ja ho diuen que els italians ja no hi viuen, qe esta ple de xinos, i que es l’unic barri qe es sustenta del turisme : almenys esta ple de restaurants qe feien bona pinta ( carillos tb) i hem sentit parlar a algun cambrer en italià ( pero no se pq m’estranya…). Diuen que als anys 80  ( fa 25 anys) va haver-hi un altre boom de italians, pero eren els pijos del mon de la moda i el boom del Made in Italy.

Poc despres vam veure el pont de Brooklyn. I el vam creuar, amb  caminadors, bicis a altes velocitats i patinadors suicides, ! per sobre del transit dels cotxes ( la reentrée del capde ). Vam intentar baixar a Brooklyn , al menys als pierres aquells qe tenien com miradors , però no podiem sortir del pont, ni quan ja s’havia acabat!

A més estavem ja mooooooooooolt cansats.

Vam tornar a manhattan amb la vista del skyline nocturn des de el pont, la Miss Liberty al fons! ( finalment) , i ens vam proposar sopar a TRibeca.

Pero era car i no teniem ganes de buscar un lloc, o sigui qe vam tornar cap al barri, mig morts, en metro , i ens vam conmprar algo a un dels colmados de per a baix , ( hi ha llocs per sopar pero no podiem mes!). Una dutxa reconfortant ( l’Adrià es va banyar) i uns sandvitxos a l’habitació mirant un programa estil Pop stars . Mentres intentava mirar les fotos del dia, s’em van tencar els ulls…. ———–

Ara  ja ens hem fet una idea general, i és molt bona. A partir d’ara tenim una setmana per entrar en detalls!!

Ja tinc ganes de baixar i veure les diferencies en dia laborable!

Compaeteix!

Acabem de sopar a La Singular, sota la plaça Rius i Taulet ( Frances Giner 50). Le places i els carrers de Gràcia estan super agradables aquestes tardes de primavera, i en un d’aquests hi trobe La Singular.

És molt agradable!

Petit, amb decoracio cuidada, i un bon menú : l’Adrià ha pres xai amb salsa de menta i jo filets de pollastre a la salvia i mel. Un pastis casolà de pera i xocolata exquisit.

Les parets son vermelles, les taules petites de marbre i forja, i te un petit pati amb plantes. Tot molt ben il.luminat (llum càlida, tenue pero amb prou intensitat sobre les cares i els plats). Molt bona musica.

Tot regentat per nenes. No és la primera vegada que hi hem anat, i no serà l’ultima, perque ens agrada força.

Unic defecte : quan esta tot plé, tot i tenir poques taules, hi ha massa soroll….però de fet aquest és el problema del 90% dels locals a Espanya…..serà la gent, i no el local ?

ian a "la singular"

Compaeteix!

Doncs com deiem a un post anterior al final tot perfecte. Vam poder volar amb RyanAir per 0,01€ l ‘anada i 0,01€ la tornada.

En resum: no feia molt-molt de fred, al voltant de 0 graus. El paisatge una mica marrón (arbres de fulla caducifòlia), a la primavera deu estar mooolt més verd. Luxembourg ens va decepcionar una mica – exceptuant el parc de edifics moderns : la Philarmonie ens va agradar molt – .

Aquestes petites ciutats alemanyes que hem vist , Trier i Koblenz, ens han agradat força, amb el seus centre typisch deutsch. I la majoria de poblets eren de la categoria “poblet qualsevol amb encant”.

La gent va ser força simpàtica, començant per l’Oliver del Casa Verde que ens va convidar a anar de festa amb els seus amics el divendres a la nit a les 2 de la matinada….no vam anar, llàstima, era el princep del carnaval!! i la familia Neuberg de la taverna gästhaus a on vam sopar i dormir vora koblenz, tota plena de “paisanos”.

Les vinyes i el paisatge a la ribera del riu, en camvi, estava força soso….però és fàcil imaginar-se la primavera verd fosforescent!! haurem de tornar a fer rutes en bici i dormir a weinhausen…

Interessant la difussió de escultures per tot arreu.

Ens va agradar molt veure els edificis moderns (Lux, Frankfurt, museu adjunt a San Castor) i la esglesia del sant castor de koblenz amb la estructura tipica de westkirche (es deia aixi?) de 2 torres a l’entrada…això al mediterrani no es troba, i aquesta esglesia és del s.IX!! epoca de carlemagne

i per descomptat el centres tradicionals, ah!! i que grans són aquests rius! impressionants!!

Loreley…. pos devia ser el dia, però no ens va impactar massa…clar que lo seu hagues estat fer la exursió a peu, imagino….

Tot plegat, un capde molt bo : un 8.5 sobre 10!

AHHHH no em puc obildar del cotxe!! quina meravella, amb calefacció als ronyons!!

Aquí teniu algunes fotos del viatget:

Compaeteix!

No ens ho pensavem pas a l’estiu que al Japó hauriem menjat carn, i a sobre, molt bona!

És cert que per defecte menjaves peix, udon (fideus), miso (sopa) i peixos varis, però de carn no en faltava: als restaurants et presentaven als aparadors aquells talls ( reproduccions de plastic!) tan macos , com de marbre, i per tot arreu hi havia “braseries” coreanes….

La carn era tendrissima i melosa, ens va sorpendre molt positivament…

Algo haviem llegit de la carn de les vaques criades amb cervesa i fent-lis massatges… però el que no sabiem es que la carn de Kobe es considera la millor del mon!!!

clar, dubto que nosaltres mengessim aquella tan cara, però s’enten que la “del montón” intenten fer-la perque s’assembli a la bona….

Es la carn del bou Tajima – una varietat de vedella japo originària de Kobe- és una de les més valorades i exquisites del mundo.( he llegit que val uns 85 eur/kg)

Pero es veu que no la poden exportar, o sigui que nomes es pot mejar “carn Kobe” al Japó. A Nova Zelanda, Australia i Estats Units crien vedelles- o bous- al “kobe style” i ells si que poden exportar-ne.

El truco és: cuidar al bou Tajima amb una estricta i constant dieta a base de ferratge de primera, sake i cervesa japonesa. A més els hi fan massatges cada dia per relaxar la musculatura ( que és la carn que ens jalem) i fer que el greix es distribueixi uniformement . De tant en tant li fan fregues amb esponges impregnades de sake .

Diuen que el greix de la carne Kobe queda reduït a la mínima expresió, amagat dintre del del múscul i diluit quan es cou. Resultat: proteína pura. Cap hormona. Res de suero. Cap resta al plato. Com si fos un foie-gras, pero de vedella.

Podeu trobar mes info a :

http://gormand.wordpress.com/2006/09/03/memorias-de-asia-la-ternera-kobe-2/

Tb he llegit que a la Vall del Esla estan intentant fer una vedella tan bona….com la Kobe, que continua essent considerada la millor .

Un dia d’aquests haurem de anar a investigar a la Boqueria, segur que n’hi deu haver!

Compaeteix!

A tota casa, negoci o establiment del Japó trobarem sempre el simpatic gat que ens saluda i  convida amb la poteta!! el Maneki Neko!!

 explica una llegenda que en mig de una tempesta un senyor s’estava resgarduant sota un arbre, quan va veure un gat que li feina senyal de”vine vine” des de la tanca de un temple ….finalment el senyor va anar cap el gat , i just en aquell moment un raig va caure sobre l’arbre i el va partir!! El gat havia salvat la vida del senyor, que en agraïment va donar molts diners al temple !

Ara es diu que el gat crida els convidats, perque porten fortuna…..que és com dir que crida directament a la fortuna!!    

En realitat hi han altres històries .

Hi ha gats de varis colors, el més habitual és el blanc, o blanc i tricolor: blanc + vermell+ negre+ groc, que porten fortuna; el negre espanta el mal, i el daurat porta salut; 

Alguns criden amb la poteta dreta, i es diu que porten fortuna, i altres amb l’esquerra, que es diu que conviden a les persones i les persones porten la fortuna.  

 

aqui es pot trobar molta informació :

 http://www.amy.hi-ho.ne.jp/~mono93/cat/english/index_e.html

 

 i aquí us podeu personalitzar el vostre maneki neko!

  

 http://www.actioncat.com/luckycat.html  

 

 
   
 
 

Compaeteix!

Top