Castell

castell by diluvi.

Despres de anys de vacances exòtiques, aquest any ha estat un retorn als llocs familliars del nostre sempre -dels que ens em criat per aquestes contrades… – : voltar i revoltar per la costa brava i pel pirineu… de fet… llocs fantastics a on passar vacances… us recomano la volta en kaiak per aquestes aigües i els banys als rierols pirinencs…

suposo que si necessitem marxar és per “veure mon” i experimentar llocs i maneres de fer noves… i perquè a prop de casa és més fàcil retrobar-te amb la mateixa gent exacta de la teva ciutat… no?

he he

Compaeteix!

Em fa molta rabia alguna de la terminologia que es fa servir durant l'embaras . No se si passa en tots els idiomes: en català i castellà si.

Es fan les visites i s'han de seguir els consells del ginecoleg i/o la llevadora. Es presuposa que al part t'atendrà un ginecoleg o una llevadora i alguna infermera…i despres el bebe serà visitat per un pediatra.

Coloquialment , a les botigues especialitzades, als reportatges escrits o en tv, es parla sempre del que diuen els ginecolegs i els pediatres….

Tb per defecte el bebé sempre es ell…no ella…

Cada vegada que sento " pregunta a tu ginecologo" em fa rabia : i si es ginecologa ??

A mi m'estan portant ginecologues i llevadores. Tampoc es tracta de rebutjar els homes com fan algunes dones de determinades cultures i religions, pero si de que reconeixer que els professionals qualificats de qualsevol ambit poden ser homes o dones.

Hi ha qui critica l'us del doble plural que està tan en boga ara "ciutadans i ciutadanes"….però de fet no fa mes que corregir el masclisme lingüístic inherent a molts idiomes : per què el plural general ha de ser el masculí?? si en molts ambits hi ha majoria de dones? hauria de ser tan vàlid l'un com l'altre ( per cert, ho es?? algú em va dir que pot ser ja era així)

el tema és que encara una casa te la fa un arquitecte, una consulta legal la vas a fer a l'advocat, pero al cole els nens tenen la mestra i la infermera et posa les benes de la ferida que t'ha curat el metge……

brrrrr…..

Compaeteix!

Castellers de Gracia Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Compaeteix!

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat."

Compaeteix!

Castell de Montesquiu

Aquest cap de setmana hem estat a Nevà, a celebrar l'aniversari del Jordi, hi érem força colla.

Encara que a Nevà no anem massa, sempre anem per aquestes dates, es quan el paisatge està mes maco. El que no fem normalment es visitar tot el que es pot trobar de camí des de o a Barcelona, cosa que hauríem fer mes sovint. En mes de 30 anys no havíem visitat mai el Castell de Montesquiu. Està dintre d'un parc molt agradable, molt xulo i recomanable.

Compaeteix!

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod. Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat . El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així! El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA. La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) . És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—– Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc.. I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii. Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he….. Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra…. Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!). I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!! Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, …. I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons. Montauk ens va agradar força. D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

Compaeteix!

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-“caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Compaeteix!

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

jueus ultraortodoxes satmar a brooklyn

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Compaeteix!

Diumenge 8 de Setembre, 08:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

Ens hem preparat un café i estem consultant les guies per veure que fem avui.

Fa molt bon dia, calor, com ahir, aquesta nit hem tingut que posar l’aire acondicionat, una mica sorollós pero ens hem refrescat. Vam anar a dormir cap a les 10 d’aquí, que, a causa del jetlag, els nostres cossos es pensaven que eren les 4 de la matinada.

Ahir, despres d’instalarnos a l’Hotel Days Inn, vam decidir anar baixant per Broadway St. per anar al Downtown, pero ens vam equivocar i bam pujar uns quants carrers en direcció contrària, fins la 104St. Encara no es harlem, pero era un barri molt popular, bàsicament negres,i hispans, i com era dissabte hi havia un munt de gent pel carrer, sobretot nens, i estaven preparant una festa amb BBQ i música HipHop; no seria exagerat dir en aquella primera incursió vam sentit parlar mes castellà que altra cosa. (inclus els negres eren en gran parts de parla hispana)

Despres vam girar i …..

….i és que , a questes primeres hores a NY ja han dit molt de aquesta ciutat : hem vist nens descalços al parc , jugant en banyador a les fonts, i tornant a casa empapats ( de families de tots els colors), frisbys, patinadors, jugadors de soccer (!!!), de cricket, hare kristnas, manifestacions (no war, i temes relacionats amb 11.9), casaments, “pedidadas de ma sobre un carrossa al central park, noi en genolls amb l’anell a la ma!!!!!!!!!!!”, venedors-predicadors de religions varies, boutiques de totes les primeres marqes del mon, gent i gent i gent normalissima amb pantalons pirates, xancles de dit i samarretes de tirants, acumulacions de gent per entrar al teatre, taxis grocs, rick shaws(taxi-bici), limousines (n’he vist mes en unes hores qe en tots els anys que he viscut!), asiatics, hispans, indus, europeu,negres i mulatos , ballarins de tango, picnics en bikini, homeless, gent vestida  guapa anant a alguna festa, ..

qe puc dir? ens veiem incapaços de explicar : nomes van ser unes poqes hores, vam baixar vorejant i entrant un troç per central park, edifici dakota , imagine, vam anar a petar la 5º avinguda a l’ inici del parc, on està l’hotel Plaza, pero a nosaltres ens va cridar l’atencio l’apple store que estava a reventar!!! (la gent va allí a connectar-se) i vam voltar per allà, fins a times square ( ens va recordar a Tokyo!) tb super ple,pantalles gegants de alta definicio a les façanes dels edificis; vam veure uns quants teatres i un munt de restaurants; finalment, cansats ( per nosaltres ja devien ser les tantes), vam supar a la john’s pizzeria, que existeix des de els anys 20. Molt gran, molts cambrers joves qe semblaven trets de una teleserie…..

vam totnar en metro ( quin desastre!; eficaç si, ero jo crec qe el metro de sarajevo despres de la guerra devia estar en millor estat!! no he vist cosa mes bruta i mes cutre!! añejo, negre-gris….sense ni una escala mecanica!!goteres!!

Avui….anem per mes! Ja hem vist tant i no hem vist res!

Per+ò, ….tot és alhora tant especial, i tan normal? serà perqué som barcelonins, urbanites, pq tothom pot dir que coneix aquesta ciutat ?

LLuny de decepcionar, la sensació de normalitat és força agradble….no se perqué, fa sentir com a cas…i estem a NY!!!!

Compaeteix!

Picnic a la Sala Montjuic

Dimecres pasat vam anar al Castell de Montjuic a veure El Baile de los Vampiros, tot un clàssic. Desde qu fan el cinema a la fresca al Castell de Montjuïc no ens ho pedem ja que es una activitat deal per alguna nit d’entre setmana pels que ens quedem a Barcelona.

Acostumem a anar cap a aquarts de 9,  la película comença les 10 però de 9 a 10 toquen Jazz en directe, cada dia un grup diferent, ja que fan un Concurs del que aquest any es la 3a edició. Tambe  fan un curtmetrage, normlment de gent local (dimecres van pasar un curt d’animació que es deia Violeta, la pescadora del Mar Negro,  els autors els teniem al costat.

Però abans de la película nosaltres sopem, sempre ens portem una manta, uns coixins, una ampolla de vi i alguna cosa per menjar: pa amb tomaquet, pernil bo, formatge, etc. Be de fet, la majoria de gent fa el mateix.

Ah! l’enrada val 4€ i el web es www.salamontjuic.com.

No te preu.

Compaeteix!

Top