Un dels millors llibres que he llegit : Aqui la explicació…..del wikipedia. La Ética hacker es una nueva ética surgida de (y aplicada a) las comunidades virtuales o cibercomunidades (aunque no exclusivamente). Uno de sus grandes mentores ha sido el finés Pekka Himanen. Himanen, en su obra La ética del hacker y el espíritu de la era de la información (que contiene un prólogo de Linus Torvalds y un epílogo de Manuel Castells), comienza por rescatar el sentido original del término 'hacker'. Según Himanen, un hacker no es (como suele creerse comúnmente) un delincuente, vándalo o pirata informático con altos conocimientos técnicos (éste es el cracker), sino que hacker es todo aquel que trabaja con gran pasión y entusiasmo por lo que hace. De ahí que el término 'hacker' pueda (y deba) extrapolarse a otros ámbitos como ser, por ejemplo, el científico. Así Himanen escribe, "en el centro de nuestra era tecnológica se hallan unas personas que se autodenominan hackers. Se definen a sí mismos como personas que se dedican a programar de manera apasionada y creen que es un deber para ellos compartir la información y elaborar software libre. No hay que confundirlos con los crackers, los usuarios destructivos cuyo objetivo es el de crear virus e introducirse en otros sistemas: un hacker es un experto o un entusiasta de cualquier tipo que puede dedicarse o no a la informática. ". Según Himanen la ética hacker es una nueva moral que desafía "La ética protestante y el espíritu del capitalismo", (obra escrita hace un siglo por Max Weber) y que está fundada "en la laboriosidad diligente, la aceptación de la rutina, el valor del dinero y la preocupación por la cuenta de resultados. Ante la moral presentada por Weber, la ética del trabajo para el hacker se funda en el valor de la creatividad, y consiste en combinar la pasión con la libertad. El dinero deja de ser un valor en sí mismo y el beneficio se cifra en metas como el valor social y el libre acceso, la transparencia y la franqueza". La ética hacker es una ética de tipo axiológico, es decir, una ética basada en una determinada serie de valores. Himanen rescata algunos fundamentales, a saber:

También cabe consultar el estudio escrito por Pau Contreras Me llamo Kohfam, identidad hacker: una aproximación antropológica, III Premio de Ensayo Eusebi Colomer de la Fundación EPSON, Barcelona, 2004. Según Contreras, las agrupaciones hackers dan lugar a unas configuraciones sociales en red que se caracterizan por su capacidad de generar conocimiento e innovación. Estas configuraciones en red, llamadas "inteligencias-red" presentan unas propiedades sociales basadas en la meritocracia, la concepción pública del conocimiento generado y la redistribución de éste entre los miembros del grupo. Según el autor, la organización social de los grupos hacker es muy similar a la utilizada en las sociedades primitivas, con liderazgos no coercitivos y sistemas de reputación entre pares basados en la ética hacker como características fundamentales.

Compaeteix!

Vocal a la mesa electoral

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

– el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

– una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo” ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.dominimal.com/_w/diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

Compaeteix!

Avui hem estat a aquest evento a A Casa portuguesa (www.acasaportuguesa.com), al carrer Verdi.

2 Barcelonins que hem pujant caminant – i empenyent la bici – tot Passeig de Gracia des de Plaça Catalunya fins a Gràcia.

Un cop al barri, la carrer Verdi, a l’encantador- ensisador acasaportguesa, ens hem demanat 2 pastissets de Belem i 2 copes de vi tinto de l’Algarve.

2 noies portugueses modernes i simpatiques, el local ple de menjars bons , celleret de vins portuguesos, col.leccions de fotografies, art, llibres, un moble despensa que ens enacnta, i força gent, .. caracteristic estil jove-mitjana edat gracienc o assimilable….locals i estrangers, sobre tot portuguesos…

I aleshores la Leonor, la mastressa portuguesa jove i modernilia amb serrell i trenetes faldilla de petitabotigadedissenyadora de gracia o del born ( he he!!), ha presentat l’evento : 3 persones, 3 veus, 3 idiomes : Benvinguda a la Primavera.

Ha començat un “histriónic” noi portugués: amb força gesticulacions i cares expressives, llegint poemes en portugués: m’ha agradat moltissim !!!

Despres un noi altet, una mica, una mica petita, en sobrepes, amb ulleres, aspecte tímid, ha llegit una poesia en castellà….aquest era melancoliós i timid. També molt be.

I despres una noia….zopaz!! Fa gracia, ha recitat molt be, entonant, pujant i baixant de tons, amb força expressivitat i alegria…pero era zopaz!! que curios!!

Despres a la 2º ronda ella ha recitat el famos poema de Machado ” A un olmo seco”, i deia : Al olmo viejo, hendido por el dayo y en zu mitad pozdido, con las lluvias de abzil y el sol de mayo algunaz hojaz vezdes le han zalido.

¡El olmo centenazio en la colina que lame el Duezo! Un muzgo amarillento le mancha la cozteza blanquecina al tzonco cazcomido y polvoziento.

No sedá, cual los álamos cantores que guardan el camino y la dibeda, habitado de pazdos duiseñores. etc.. Ha estat fantàstic. Un 9,5 sobre 10. Un optima activitat a fer despres de un dia de treball…

Us aconsellem molt acasaportuguesa, us encantarà!!

Aqui teniu un fragment del recital :

Recital de 3 poetas en la Casa Portuguesa de Gracia, Barcelona. 3 autores, 3 idiomas. José Luis Peixoto, Amadeu Vidal i Bonafont, Pablo Neruda Intérpretes: Daniel Leite (portugués), Yolanda Urban (català), Luis Vidal (español)

Compaeteix!

Doncs aquí tenim, endreçat per ‘tags‘, les fotos que tenim pujades fins ara al Flickr.

2006  2cv  78696  ada  adn  alcanar  alemania  amanohashidate  amposta  angelina  arabs  archeologia  aren  areny  arianne  arqchitecture  arqueologia  arqueology  art  asakusa  atura  autumn  autunno  bairroalto  balco  balcony  baldosa  balears  balls  bambina  barcelona  barn  barqueta  beach  berg  berlin  bici  bicicleta  bicicletta  bicycle  billar  blau  blue  bolets  bon  botafumeiro  budda  buho  cabrenys  calcetines  calzini  cardedeu  carnota  carrer  cartuja  cascais  cases  castell  castillo  castle  catering  cats  cavall  centrogalegoartecontemporaneo  ceramic  ceramica  chaussette  children  chouette  christmas  citroen  citroën  civetta  coblenza  cohete  columpio  compostela  concubion  cosmocaixa  cow  crismas  cuba  de  deer  delta  deutschland  dinar  dog  ebre  ebro  eidechse  elevadorsantajusta  emanuel  enoteca  equilibriotermodinamico  esa  estany  estats  estufafria  eule  evolution  excursio  excursion  fagioli  fall  famiglia  familia  family  felices  felicitacion  feliz  ferrera  festa  fiestas  finisterre  fish  fisterra  flicka  font  formentera  foto  fotomaton  fractal  frankfurt  freser  friky  from  funghi  galicia  gardenbalcony  gaudi  gava  geisha  germania  germinador  gion  giralda  girl  gita  gordo  gordonavidad  gos  gracia  grandegracia  grass  gronxador  grossa  gufo  gästhaus  haima  hapy  heisemberg  hibou  hiroshima  httpajlxaropcom  höst  hösten  im  incertesa  incertidumbre  indeterminazione  intangibles  jaime  japan  japon  jardinets  judias  julafton  jultomten  kamakura  karaoke  kinkakuji  kobe  koblenz  kyoto  lagartija  lechuza  legumbres  lentejas  lenticchie  lisboa  lizard  llegums  llenties  lorelay  lucertola  lunch  lundgren  luxemburg  manolo  mar  marcparrot  mariscada  marisco  marta  massart  massart2006  maçanet  maçanetdecabrenys  maçart  mediterraneo  mediterrani  migjorn  mitjons  miyajima  modernisme  mojito  mongetes  montagna  montaña  mosel  mosela  mountain  mozarabe  mucca  mudejar  muntanya  muros  mushoroms  muslims  mussol  nadal  nadala  navidad  nena  neolitic  neolitico  neoruralcom  neurona  neva  nino  niña  noia  oliba  osaka  otoño  ov  owl  panaderia  papa  papamobil  parkgüell  parquedelasnaciones  pelut  piastrella  piastrelle  pica  pin  pinrineu  pireneus  pirinees  pirineo  pirineu  pirineus  pitiuses  pityucensis  podarcis  pontocho  portolimpic  postre  prado  prehistoria  prehistory  preistoria  primitive  purikura  rajola  rajoles  razzo  raïm  rhein  ribagorza  ribes  riesling  rin  rineu  rio  ripolles  riusitaulet  river  roma  sand  sanjusangendo  santacruz  santiago  santiagodecompostela  santissim  santjoan  sargantana  sea  setas  sevilla  shibuya  shinjiku  shintoism  shuttle  socke  socks  sotllo  street  strumpor  summer  sun  sunset  svampor  swim  tag  tajo  taller  tapas  tardor  tejo  telenoika  tina  tokyo  tonel  tortosa  trencadis  triana  trier  tuna  uggla  uhu  uncertainty  vaca  vache  vall  vallferrera  venus  vi  vino  virreina  viñas  vuba  wall  were  wine  xarxes  ödla 

Compaeteix!

Doncs com deiem a un post anterior al final tot perfecte. Vam poder volar amb RyanAir per 0,01€ l ‘anada i 0,01€ la tornada.

En resum: no feia molt-molt de fred, al voltant de 0 graus. El paisatge una mica marrón (arbres de fulla caducifòlia), a la primavera deu estar mooolt més verd. Luxembourg ens va decepcionar una mica – exceptuant el parc de edifics moderns : la Philarmonie ens va agradar molt – .

Aquestes petites ciutats alemanyes que hem vist , Trier i Koblenz, ens han agradat força, amb el seus centre typisch deutsch. I la majoria de poblets eren de la categoria “poblet qualsevol amb encant”.

La gent va ser força simpàtica, començant per l’Oliver del Casa Verde que ens va convidar a anar de festa amb els seus amics el divendres a la nit a les 2 de la matinada….no vam anar, llàstima, era el princep del carnaval!! i la familia Neuberg de la taverna gästhaus a on vam sopar i dormir vora koblenz, tota plena de “paisanos”.

Les vinyes i el paisatge a la ribera del riu, en camvi, estava força soso….però és fàcil imaginar-se la primavera verd fosforescent!! haurem de tornar a fer rutes en bici i dormir a weinhausen…

Interessant la difussió de escultures per tot arreu.

Ens va agradar molt veure els edificis moderns (Lux, Frankfurt, museu adjunt a San Castor) i la esglesia del sant castor de koblenz amb la estructura tipica de westkirche (es deia aixi?) de 2 torres a l’entrada…això al mediterrani no es troba, i aquesta esglesia és del s.IX!! epoca de carlemagne

i per descomptat el centres tradicionals, ah!! i que grans són aquests rius! impressionants!!

Loreley…. pos devia ser el dia, però no ens va impactar massa…clar que lo seu hagues estat fer la exursió a peu, imagino….

Tot plegat, un capde molt bo : un 8.5 sobre 10!

AHHHH no em puc obildar del cotxe!! quina meravella, amb calefacció als ronyons!!

Aquí teniu algunes fotos del viatget:

Compaeteix!

Doncs si, si no passa res, viatjarem a Frankfurt-Hahn des de Girona per 2 cèntims d’euro, amb RyanAir, taxes incloses.

Potser es una estratègia de màrketing, ja veurem que pasa quan estem al Aeroport de Riudellots de la Selva.

Però be, ja hem preparart una ruta per aquellas contrades alemanes.

Arribarem tard a Hahn, llogarem un cotxe (un Astra per 56 EUR dos dies, amb alamo.de) i la idea es anar a dormir a Trier (Trèveris),(a 60Km del aeroport), al Hotel Casa Verde , el dissabte ens espera un bon esmorzar alemany en aquesta “pensionen” tan xula que ha trobat la Susi, llavors una visita breu a Trier i cap a Luxembourg a pasar el dia, allà quedarem amb els Rubio per dinar.

Lorelay

De Luxembourg tornarem cap a Alemanya, cap a la ciutat històrica de Koblenz, zona de natura, vinyes, pobles mitjavals i castells. Potser ens hostatgema un típic hotelet alemany, Gasthaus Rheinklause de Lahnstein, un poble veí també molt maco. Diumenge al matí seguirem el Rin passant per Lorelay (foto), i despres i si el temps i el temps ens ho permet anirem cap a Frankfurt am Main, la capital financera d’Alemania abans de tornar cap a l’aeroport.

I be, això es tot, i molt per un cap de setmana i a “low cost”, avió+cotxe+hotel ens surt per menys de 100€ per persona. Diners que fàcilment et gastes si et quedes a casa i surts a sopar i fas alguna altre activitat (shoping, cinema, copes, …)

Si fem tot seran mes de 500km amb cotxe, sort que portarem un GPS (espero que funcioni) que ens farà la cosa mes senzilla. Aquí podeu veure la ruta feta pel Google Maps.

Compaeteix!

Top