Ultimament no deixo de escoltar aquesta cançó de Jovanotti. M'encanta Jovanotti. És vital,fresc i positiu, sense deixar de ser crític i implicat en els problemes del mon.

Aquesta cançó la entenc al 1000%, reflexa el que ara sentim: és una ninna nanna ( cançó de cuna) que va escriure per la seva filleta.

È per te che sono verdi gli alberi /és per tu que son verds els arbres

e rosa i fiocchi in maternità / i rosa els llaços a la maternitat

è per te che il sole brucia a luglio /és per tu que el sol crema al juliol

è per te tutta questa città /és per tu tota aquesta ciutat è per te che sono bianchi i muri /és per tu que les parets son blanques

e la colomba vola/ i el colom vola

è per te il 13 dicembre / és per tu el 13 de desembre

è per te la campanella a scuola / és per tu la campana del cole

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… /és per tu cada cosa que hi ha, ninna na ninna e…

è per te che a volte piove a giugno /és per tu que de vegades plou al juny

è per te il sorriso degli umani /és per tu el somriure dels humans è per te un'aranciata fresca /és per tu una taronjada fresca

è per te lo scodinzolo dei cani/ és per tu el moure la cua dels gossos

è per te il colore delle foglie / és per tu el color de les fulles la forma strana della nuvole / i la farma rara dels núvols è per te il succo delle mele/ és per tu el suc de les pomes

è per te il rosso delle fragole /i el vermell de les maduixes

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e…/és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il profumo delle stelle / és per tu el perfum de les estrelles

è per te il miele e la farina /és per tu la mel i la farina

è per te il sabato nel centro / és per tu el dissabte al centre

le otto di mattina / les vuit del matí

è per te la voce dei cantanti la penna dei poeti / és per tu la veu dels cantants la pluma dels poetes

è per te una maglietta a righe/ és per tu una samarreta a ratlles

è per te la chiave dei segreti / és per tu la clau dels secrets

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il dubbio e la certezza / és per tu el dubte i la certesa

la forza e la dolcezza / la força i la dolçor

è per te che il mare sa di sale / és per tu que el mar te gust de sal

è per te la notte di natale /és per tu la nit de nadal

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

http://www.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

http://es.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

Compaeteix!

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ’99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular. 

 

Compaeteix!

Olivia Red Hood Olivia Red Hood by Dr Case.

He trobat moltes olivies a can flickr! però encara no se ben be com hi han arribat, estan pels carrers de les ciutats ( barcelona, paris,lisboa???) , una figureta molt simpatica entre la olive oil de pop eye i betty boop, caracteritzada de diferent maneres!

vaig a investigar la majoria son de Dr Case

Compaeteix!

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Les catarates del Niagara

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

turista india i el maid of the mist

Compaeteix!

Referent a aquest aspecte, hem de dir que : Els cotxes no son tan grans ni tan a "americans". És a dir, que la majoria de models son estil europeu, dels grossos, això si, del tipus de les berlines grans. Tb es veu molt i molt cotxe japo, Honda i Toyota, i bastant europeus, sobre tot Volvos, BMW,VW, Mercedes i algun Mini. El que no hi ha son cotxes petits, això si que no. I dels gordos tious 4X4 sí que n'hi han, pero no tants con es podria pensar, almemys en aquesta àrea del país. El que no ens esperavem era veure tantes motos : a les ciutats ha estat fàcil trobar Vespes, i per la carretera passen bastant Harleys. El que és fort és que van sense casco!!!! ( o amb casco de equitació..) Els autèntics reis de la carretera, i molt diferents als nostres, son els camions. Son molt macos, tenen morro, son molts llargs, solen estar impecables i ser de colors …( els cotxes tb segueixen la moda anodina dels darrers anys de escala de grisos blancs i negres dominants). Les carreteres no criden la atenció , ni per massa modernes ni per plenes de imputs que no coneixiem. És més, la senyalització és minimalista i escassa, i els cartells de petites dimensions,com haviem notat en algun altre país europeu, la espanyola es veu molt llampant. (Haviem fet el raonament que pot ser la posen petita pq aixñi obliguen a anar mes a poc a poc per poder-la llegir, no?) Això si, circulen mooooooooolt tranquils.El limit superior és 65 milles per hora (104 km/h) , i pocs els sobrepassen ( hem vist policia parant a cotxes), amb lo qual …..és una mica avorrit, fins i tot pels que no ens agrada correr massa…..però és que 100 a les àrees rapides ( i menys a moltes)….. Entre això i els cotxes sense marxes…..la conducció és molt tranquila. Hem trobat poc transit en general, clar que circulem entre setmana a qualsevol hora del dia….. I aparcar no és tan facil : està prohibit quasi per tot arreu, a on es pot és zona blava o verda, inclus als pobles. A les ciutats els aparcaments son carissims, sobre tot a NY.

Compaeteix!

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!) És una walking city, de les poqes suposo als USA ÉS compatcta i relativament petita És historica i amb un aire molt europeu ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..) És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)… És molt elegant ( la ciutat i la gent ) Una petita gran ciutat MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables : – tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

– te port – te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos – te un petit chinatown ab porta xina – te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art) – te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics) – te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics – te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida…. Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

———— Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ? Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.

Compaeteix!

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod. Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat . El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així! El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA. La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) . És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—– Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc.. I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii. Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he….. Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra…. Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!). I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!! Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, …. I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons. Montauk ens va agradar força. D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

Compaeteix!

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Mercat Ecologic de Union Square

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

Narcolepsia a Manhattan

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

Compaeteix!

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

jueus ultraortodoxes satmar a brooklyn

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Compaeteix!

El que vam veure ahir ens va agradar molt!

Al matí vam fer el creuer amb el Circle Line, que s’agafa al final de la 42, cap a l’oest. Vol dir que har de passar pel famos Hell’s Kitchen….que te Hell’s ja te poc o res. (hem de dir que per tota la ciutat hem tingut sensació de seguretat absoluta! serà que som de Barcelona, serà que estem al 2007 i hi ha coses del passat totalment superades….de fet, no parem de veure referencies a harlem i al bronx com a barris normals, on hi han empreses, oficines, events, anunciats per tot arreu; crec qe pensar en lo de ciutat perillosa és com qui ara al 2007 encara no s’atreveix a baixar al raval de bcn…….no? ; bueno per si de cas no tentarem el diable, tot i que a harlem hi volem anar )

Doncs deiem que ahir va estar molt be : amb el ferry, i amb el fantastic dia que feia, vam vorejar la illa; vam veure tb detalls de la costa de new jersey que feien molt bona pinta ( barris vilaolimpicosos), per descontat la Ellis Island i la Miss Liberty, i vam vorejar el districte financer amb el seus parcs que es veia molt modern; vam continuar creuant per sota els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg ( de fet, molt macos els 3), fins a la zona de Nacions Unides; i veient tb la banda de Brooklyn ( hem de anar a Dumbo!) ; el barri de Lower East Side de Manhattan es veia força popular.

De tornada vam anar vorejant la costa del Hudson River cap al sur, i vam descobrir un sector que ens va agradar força : nous parcs ( amb gent fent footing, bici, patins, i possibilitat de llogar canoes), moderns ( m’encanta el disseny del Hudson River Park, investigaré qui l’ha dissenyat), i amb una barreja de edifics al voltant : des de serveis (les cavalleries de la policia, els helicopters, imprentes, magatzems, sanejament…) a altres de moderns. Es diria que com un Poble Nou. I de fet, ens vam endinsar en els carrers al voltant de la 20 i la 22, entre la 11º ave i la 9º ave, i vam trobar un sector força interessant : galeries d’art espectaculars en amics magatzem i fabriques, amb un disseny xulissim, inmenses, grans, industrials, amb obres modernes i xules, i obres força conegudes a la venda (!!), en aquest sector industrial/portuari, i tenint com a veins autentics tallers mecanics o de lo que sigui!

Molt chulo!

Al carrers del voltant el barri ( que és on va instal.lar-se al colonia espanyola, no massa gran pero present) tn ens va agradar molt : casetes amb escaletes a l ‘entrada, carrers arbrats, jardinets……molt maco. Vam dinar per allà en un italià molt bo, minestrone i amanida de tomaquet i mozzarella, i una pizza ortolana per compartir, i envoltats de gent mes estilosa que la que hem vist per altres barris. Molt bo (Don Giovanni).

Despres vam trobar el mercat de Chelsea : es la antiga fabrica a on van inventar les galetes Oreo, i ara un mercat diguem que un tant sofisticat , i amb un disseny espectacular : han mantingut l¡aspecte industrial, en nivell extrem, i li han plantat detalls de disseny , i botigues “especials”; tb molt i molt maco i molt interessant!

De Chelsea vam passar a greenwich i vam voltar altre cop : realment és molt maco :les casetes, els arbres, les botihietes i els cafes i restaurants amb taules a fora. Molt maco. Per cert en tots aquests sectors hi ha mes bicis que a la resta de Manhattan, tot i que hem vist bicis per tot arreu…

De Greenwich vam endinsar-nos al Soho. Realment botigues molt xules, cafeteries/restaurant….força gent…..pero no vam comprar res…

I despres a Little Italy, on estaven muntades les fires de san Gennaro. De fet, és com una fira….amb el toc decadent de les fires : menjar per tot arreu, atraccions cutres… Vam intentar fer compres a Nolita (North of Little Italy , que ens havien aconsellat , pero no vam trobar gaire cosa). ChinTown ha absorbit gran part de Little Italy i de seguida vam estar a una zona plena de botigues de souvenirs, rellotges, ulleres, perfums, bolsos de pell, etc. tot de marca i “auténticamente falso” com deia la nostre guia. Oferien 8 samarretes de I love NY per 10$, una xina ens va dir “quiere cosas?” i a l’Anna li va agafar un atac de riure. Vam passejar una mica per allà pero no vam trobar res que ens agradés, tot baratijes, les mateixes coses que els xinos de Barcelona.

Vam tornar a l’hotel a descansar una mica i canviarnos i vam tornar a baixar al West Village, i vam anar passejant fins el Lower East Side, passant pel Soho, Tribeca i un altre cop per la fira de Sant Gennaro ara molt mes animada. Els carrers semblen diferents de nit que de dia, hi havia molts locals de copes, restaurants, teatres off-off broadway, etc. que durant el dia estan tancats, molt animats i bastant fashion. Pero no ens va fer cap el pes per sopar, era tard i a molts nomes estaven prenent copes, vam menjar uns burritos i uns macho nachos a un mexicà i vam anar al Arlene’s Grocery, un local on cada nit toquen 5 o 6 grups en directe, vam veure una actuació d’un grup rocker i l’Adrià es va prendre 2 Budwaiser. Cap a la 1 de la matinada vam tornar a casa, el metro de nova York no tanca en tota la nit.

Compaeteix!

Top