Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

Durant un temps de formació vaig pensar que podria arribar a dedicar-me a això. No va ser el cas… almenys fins el moment.

Però no he deixat de perdre l'nteres : mireu quines coses :

L'explicació de Wikipedia:  

"El Land art es una tendencia del arte contemporáneo, que utiliza el marco y los materiales de la naturaleza (madera, tierra, piedras, arena, rocas, etc.). Esta expresión inglesa se ha traducido también como «arte de la construcción del paisaje» o «arte terrestre». Generalmente, las obras se encuentran en el exterior, expuestas a los elementos, y sometidas a la erosión natural; así pues, algunas desaparecieron, quedando de ellas sólo el recuerdo fotográfico. Las primeras obras se realizaron en los paisajes desérticos del Oeste americano a finales de los años sesenta. Las obras más imponentes, realizadas con equipamentos de contrucción como excavadoras, se llaman Earthworks, palabra que puede traducirse como excavaciones, aterramientos o desmontes).

Su finalidad es producir emociones plásticas en el espectador que se enfrenta a un paisaje determinado. El principio fundamental del Land Art es alterar, con un sentido artístico, el paisaje, para producir el máximo de efectos y sensaciones al observador. Se pretende reflejar la relación entre el hombre y la tierra, el medio ambiente y el mundo, expresando al mismo tiempo el dolor, debido al deterioro ambiental del clima que existe hoy en día. Lo principal es la interación del hombreartista con el medio ambiente.

El arte generado a partir de un lugar, que algunas veces parece un cruce entre escultura y arquitectura, en otras un híbrido entre escultura y arquitectura de paisaje en donde juega un papel cada vez más determinante en el espacio público contemporáneo. En realidad, puede considerarse como un nuevo comportamiento artístico, alejado de los modos tradicionales, como otros que surgieron en los años sesenta y setenta en respuesta a la comercialización del objeto artístico tradicional (cuadros, esculturas). Otras nuevas modalidades artísticas del mismo tipo serían en body-art, el happening o el Arte Povera.

El paisaje es parte fundamental de la obra, el que indica muchas veces el que hacer. El arquitecto dialoga primero con el entorno y posteriormente la obra seguirá esta conversación. Así podrá surgir esta transformación que permita esta experiencia artística, recuperar valores ancestrales, comunicar ideas, pensamientos y sensaciones.

El Land-Art establece un diálogo, muchas veces de carácter arquitectónico, con la naturaleza. Expone delante del espectador un mundo que requiere la contemplación.

Para intervenir a esta escala en la cual el hombre pueda apropiarse del territorio, es importante que el arquitecto entienda el lugar en el cual va a trabajar. Tal como lo hace el Land-Art, desde una perspectiva general, dejando una marca o huella del hombre con los elementos a la escala de este, determinando el paisaje a su medida; es ahí la cercanía con la arquitectura y el paisaje.

La forma resultante no era apropiable, no se podía manipular y acababa siendo efímera. De ahí que se fotografiasen, en prueba de la realización de la obra. Otras veces, se recogía la experiencia artística en planos, bocetos o grabaciones audiovisuales. Lo que se mostraba al público en exposiciones y galerías era ese rastro visual del Land art, y el espectador que acude debe «re-construir» mentalmente lo ocurrido, según el historiador del arte Antje von Graevenitz."

Compaeteix!

FIREFOX

FIREFOX by diluvi.

Firefox es un pintor peculiar que fa anys que està en el mercat hippie de la Mola, a Formentera. Cada any el veiem i li hem fet alguna foto.

Ara ens han publicat questa foto a un bloc de cultura Zen.

Compaeteix!

Castellers de Gracia Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Compaeteix!

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!) És una walking city, de les poqes suposo als USA ÉS compatcta i relativament petita És historica i amb un aire molt europeu ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..) És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)… És molt elegant ( la ciutat i la gent ) Una petita gran ciutat MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables : – tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

– te port – te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos – te un petit chinatown ab porta xina – te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art) – te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics) – te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics – te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida…. Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

———— Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ? Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.

Compaeteix!

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-“caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Compaeteix!

BCN – JFK

Dissabte 8 de setembre

11:42 (hora de Barcelona)

Finalment som volant sobre Galicia, en un Boing 767 de Delta airlines, a 857 Km/h i 10.000 metros d’alçada.

Jo a la fila 39B i l’Anna a la 17A, es lo que te anar amb un Stand-by per 170EUR, i sort hem tingut, pq pensàvem que no podriem volar, l’avió va ple i nomes hi havia una plaça, o ens separevem, o esperavem al vol de demà o agafavem el que va a Atlanta a les 14h. Per fortuna hi ha hagut alguna baixa, una dona que no tenia el pasaport digital i els seu acompanyant han perdut l’avió, pero aquestes places les han agafat unes noies que tb tenien un Stand-by i tenien preferencia. Quan pensavem que ens hariem d’esperar al vol d’Atlanta ens han cridat per megafonia que anesim corrents, ens han ficat a un opel corsa i hem anat per la pista fins l’avió, quin stress.

Portem volant un parell d’hores, al seient teniem un kit amb una manta, un coixí, uns auriculars i uns tapa-ulls. Ens han donat algo per beure (jo he pres un te) i una bosseta de cacahuets. Ara han posat una peli, per megafonia han dit que posarien 3 películes, la 1a Ocean’s 13th, que no hem vist, pero pel que posten fet ara crec que es un altra película (podem escollir varios canals de so, versió original o doblada a un espanyol una mica raro).

13:00 (hora de BCN)

Defenitivament la peli no es Ocean’s 13th es un telemovie d’una noia rebel i conflictiva que fuig de casa seva a Califòrnia pq el seu padrastre abusava d’ella quan era petita i es va a casa de la seva àvia, a un poble de l’amèrica profunda, on escandalitza la població ultraconservadora i religiosa. El doblatge tampoc es en sudamericà ni en espanyol de la península, es un doblatge raro.

Fa una estona ens han donat de dinar: fresh salad & Roasted Beaf of Chicken with vegetables.

Imagen 052

El temps pasa ràpid, no es fa pesat el vol, ens queden unes 4h per arribar a New York. De tant en tant m’aiqueco i vaig a la fila 17, on es l’Anna, i de pas paso per la 34 esta l’Isaac (excompany de feina) i la seva dona tb embarasada de 16 setmanes, ells van a San francisco i faràn una ruta per califirnia.

15.45 (hora de BCN)

L’ Àdrià m’acaba de passar el tablet PC. Abans he escrit algo a la llibreta, si fa no fa el mateix que ha explicat l’Adrià en versió meva. Despres del susto inicial la resta ha estat tranquil; ara fa una estona ens han servit tb “el berenar” gelat de vainilla hagen dasz i te/cafe; hem vist tb los increibles, bueno no, una peli de disney de un nen orfe cientific ; ara fan una serie, nomes en versioo oriiginal : he intenta escoltar una mica pero no entenc i m’agobia : a les hostesses les sentenc! no entenc pq costa tan t seguir una peli!

Aixi qe m’he posat a llegir el meu llibre de “nenes”; es qe em faltava poc per acabar-lo (por los pelos, de Marian Keyes, la qe fa llibres estil bridget jones, de grups de amigues (amb algun amic, un minim gay)treintanyeres de LOndres. Pero he parat per escriure.

ja tinc ganes de arribar i de veure i viure finalment a NY, despres de anys i anys “familiriaritzan-me” amb aquesat ciutat a traves de pelis, series, i cultura contemporanea.

(per cert la pei d’abans estava molt be! no era una telemovie! surtia la jane fonda, la linbdsay lohan, i la actriu de dones desesperades qe va fer transamerica; eren avia, neta i filla; ambientada a idaho, en una comunitat superreoigiosa , crec qe de mormons.)

Vaig a veure qe fan les nenes del llibre! Portem 5 horesi mitja de viatge ; en qeden 2 segons el qe ha dit el pilot al enlairar-nos. Menys pesat qe una jornmada laboral! He he

Compaeteix!

Fa uns mesos va apareixer al diari un article molt interessant sobre els països escandinaus i com estan vivint un boom de gran dinamisme economic i de creativitat despres de una fases de crisi, i deia coses com:

" …esos paises son la prueba de que para crecer no hay que hacer las cosas exactament a la manera anglosajona (menos proteccion social, más eficiencia)"

"…las altas tasas de impuestos parecen desincentivar el empleo, pero no es así, porque permiten financiar politicas de fomento de la natalidad que hacen posible que la mujer abandone el hogar"

"…Finlandia y Suecia estan a la cabeza del informe Pisa en materia educativa, per la important formació de capital humà"

" Se ha vinculado la capacidad de consenso nórdica a la cultura calvinista de la que proceden. Pero hay quien paradojicamente justifica el éxito de esas economias satisfechas en su RESPETO POR EL TIEMPO LIBRE".

"El Éxito nordico no està en la ética del trabajo del calvinismo, como creen algunos, sino en la ÉTICA DEL TIEMPO LIBRE. Los escandinavos no trabajan de forma agotadora. Son más bién escrupulosos con su ocio. Ésa es la clave del exito."

" De donde sale esa energia ? Yo (Helene Olsson) creo que en los años 90 lo pasamos un poquito mal y eso nos obligó a repensar las cosas.Pensar como nos quitabamos de encima industrias obsoletas."

"El actual florecimiento escandinavo es en buena parte respuesta a una sucesion de profundas crisis que sacudieron la zona a principios de los 90.(…) Hay paises como Italia que viven en una crisis permamente pero no saca provecho de ello, pero no ha sido el caso de los escandinavos, que supieron extraer las conclusiones adecuadas".

"Los paises escandinavos se estàn convieriendo en la autèntica alternativa al modelo anglosajon de crecimiento, con empresas como Ikea o Nokia, que han entrado en la era postindustrial y del conocimiento dando a las mujeres, los viejos y los niños un gran protagonismo"

" En el estudio (Kairos, sobre los jovenes europeos) los jovenes escandinavos aparecen (junto con los americanos), como los más felices, optimistas y libres."

A l'article es menciona : Ikea, Nokia, Marimekko,Bank Oluffsen y el disseny en general, sectors varis (Sunto ,Amer), Kairos,HM….. Pero n'hi han tantes mes!

Firma l'article Ramon Aymerich, La Vanguardia, 25.3.2007

Compaeteix!

He llegit un article que diu que els darrers 15 anys hi ha hagut una revolució gastronómica a Suècia, han anat apareixent cuiners i restaurants de talent i creativitat, i que molts cuiners suecs han collit molts exits a les competicions gastronmiques internacionals….

No dic res, només ho provarem el proper estiu….

Un dels millors restaurants de Stockholm es diu Bon LLoc, així, en català. Crec que te estrella.

Tb a Stockholm hi ha un grup de 4 nois , cuiners joves guapos i rossos, suecs, que tenen un restaurant amb nomes 16 places que es diu Mistral i te estrella. Es veu que cuinen peus de porc.

Diuen que els darrers anys Göteborg ha estat especialment renombrada en mitjans internacionals com a una interessant ciutat gastronomica, entre les millors del mon. Diuen que tenint en compte el nº de habitants que te, Göteborg te molts restaurants de 1º categoria, i 4 d’ells amb estrella Michelin!

A la bucolica illa Öland hi ha una cuinera Ruscalledosa…es diu Karin Fransson, porta el restaurant del hotel Borgholm, i és experta en les materies primes locals i te un gran hort propi….estil Rusqui, no?

I associat a això, també diuen que hi ha una revolució silenciosa a la agricultura i la industria alimentaria sueques, donat a la gran demanda de materies primeres cultivades de manera ecológica i local. Es veu que molts restaurants tenen projectes amb els pagesos locals, productors de verdures, llet i carns

Doncs això, visitarem Suècia per comprovar-ho.

Així per començar he de dir que el kalles kaviar és un dels meus aliments favorits, al top t

en del ranking – juntament amb el pernil, el gaspatxo, la pizza, la escalivada, el foie, el parmigiano i le lasagne….-…pero de fet…a mi m’agrada quasi tot!!

Doncs bona sort a la cuina sueca, que per cert, te aquell fantastic padri!!

El Cuiner Suec dels Muppets!! (alies Borkibor)

Més info sobre la cuina sueca a http://en.wikipedia.org/wiki/Swedish_cuisine

Compaeteix!

Avui hem estat a aquest evento a A Casa portuguesa (www.acasaportuguesa.com), al carrer Verdi.

2 Barcelonins que hem pujant caminant – i empenyent la bici – tot Passeig de Gracia des de Plaça Catalunya fins a Gràcia.

Un cop al barri, la carrer Verdi, a l’encantador- ensisador acasaportguesa, ens hem demanat 2 pastissets de Belem i 2 copes de vi tinto de l’Algarve.

2 noies portugueses modernes i simpatiques, el local ple de menjars bons , celleret de vins portuguesos, col.leccions de fotografies, art, llibres, un moble despensa que ens enacnta, i força gent, .. caracteristic estil jove-mitjana edat gracienc o assimilable….locals i estrangers, sobre tot portuguesos…

I aleshores la Leonor, la mastressa portuguesa jove i modernilia amb serrell i trenetes faldilla de petitabotigadedissenyadora de gracia o del born ( he he!!), ha presentat l’evento : 3 persones, 3 veus, 3 idiomes : Benvinguda a la Primavera.

Ha començat un “histriónic” noi portugués: amb força gesticulacions i cares expressives, llegint poemes en portugués: m’ha agradat moltissim !!!

Despres un noi altet, una mica, una mica petita, en sobrepes, amb ulleres, aspecte tímid, ha llegit una poesia en castellà….aquest era melancoliós i timid. També molt be.

I despres una noia….zopaz!! Fa gracia, ha recitat molt be, entonant, pujant i baixant de tons, amb força expressivitat i alegria…pero era zopaz!! que curios!!

Despres a la 2º ronda ella ha recitat el famos poema de Machado ” A un olmo seco”, i deia : Al olmo viejo, hendido por el dayo y en zu mitad pozdido, con las lluvias de abzil y el sol de mayo algunaz hojaz vezdes le han zalido.

¡El olmo centenazio en la colina que lame el Duezo! Un muzgo amarillento le mancha la cozteza blanquecina al tzonco cazcomido y polvoziento.

No sedá, cual los álamos cantores que guardan el camino y la dibeda, habitado de pazdos duiseñores. etc.. Ha estat fantàstic. Un 9,5 sobre 10. Un optima activitat a fer despres de un dia de treball…

Us aconsellem molt acasaportuguesa, us encantarà!!

Aqui teniu un fragment del recital :

Recital de 3 poetas en la Casa Portuguesa de Gracia, Barcelona. 3 autores, 3 idiomas. José Luis Peixoto, Amadeu Vidal i Bonafont, Pablo Neruda Intérpretes: Daniel Leite (portugués), Yolanda Urban (català), Luis Vidal (español)

Compaeteix!

Top