També a baby-s

Més val que ens la treguem del cap, perà si continuo mirant-la m'abduiré!!

Una mica de tripulante de nave espacial…..però xula!!! 

Compaeteix!

Moises

Mireu quines coses tan xules!!

Gràcies al blog de una mamma de disseny he vist un munt de coses que em xiflen!!

Super aconsellable!! 

Beemama, diseño para mamás

Compaeteix!

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat."

Compaeteix!

dominimal.com/_w/diluvi.com v2 Desprès d'uns dies anant canviant de disseny d'aquesta pàgina crec que he trobat el definitiu, com a mínim durant un temps. He dedicat unes quantes hores per adaptar una plantilla ja feta i crec que ha quedat tot bastant acuradet, no?

Mes info sobre aquest disseny aquí

Que en penseu?

afegiu un comentari

Compaeteix!

Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Mercat Ecologic de Union Square

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

Narcolepsia a Manhattan

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

Compaeteix!

El que vam veure ahir ens va agradar molt!

Al matí vam fer el creuer amb el Circle Line, que s’agafa al final de la 42, cap a l’oest. Vol dir que har de passar pel famos Hell’s Kitchen….que te Hell’s ja te poc o res. (hem de dir que per tota la ciutat hem tingut sensació de seguretat absoluta! serà que som de Barcelona, serà que estem al 2007 i hi ha coses del passat totalment superades….de fet, no parem de veure referencies a harlem i al bronx com a barris normals, on hi han empreses, oficines, events, anunciats per tot arreu; crec qe pensar en lo de ciutat perillosa és com qui ara al 2007 encara no s’atreveix a baixar al raval de bcn…….no? ; bueno per si de cas no tentarem el diable, tot i que a harlem hi volem anar )

Doncs deiem que ahir va estar molt be : amb el ferry, i amb el fantastic dia que feia, vam vorejar la illa; vam veure tb detalls de la costa de new jersey que feien molt bona pinta ( barris vilaolimpicosos), per descontat la Ellis Island i la Miss Liberty, i vam vorejar el districte financer amb el seus parcs que es veia molt modern; vam continuar creuant per sota els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg ( de fet, molt macos els 3), fins a la zona de Nacions Unides; i veient tb la banda de Brooklyn ( hem de anar a Dumbo!) ; el barri de Lower East Side de Manhattan es veia força popular.

De tornada vam anar vorejant la costa del Hudson River cap al sur, i vam descobrir un sector que ens va agradar força : nous parcs ( amb gent fent footing, bici, patins, i possibilitat de llogar canoes), moderns ( m’encanta el disseny del Hudson River Park, investigaré qui l’ha dissenyat), i amb una barreja de edifics al voltant : des de serveis (les cavalleries de la policia, els helicopters, imprentes, magatzems, sanejament…) a altres de moderns. Es diria que com un Poble Nou. I de fet, ens vam endinsar en els carrers al voltant de la 20 i la 22, entre la 11º ave i la 9º ave, i vam trobar un sector força interessant : galeries d’art espectaculars en amics magatzem i fabriques, amb un disseny xulissim, inmenses, grans, industrials, amb obres modernes i xules, i obres força conegudes a la venda (!!), en aquest sector industrial/portuari, i tenint com a veins autentics tallers mecanics o de lo que sigui!

Molt chulo!

Al carrers del voltant el barri ( que és on va instal.lar-se al colonia espanyola, no massa gran pero present) tn ens va agradar molt : casetes amb escaletes a l ‘entrada, carrers arbrats, jardinets……molt maco. Vam dinar per allà en un italià molt bo, minestrone i amanida de tomaquet i mozzarella, i una pizza ortolana per compartir, i envoltats de gent mes estilosa que la que hem vist per altres barris. Molt bo (Don Giovanni).

Despres vam trobar el mercat de Chelsea : es la antiga fabrica a on van inventar les galetes Oreo, i ara un mercat diguem que un tant sofisticat , i amb un disseny espectacular : han mantingut l¡aspecte industrial, en nivell extrem, i li han plantat detalls de disseny , i botigues “especials”; tb molt i molt maco i molt interessant!

De Chelsea vam passar a greenwich i vam voltar altre cop : realment és molt maco :les casetes, els arbres, les botihietes i els cafes i restaurants amb taules a fora. Molt maco. Per cert en tots aquests sectors hi ha mes bicis que a la resta de Manhattan, tot i que hem vist bicis per tot arreu…

De Greenwich vam endinsar-nos al Soho. Realment botigues molt xules, cafeteries/restaurant….força gent…..pero no vam comprar res…

I despres a Little Italy, on estaven muntades les fires de san Gennaro. De fet, és com una fira….amb el toc decadent de les fires : menjar per tot arreu, atraccions cutres… Vam intentar fer compres a Nolita (North of Little Italy , que ens havien aconsellat , pero no vam trobar gaire cosa). ChinTown ha absorbit gran part de Little Italy i de seguida vam estar a una zona plena de botigues de souvenirs, rellotges, ulleres, perfums, bolsos de pell, etc. tot de marca i “auténticamente falso” com deia la nostre guia. Oferien 8 samarretes de I love NY per 10$, una xina ens va dir “quiere cosas?” i a l’Anna li va agafar un atac de riure. Vam passejar una mica per allà pero no vam trobar res que ens agradés, tot baratijes, les mateixes coses que els xinos de Barcelona.

Vam tornar a l’hotel a descansar una mica i canviarnos i vam tornar a baixar al West Village, i vam anar passejant fins el Lower East Side, passant pel Soho, Tribeca i un altre cop per la fira de Sant Gennaro ara molt mes animada. Els carrers semblen diferents de nit que de dia, hi havia molts locals de copes, restaurants, teatres off-off broadway, etc. que durant el dia estan tancats, molt animats i bastant fashion. Pero no ens va fer cap el pes per sopar, era tard i a molts nomes estaven prenent copes, vam menjar uns burritos i uns macho nachos a un mexicà i vam anar al Arlene’s Grocery, un local on cada nit toquen 5 o 6 grups en directe, vam veure una actuació d’un grup rocker i l’Adrià es va prendre 2 Budwaiser. Cap a la 1 de la matinada vam tornar a casa, el metro de nova York no tanca en tota la nit.

Compaeteix!

Nova York devia ser espectacular als anys 60. Perqué ara…..tot es veu añejo!! he he

Pero ja ho diuen : la gràcia de NY és que tot camvia sempre! primer va ser una ciutat de holandesos i anglesos, despres van anar arribant irlandesos i italians, gent de l’est, xinesos; mes tard portoriquenys i a poc a poc cada vegada més latins, més gent de l’est, de l’extrem orient, del mitja orient…i el futur, ves a saber!

I aquí no paren de passar coses i tots valen.

Pero als anys 60, la epoca aquella de les comedies romàntiques a on les noies vivien soles en sus “departamentos” plens de botons i automatismes i treballaven de editores o periodistes a oficines de gratacels ….en aquella epoca la ONU era nova de trinca, el Guggenheim tb, l’espectacular Lincoln Center…….

Ara tots aquests edificis es veuen un pel tronats; els dissenys estan bé, pero els detalls son molts sosos o molt “sesentints”.

A més, com els carrers solen estar tb tronats…diguem que de glamurós no hi ha gaire.

Pero sembla que estan treballant : el Guggeheim està d’obres; el Lincoln Center també; l’Empire State feia pena (vale que sigui més antic i que està de obres, però….) : sostres oberts, terra de ciment brut, escales anodines! pobret! ); al carrer hi ha moltes obres a les voreres, moltes façanes amb bastides ( com a BCN! fins i tot en aixó se sembla!), però ….és que deu haver tanta feina.

El que impacta és , en camvi, el bon estat de tots els parcs, no nomes Central Park, si no de qualsevol d’aquests petitets.

Bon estat si, pero no he dit detalls de modernitat.

Clar que ens falta el Financial District , i pot ser a la banda del East River a on estan fent el nou Guggeheim ? anirem a investigar…

Compaeteix!

Fa uns mesos va apareixer al diari un article molt interessant sobre els països escandinaus i com estan vivint un boom de gran dinamisme economic i de creativitat despres de una fases de crisi, i deia coses com:

" …esos paises son la prueba de que para crecer no hay que hacer las cosas exactament a la manera anglosajona (menos proteccion social, más eficiencia)"

"…las altas tasas de impuestos parecen desincentivar el empleo, pero no es así, porque permiten financiar politicas de fomento de la natalidad que hacen posible que la mujer abandone el hogar"

"…Finlandia y Suecia estan a la cabeza del informe Pisa en materia educativa, per la important formació de capital humà"

" Se ha vinculado la capacidad de consenso nórdica a la cultura calvinista de la que proceden. Pero hay quien paradojicamente justifica el éxito de esas economias satisfechas en su RESPETO POR EL TIEMPO LIBRE".

"El Éxito nordico no està en la ética del trabajo del calvinismo, como creen algunos, sino en la ÉTICA DEL TIEMPO LIBRE. Los escandinavos no trabajan de forma agotadora. Son más bién escrupulosos con su ocio. Ésa es la clave del exito."

" De donde sale esa energia ? Yo (Helene Olsson) creo que en los años 90 lo pasamos un poquito mal y eso nos obligó a repensar las cosas.Pensar como nos quitabamos de encima industrias obsoletas."

"El actual florecimiento escandinavo es en buena parte respuesta a una sucesion de profundas crisis que sacudieron la zona a principios de los 90.(…) Hay paises como Italia que viven en una crisis permamente pero no saca provecho de ello, pero no ha sido el caso de los escandinavos, que supieron extraer las conclusiones adecuadas".

"Los paises escandinavos se estàn convieriendo en la autèntica alternativa al modelo anglosajon de crecimiento, con empresas como Ikea o Nokia, que han entrado en la era postindustrial y del conocimiento dando a las mujeres, los viejos y los niños un gran protagonismo"

" En el estudio (Kairos, sobre los jovenes europeos) los jovenes escandinavos aparecen (junto con los americanos), como los más felices, optimistas y libres."

A l'article es menciona : Ikea, Nokia, Marimekko,Bank Oluffsen y el disseny en general, sectors varis (Sunto ,Amer), Kairos,HM….. Pero n'hi han tantes mes!

Firma l'article Ramon Aymerich, La Vanguardia, 25.3.2007

Compaeteix!

A mi personalment m'agraden les cases molt lluminoses, i amb grans obertures que fagin que els espais exteriors i interiors es barregin….Per això m'agrada el joc de la casa "romana", dels patios andalusos, les villes arabs, i clar, la arquitectura moderna que intenta adaptar aquests conceptes em versió moderna. En aquest sentit un dels edificis que més m'agrada és l'edifici de la Fundació Miró, de l'arquiecte Sert : m'ensanta el joc de patios i jardins, terrasses i sales interiors : no saps mai si estan dintre o fora , i sempre gaudeix de la protecció de l'interior, i de la llibertat de l'aire lliure. Els projectes de vivendes actuals veig que tenen molt aquesta tendencia : de linees pures, geometriques, grans finestrals i jocs de volums que intercalen interior i exterior. A part, diria que és força ecologic : no hi ha res com la llum natural per la vista, cap te un espectre tan ric ,  al qual l'ull humà estigui tan ben adaptat ( milions d'anys de evolucio per adaptar la vista  a l'entorn algo sabran no? ) i  es minimitza el consum, a l'estiu es garantiza la frescor amb la circulacio de l'aire, i a l'hivern és l'aire la que fa de cambra d'aire i els finestrals de hivernacle. Doncs el meu astorament ve de que crec que molta gent sabeu que crec que faria ? posar cortines opaques , tapar els finestrals, i encendre llum artificial…… hi ha gent molt cutre!!  no se pq la gent sempre vol comprar pisos lluminosos si despres posen toldos, cortines i tanquen tot! i a les oficines 3/4 del mateix: es dissenyen finestrals, i la gent baixa les cortines…. Francament, això és un tema que m'indigna. BRRRRRRRRRR     

Compaeteix!

Avui hem estat a aquest evento a A Casa portuguesa (www.acasaportuguesa.com), al carrer Verdi.

2 Barcelonins que hem pujant caminant – i empenyent la bici – tot Passeig de Gracia des de Plaça Catalunya fins a Gràcia.

Un cop al barri, la carrer Verdi, a l’encantador- ensisador acasaportguesa, ens hem demanat 2 pastissets de Belem i 2 copes de vi tinto de l’Algarve.

2 noies portugueses modernes i simpatiques, el local ple de menjars bons , celleret de vins portuguesos, col.leccions de fotografies, art, llibres, un moble despensa que ens enacnta, i força gent, .. caracteristic estil jove-mitjana edat gracienc o assimilable….locals i estrangers, sobre tot portuguesos…

I aleshores la Leonor, la mastressa portuguesa jove i modernilia amb serrell i trenetes faldilla de petitabotigadedissenyadora de gracia o del born ( he he!!), ha presentat l’evento : 3 persones, 3 veus, 3 idiomes : Benvinguda a la Primavera.

Ha començat un “histriónic” noi portugués: amb força gesticulacions i cares expressives, llegint poemes en portugués: m’ha agradat moltissim !!!

Despres un noi altet, una mica, una mica petita, en sobrepes, amb ulleres, aspecte tímid, ha llegit una poesia en castellà….aquest era melancoliós i timid. També molt be.

I despres una noia….zopaz!! Fa gracia, ha recitat molt be, entonant, pujant i baixant de tons, amb força expressivitat i alegria…pero era zopaz!! que curios!!

Despres a la 2º ronda ella ha recitat el famos poema de Machado ” A un olmo seco”, i deia : Al olmo viejo, hendido por el dayo y en zu mitad pozdido, con las lluvias de abzil y el sol de mayo algunaz hojaz vezdes le han zalido.

¡El olmo centenazio en la colina que lame el Duezo! Un muzgo amarillento le mancha la cozteza blanquecina al tzonco cazcomido y polvoziento.

No sedá, cual los álamos cantores que guardan el camino y la dibeda, habitado de pazdos duiseñores. etc.. Ha estat fantàstic. Un 9,5 sobre 10. Un optima activitat a fer despres de un dia de treball…

Us aconsellem molt acasaportuguesa, us encantarà!!

Aqui teniu un fragment del recital :

Recital de 3 poetas en la Casa Portuguesa de Gracia, Barcelona. 3 autores, 3 idiomas. José Luis Peixoto, Amadeu Vidal i Bonafont, Pablo Neruda Intérpretes: Daniel Leite (portugués), Yolanda Urban (català), Luis Vidal (español)

Compaeteix!

Top