[flickr]set:72157622617475835[/flickr]

Que ens demana l’Olivia que dibuixem?

Compaeteix!

Diumenge vam dinar a aquest peculiar restaurant del Poble Sec.

Bar-marisqueria Funicular. Es un local petit tipus bar tradicional de barri, 8 taules,  amb cartells a les parets de les especialitats i coses recomanades.

Fant molt de peix i marisc i altres delicatessens, com foies amb salses de tot tipus, carpatxos, ostres i trufes.

Per picar vam demanar l’ensaladilla rusa que vam veure pels foros d’internet que la recomanaven, molt bona, també uns pebrots del padró amb sal maldon i unes tallarines, cortesia de la casa ens van portar unes olives grans i bonissimes, amb alls i cogombrets. El pa amb tomaquet que et posen es tipus de vidre, sense molta molla, … bonissim.

P1050984 Funicular pastis de pastanaga amb crema de formatge foie al porto Tallarines pimientos de padron amb sal maldon carpaccio de bacallà amb olivada i gelat de oli d'oliva Ensaladilla Funicular

També vam tastar carpatxo de bacallà amb olivada i gelat d’oliva i per colminar foie d’ànec amb reducció d’oporto, expectacular. Tot regat amb un vi blanc jove de rioja, Rinsol, ampolla blava, afruitat, fresquet … fa estiu.

De postre un original pastis de pastenaga amb crema de formatge, carajillo d’anis i te verd, disposen gran varietats de cafés (orgànic, etiope, etc) i d’infusions.

Tot per 66 euros,  car, pero no cada dia menges foie ni marisc…

Factura el Funicular

En resum un bon lloc, recomanable per fer un tast (pots demanar tapes enlloc de racions) de productes frescos i de temporada ben preparats.

Tornarem.

Bar – marisqueria Funicular C. Vallhonrat, 28 Poble Sec 08004 Barcelona Tf. 933258538

Compaeteix!

al Da Greco

al Da Greco by diluvi.

Mes que un italià podriem dir que es un restaurant italo-americà… mes concretament un italià de Brooklin.

El lloc és agradable, ple de objectes decoratius, jerros, estatues, miralls, llums baixes, taules molt ben separades entre si ….estil de “luxe” añejo…, amb un toc rococó – crec que és el chip dels usa,a on els rest,italians son com pijos no?- ;moltes cambreres ( tot dones) amb camisa de ras molt atentes, el menjar bo i abundant, a part et porten tastets de tots els plats per compartir…; preu contingut… la pega : massa carregat, tat la decoració com els plats, més que italià mediterrani és molt a base de crema de llet i parmigiano…. i no té un xip “modern”…..no sé com explicar…

es pot anar de tant en tant ….

Compaeteix!

Ara que ve la revetlla de St Joan, recullo alguns consells de la Gene per fer una festa sostenible.

Les festes són moments de celebració molt importants per a la nostra societat, i especialment a les escoles. Per desgràcia acostumen a generar una gran quantitat de residus, molts dels quals són difícils de reciclar. És per això que molts centres mostren la seva preocupació per aconseguir reduir-ne els efectes negatius i així poder celebrar festes més sostenibles. Tot seguit us proposem una sèrie de consells per aconseguir-ho: 1. Fer servir gots reutilitzables, ja que es poden rentar, guardar i utilitzar moltes més vegades. 2. Fer servir una vaixella reutilitzable. També és molt bona idea utilitzar suports comestibles per servir el menjar, com per exemple, llesques de pa, empanades, etc. Una altra opció és utilitzar una vaixella compostable que es reculli conjuntament amb les restes del menjar. 3. Muntar diversos punts de retorn o recollida, lloc on es retornarien plats i gots reutilitzables. 4. Portar tovallons personals de roba . Si els utilitzeu de paper, recordeu que s’han de tirar amb la matèria orgànica, ja que són compostables. 5. El menjar es pot portar amb carmanyoles, d’aquesta manera només cal destapar-les i servir-se i així evitem embrutar plats. Aquesta idea serveix també per fomentar que es consumeixi menjar casolà i així evitar el menjar d’elaboració industrial, sempre excessivament embolcallat. 6. Si és possible, s’hauria de fer una previsió força ajustada de possibles participants per evitar comprar més materials del compte i sobretot perquè no sobri menjar. S’ha d’intentar evitar que el menjar sobrant vagi directament a les escombraries, per això us animem a contactar amb alguna entitat social del vostre domicili que pugui aprofitar-lo. 7. A l’hora d’organitzar una festa sostenible cal triar l’opció que generi menys residus; de totes maneres, els que es generin s’han de tirar al contenidor correcte per poder-los tractar. Per això cal tenir visibles i accessibles tots els contenidors de recollida selectiva (paper i cartró, envasos, matèria orgànica, rebuig i vidre). Cada contenidor ha d’estar senyalitzat amb el que s’hi pot tirar a dins per tal d’evitar errors. 8. Criteris de compra sostenibles. Les begudes que es portin a la festa és preferible que no siguin amb envàs individual, sinó amb envàs familiar, perquè així es generen menys residus. Si fos possible, també seria bo que les begudes es portessin en envàs de vidre, ja que els envasos de plàstic tenen un reciclatge més costós ambientalment. 9. Productes de temporada i de producció propera, de comerç just i ecològics. Sempre que sigui possible, hem de tenir en compte aquests aspectes a l’hora de comprar. 10. La decoració de la festa (les garlandes, per exemple) es pot fer amb materials reciclats (paper, cartró, revistes, llaunes, brics, etc.). 11. Amb les restes de menjar generades a la festa es pot fer compost si es té un compostador.

Compaeteix!

Un conjunt de temes aparentment inconnexos, exposats per estudiosos i sotmesos a debat entre els assistents, ens farà reflexionar sobre qüestions com la degradació mediambiental, el augment desbocat de les desigualtats o el nou ordre mundial, intentant desvetllar a quins interessos obeeixen, i quines alternatives podem desenvolupar per a reconduir unes situacions que la propaganda oficial, ens presenta com a inevitables. ATTAC, moviment d’educació popular orientat cap a la acció, aborda aquesta 6ª edició, amb la il·lusió de formar-nos com a ciutadans, capaços de desenvolupar una opinió pública mundial, activa i ben informada, que influeixi en totes aquelles decisions que ens afecten com éssers humans. Com totes les activitats d’Attac, aquesta Escola d’Estiu es fa des de i per la ciutadania, sense cap tipus de subvenció, i amb la col·laboració solidària de tots els participants. Es per tant, d’entrada lliure i gratuïta. Que la gaudiu!

Del 30 de juny al 4 de juliol acte inaugural : dimecres 25 de juny a les 19:30h Centre Cultural La Casa Elizalde

més info al triptic d’ attac

Compaeteix!

Després de tanta preparació, xerrades i recerca de informació, finalment va arribar el dia X.

Un dels aspectes en el que incidien als cursos i xerrades totes les llevadores era el de estar preparat per qualsevol eventualitat, sense frustrar-se. Jo ho tenia assumit, ….però …però no pensava que hagués de fer servir aquesta carta…..estava tan convençuda de que després de un embaràs tan bo i tan natural el part tindria el mateix camí…..

Compaeteix!

Hi ha alguna cosa en els jocs i els esports que no m'agrada : imagino que és l'objectiu que es posa . Tot i que els jocs son entreteniment i practica de habilitats en companyia, no m'agrada que el seu objectiu oficial sigui "guanyar" o dit d'una altra manera "vèncer els altres"…i d'una altra encara, "competir".

Per sort veig que no soc la única en pensar així, -encara no he empollat gaire sobre pedagogia! estic en fase embaràs i part!!-  i de fet hi ha desenvolupada tota una linea de jocs diferents : els jocs cooperatius.

Estan pensats per fomentar el compromis social mitjançant el joc : es tracta de col.laborar amb l'adversari i per tant es guanya si tots guanyen o es perd junts si és que s'està mal organitzats.

Es tracta de jugat sense competir i solidàriament. El principi dels jocs cooperatius es la persecució d'un objectiu de grup, que només es podrà realitzar mitjançant la mútua ajuda i la solidaritat entre els jugadors.

La cooperació com a eina pacificadora : jocs de taula per desenvolupar actituds i valors relacionats amb la educació per la Pau, com son l'ajuda,  la cooperació, la autoestima i la confiança en els altres.

 

 més info aquí:

"HABA es una empresa juguetera ubicada en Alemania, que cuenta con un amplio y agradable catálogo de materiales para los más jóvenes. Sus juegos están realizados con criterios de gran calidad y utilizan materiales como la madera, el cartón y tratamientos no tóxicos. La colección de juegos cooperativos de Haba es una muestra de la voluntad de ofrecer otra opción del juego que es poco habitual en el mercado.

Principios que se desarrollan en los juegos cooperativos: – En estos juegos los participantes ganan juntos o bien pierden todos contra un enemigo común. – Los mas hábiles aprenden a dejar espacio a los demás. – Algunos de estos juegos pueden dar paso a un debate sobre el tema del juego. – Se fomenta el aprendizaje de la percepción del bien común. – Sirven para comprender que el bien común aunque haya que hacer algunas renuncias a deseos particulares, es un bien mas valioso y más estable que el bien individual, del que se beneficiara cada uno después. – Ofrecen la capacitación para integrar a las diferentes personas – Dejar de vivir al otro como amenaza y centrar la atención en la suma de esfuerzos sin perder energías en la competencia y medida de los otros. – El combate y la energía de la agresividad se utilizan para afrontar los problemas en lugar de competir entre si. – Son juegos para imaginar y crear soluciones de cooperación mas que para ganar solos.

Los juegos cooperativos pueden ayudar a los niños a: – tener más confianza en sus capacidades – tener más confianza en los demás – desarrollar sentimiento, expresarlos, aceptarlos, transformarlos y a aceptar los demás – vivir a los demás como seres complementarios – permite espacio a los débiles y sentirse valorados como los demás – sentirse responsable de sí mismo y de los demás – superar miedos – comunicarse positivamente con los demás – gestionar los conflictos – comprenderse a sí mismo y a los demás "

 

 

 

 

Compaeteix!

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

Top