L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

Bouley Bakery Market Upstairs

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! – ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

NYC Bouley Bakery Market Upstairs main plates

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.

Compaeteix!

La nostra idea ahir era baixar pel parc, voltant per dintre, i anar baixant creuant tot midtown, Greenwich, Soho, Little Italy, Chinatown, i un cop al sur, al Battery parc, agafar el ferry per tenir la vista a la posta de sol i nocturna de l’sky line. Quasi ho vam fer….però al arribar a baix ens va seblar tard, i el que vam fer va ser creuar el Pont de Brooklyn.

Hem calculat que baixant en linea recta deuen ser quasi 14-15 km, però clar…..no vam baixar en linea recta…per tant sumariem uns 2-3-4 km més…o més.O sigui que ahir a la nit estavem mooooooolt satisfets, pero mooooooolt cansats.

Al matí vam visitar un parell de supers de barri de per aqui : n’hi han molts per NY,  a l’entrada semblen  colmados de tota la vida, i dintre  alguns son uns molt bons supers. Molts d’ells son “orgànics” , que és com denominen aquí al menjar ecològc ( dir-li biologic tb em sembla una tonteria, tot és biologic i organic , no?). Ens va agradar molt el Zabars, ple de menjars molt bons de tot arreu ( tots els nostres productes mediterranis,  i més, estaven; també tenien molts cafes i tes a granel , el cafe te’l molien al moment per tu) i el Fairway. Vam esmorçar al Zabars; suposo que avui ho farem al Fairways ( tenen cafeteries-restaurant; ahir al mati plens de gent i families  amb el diari del diumenge, ple de magazines i especials del diumenge).

Els kioskos son quasi iguals que els de BCN, bueno….bastant més añejos, aixó si. Tot es tan normal!!  En camvi hi ha moltes més floristeries; son senzilles, de fet m’atreviria a dir que a la majoria de cantonades i ha un colmado, un kiosk i una floristeria! Bueno, tb hi ha els expenedors de diaris aquells que deixes la moneda  i t’el agafes. Amb la caixeta oberta pots trobar el Metro! el diari gratuit ! Suec. Quina gracia!

Hem notat que realment, la comunitat afroamericana no és tan gran. Crec que el Ferran ens ho havia dit; realment , crec que el grup mes freqüent despres dels “europeus”, son els asiàtics!Pero quants n’hi han!! A més trobo que son  – igual que al japó- estilosos, noies molt guapes….jo no se si son hereus dels de chinatown, o gent arribada de varius llocs d’Asia en diferents etapes. ( clar, a mi em semblaven japos mes qe xinos!)  A més hem vist moltes parelles mixtes.  La majora de persones tenen un aspecte…..com dir…molt poc americà ? Serà perque en realitat son italians, irlandesos, polacs, russos, jueus de tots origens (n’hem vist molts amb el gorrito aqell), espanyols, anglesos, francesos, caribenys, tots barrejats? Ni tans sols son gordos o “voluminosos”!

Al apropar-nos al parc ja vam veure que algo hi havia : una cursa!  A les samarretes posava Cure Race: Hi havia moltes dones. Finalment vam entendre que es tractava de una cursa per la cura del cancer de mama. La organització era optima : portaven samarretes blanques, i algunes rosa. Tot era blanc i rosa, de fet. Despres vam entendre que la samarreta  rosa només la podien portar les “survivors” : les sobrevivents al cancer de mama.  La cursa ja havia acabat pero hi havia ambient festiu i molta gent : musica , zancudos, animadors,  carpes a on fer masatges de peus, un carpa cafeteria de us exclusiu de les survivors, plena de globus blanc i rosa; hi havia com a sponsors hospitals ( Mount Sinai), Laboratoris, es veia per les samarretes ; pero tb hi havia sponsors generics,com yoplait, i altres que repartien muntanyes de bosses de patates i fritos, aigues, formatges….podies firmar en un mural : jo vaig signar recordant-lis qe la cura ha de estar relacionada amb la sanitat publica, gratuita  i universal….pero segur qe no s’enten….

Vamos una festa. A l’estil ciutadella, si. Pero multipicat per 10!!!!

Al parc hi havia també molta gent : footing, ciclistes, patinadors, jugant a soccer,a baseboll, fent tai-txi o karates, i uns nois fent “lluita newyorkina acrobatica ” ( definicio creada per Adrià Julià ) : o sigui : jugaven  a barallar-se fent acrobacies , no amb l’estil capoeira, si no amb l’estil pelea guarra amb efectes acrobatics, com si fossin “especialistes ” de cinema.

També hi havia força esquirols, bastan sociables per cert, i moooooooooooooolt nens!  Va tornar a veure nens banyant-se a les fonts, en banyador , en calcetes, despullats….es divertien mot, pq eren fonts que surten del terra cap  dalt , altre com aspersors….Molt xulo!

I es que feia tanta calor!

Un cop fora del Park, vam veure que el centre no estava “tencat” de diumenge.  La majoria de botigues estaven obertes i hi havia gent a dalt i baix, moltes families,molts nens ( amb carritos stokke, bugaboo o quinny….he he) , molts fent el brunch.

Els edifics de aquest sector , no ens vam semblar tant alts!! Un altre sensació que hem tingut : els edificis , i el gratacels antics, no son tan alts  (no hem estat encara al Financial District) i per tant no és gens claustrofobic. Es camina molt be per les voreres, hi han arbres, les illes no son gens grans ( les street estan molt enganxades!) . Ah! hi ha un munt de esglesies! No sabia que eren tantes! en estil gotic moltes, encara que totes son del s. XIX. Vam veure st Bart’s. De fet era St Bartholomew, pero li deien St Bart. He he.

Vam veure el MOMA i el American Crafts museum, sense entrar , pq ahir voliem fer un volt general , el Rockefeller center, amb un mercadillo als carrerons interiors; vam baixar per Park Avenue, molt mes elegant que la 5th ( bueno, ens falta el troç mes pijo de la 5 th; pero el tram de baix no és gens elegant, tot i les botigues!) , i vam visitar la famosa estació Gran Central Terminal  :molt xula!! Una mica mes a baix la Biblioteca, tb molt xula!Vam veure de lluny la ONU.

Finalment vam arribar a Union Suare, Ahir no hi havia mercadillo orgànic (avui si!) , pero estava igualment plena de gent, nens, musica. Vam continuar cap a Madison Square Park , que estava tb mot plena de gent, estirats a la gespa,dinant algo de lo que venien …..mirant els partits de tennis per les pantalles gegants allà instalades! Molt xulo!Vam intentar dinar allà a la gespa, pero se’ls hi havia acabat el chicken i el beef, o sigui que vam anar a buscar un altre lloc. Vam trobar una hamburgueseria-dinner  aconsellada per Zagat ( una guia gastronomica de aqui…imagineu la Guia Michelin recomenant un Mc Donalds? be det fet, les hamburgueses de La Musa be les podria recomenar ! He he)  –

Vam veure el Flatiron : que maco!! És cert, no nomes per la forma, si no per treball de la façana, és xulo! I la zona tb. Unes quantes botigues xules, pero normals , ni cares ni massa pijes, moltes de decoració i menatge.

Aleshores ens vam endinsar per Greenwich Village; realment es veia un camvi de  estil : edificis un pel mes baixos, les famoses casetes amb escala devant i carrers arbrats; vam arribar al carrer Gay Friendly, amb bars de gays …una mica de pelicula…

I el Soho. És molt xulo el soho! cafeteries, galeries d’art, i aqui si, botigues mes fashion ( tb molt mes cares): inclus la gent  ( que continua sent normal), era més estilosa!

Del Soho  a Little Italy, estava decorada ( els 2 carrers) amb arcs i guirnaldes amb els colors de la bandera italiana; pero ja ho diuen que els italians ja no hi viuen, qe esta ple de xinos, i que es l’unic barri qe es sustenta del turisme : almenys esta ple de restaurants qe feien bona pinta ( carillos tb) i hem sentit parlar a algun cambrer en italià ( pero no se pq m’estranya…). Diuen que als anys 80  ( fa 25 anys) va haver-hi un altre boom de italians, pero eren els pijos del mon de la moda i el boom del Made in Italy.

Poc despres vam veure el pont de Brooklyn. I el vam creuar, amb  caminadors, bicis a altes velocitats i patinadors suicides, ! per sobre del transit dels cotxes ( la reentrée del capde ). Vam intentar baixar a Brooklyn , al menys als pierres aquells qe tenien com miradors , però no podiem sortir del pont, ni quan ja s’havia acabat!

A més estavem ja mooooooooooolt cansats.

Vam tornar a manhattan amb la vista del skyline nocturn des de el pont, la Miss Liberty al fons! ( finalment) , i ens vam proposar sopar a TRibeca.

Pero era car i no teniem ganes de buscar un lloc, o sigui qe vam tornar cap al barri, mig morts, en metro , i ens vam conmprar algo a un dels colmados de per a baix , ( hi ha llocs per sopar pero no podiem mes!). Una dutxa reconfortant ( l’Adrià es va banyar) i uns sandvitxos a l’habitació mirant un programa estil Pop stars . Mentres intentava mirar les fotos del dia, s’em van tencar els ulls…. ———–

Ara  ja ens hem fet una idea general, i és molt bona. A partir d’ara tenim una setmana per entrar en detalls!!

Ja tinc ganes de baixar i veure les diferencies en dia laborable!

Compaeteix!

Fa uns mesos va apareixer al diari un article molt interessant sobre els països escandinaus i com estan vivint un boom de gran dinamisme economic i de creativitat despres de una fases de crisi, i deia coses com:

" …esos paises son la prueba de que para crecer no hay que hacer las cosas exactament a la manera anglosajona (menos proteccion social, más eficiencia)"

"…las altas tasas de impuestos parecen desincentivar el empleo, pero no es así, porque permiten financiar politicas de fomento de la natalidad que hacen posible que la mujer abandone el hogar"

"…Finlandia y Suecia estan a la cabeza del informe Pisa en materia educativa, per la important formació de capital humà"

" Se ha vinculado la capacidad de consenso nórdica a la cultura calvinista de la que proceden. Pero hay quien paradojicamente justifica el éxito de esas economias satisfechas en su RESPETO POR EL TIEMPO LIBRE".

"El Éxito nordico no està en la ética del trabajo del calvinismo, como creen algunos, sino en la ÉTICA DEL TIEMPO LIBRE. Los escandinavos no trabajan de forma agotadora. Son más bién escrupulosos con su ocio. Ésa es la clave del exito."

" De donde sale esa energia ? Yo (Helene Olsson) creo que en los años 90 lo pasamos un poquito mal y eso nos obligó a repensar las cosas.Pensar como nos quitabamos de encima industrias obsoletas."

"El actual florecimiento escandinavo es en buena parte respuesta a una sucesion de profundas crisis que sacudieron la zona a principios de los 90.(…) Hay paises como Italia que viven en una crisis permamente pero no saca provecho de ello, pero no ha sido el caso de los escandinavos, que supieron extraer las conclusiones adecuadas".

"Los paises escandinavos se estàn convieriendo en la autèntica alternativa al modelo anglosajon de crecimiento, con empresas como Ikea o Nokia, que han entrado en la era postindustrial y del conocimiento dando a las mujeres, los viejos y los niños un gran protagonismo"

" En el estudio (Kairos, sobre los jovenes europeos) los jovenes escandinavos aparecen (junto con los americanos), como los más felices, optimistas y libres."

A l'article es menciona : Ikea, Nokia, Marimekko,Bank Oluffsen y el disseny en general, sectors varis (Sunto ,Amer), Kairos,HM….. Pero n'hi han tantes mes!

Firma l'article Ramon Aymerich, La Vanguardia, 25.3.2007

Compaeteix!

Liceo Italiano di Barcellona

Un lloc especial per mig www.dominimal.com/_w/diluvi.com . La mia scuola. El meu cole. Mi cole. Min skola.

Compaeteix!

De vegades estic a punt de entrar en curtcircuit :surto al carrer i qui passa, la 1º persona que em trobo, molts dies, és italiana ( això si abans no m’he trobat al veí a l’escala); vaig al mercat i passo per “andreoli” , els de la pasta fresca del carrer puigmarti, i a banda d’ells, part de la seva clientela és italiana.

Sovint anem al bar Musa ( La musaranya) del carrer Asturies, a on ens sol atendre Giorgia! Clar, no és l’unica italiana del local….

Podria ser que quedessim per fer una BBQ a la terrassa de R19, i podria ser que les veïnes, italianes, pot ser estiguessin fent una BBQ : nosaltres portem el gelat, i el podriem comprar a la plaça de la revolució a les 2 senyores (veïnes del meu company de feina) que fan aquell gelat tan bó. A les botigues de roba del barri és bastant fàcil qe hagin venedors italians. Al gimnas sempre en trobo!!!! Alguns dels traballadors del Verdi ! Una cosa impactant : un dels caixers del Guissona, italiano, i un del LIDL!!!

Clar que també, que soni el telefon i sigui algun “telemarketing” amb un accent clarament italià, és fort!!

Podria seguir comentant : ara ja és tan amplia, generalizada, i a la vegada integrada, aquesta migració-colonització, que no se que decir : passejar pels carrers , sobre tot del barri, i sentir-los ….como si fossin la senyora pepeta y el senyor miqel, o “la laia i la roser” xerrant pel carrer… ( vull dir, amb naturalitat i tb naturals….no com la imatge caricaturesca de italians o massa pijos o massa xabacans…. )

un dia em vaig proposar fer una llista de tots els que anava trobant a llocs inverosimils ( caixer del Guissona!!!!!), pero vaig parar pq era molt llarga!! ( això sense contar anant pel centre)

Tampoc sense contar aquells de origen italià de generacions: ex alumnes del cole entrats en anys que vaig trobant arreu : al citybanc, a la feina, a la guarderia de la filla de la patricia!!… Mentres estudiava aqui a la universitat , en vaig conèixer molts dels joves nous vinguts perquè hi havia companys que hi compartien pis

és qe son molts!

Tothom coneix algun veí, company de feina, de uni, o parella de algu qe sigui italia!

…quants n’hi ha ara ? si és qe és possible contar-los!! ( dubto que tots estiguin “empadronats”)

Sembla ser que a grans números, hi ha uns 18000, a Barcelona Ciutat segons dades del Consulat i de l’Ajuntament. Augmenten a velocitats enormes. Del 2003 al 2007 van passar de 9000 a 18000. A l’ Eixample i a Sarrià son la minoría nacional más nombrosa.

Fa 70 anys un jove lombard un pel esbojarrat va descubrir la Barcelona dels anys 30, de la mà de un cosí que havia estat traslladat per feina a una coneguda empresa italiana; li va encantar i va decidir quedar-s’hi. Poc despres va emportar-se la seva novia, lombardo-piamontesa, i van gaudir de una Barcelona de teatres i espectacles!

Tot i l’interval de les guerres (civil i mundial), van tornar, i van tenir familia, la meva mare.

Un altre dia explicaré com van arrribar els gens de la famosa illa mediterrania a Barcelona, i a mi!.

He he

Compaeteix!

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Claes Oldenburg & Coosje van Brugge Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ’92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=npk1WQ4T2fA Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Fiat 500 Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

Compaeteix!

He observat certes curioses coincidencies entre l’idioma suec i el català i l’italià…

Obviament al suec hi ha molts termes d’origen germànic amb coincidencies amb l’alemany i l’angles, molts de origen anglosaxó, i moltissims termes de origen llati amb coincidencia directa a tots els idiomes (p.ex. studera..) , i a més tots els termes agafats del frances per “sofisticar-se”…

Tambe seria interessant senyalar les de origen viking que ha exportat als altres ( p.ex.husband)…

Les que em fan gracia són les coincidencies amb el català !! i amb l’italià!! i en paraules que no siguin les típiques del llatí (information,presentera,problem,kandidat,discutera….): p.exemple, no és curios que boli es digui identic en italià i en suec ? “PENNA”

També em fa gracia que pronuncien les dobles igual, o sigui molt marcades…

Crec que les aniré recopilant en aquest apartat:

SUEC-CATALÀ

sovar = sovar

jag = jo

massa = massa [molt]

bråkar (brokar) = bronca

SUEC-ITALIA

bra = bravo

fy fan = vaffan..!! [cosa que diue la gent quan d’enfada “fiffan” o “vaffan”] åtta = otto

tre = tre

penna = penna [boli] tårta = torta [pastís]

stall =  stalla [cuadra, estable]

desperat = disperato [desesperado]

Compaeteix!

Top