Un altre detall del embaras que es sent és el de escoltar musica, la mare i el bebé dintre de la panxa, pels multiples efectes positius que pot tenir, a banda del simple gaudiment i benestar que provoca escoltar musica…..una musica que agrada, clar.

Estic cuinant i escoltant Mozart, un binomi de creativitat!! de fet un triplet, ja que qui escolta és també la bebita de la panxa, que per cert s'està movent ( serà que li agrada o que no???).

Així que m'he informat sobre l'anomenat "efecte Mozart" i he trobat aquesta informacio relacionada amb el Dr Tomatis. Molt interessant.

En resum :

"Hay en todas sus frases, escribe Tomatis, en sus ritmos y en sus secuencias una sensación de libertad y rectitud que nos permite respirar y pensar con facilidad. Nos transmite algo especial que pone en evidencia nuestro potencial creativo y nos hace sentir como si fuéramos los propios autores de lo que escuchamos. Nos hace creer que la frase musical se desarrolla de la única manera como podría desarrollarse.

En sus obras reina un sentimiento de seguridad permanente. No hay momentos insólitos. Todo esta perfectamente ligado. El pensamiento se desarrolla sin choques ni sorpresas. Mozart se vuelve así accesible a todos y jamás nos cansamos de escucharlo.

Sentimos constantemente una felicidad y un sentimiento de perfección que no se encuentra en ningún otro compositor, por mas alegre que este sea. Mozart nos lleva a otro universo, nos hace resonar a través de nuestras fibras mas sensibles. Gracias a su música podemos vibrar con nosotros mismos, tomar conciencia de nuestro ser. A Mozart no le interesa en absoluto revelarse en nosotros, sorprendernos, dejarnos atónitos. Al contrario, con su música nos conduce a un lugar donde comenzamos a ser nosotros mismos.

Toda su producción es fresca y serena, escribe el doctor Tomatis. Mozart es el más joven de los compositores y esta característica de juventud le da una calidad especifica a su expresión musical.

La música de Mozart es de todos los tiempos, de todos los momentos, y a pesar de estar marcada por la época es joven ante todo. Tiene el ritmo de un corazón que late como el de un niño, aun cuando Mozart se encuentre extenuado, al borde del aniquilamiento."

 

Jo ascolto sobre tot els allegros…..mal no farà, no?

Compaeteix!

Olivia Joules Olivia Joules by diluvi.

Clar , amb aquest nom, no vaig poder deixar de agafar aquest llibre que vaig trobar a la biblioteca.

Resulta que és un altre personatge creat per la mare de la Bridget Jones.

Olivia Joules també és periodista, i es fica en unes quantes aventures al més pur estil Bond, James Bond…

En realitat m'atreviria a dir que és bastant dolentot ,ara que també tinc que dir que m'he divertit i he passat el rato…

llibre de nenes…

Compaeteix!

Les directrius dels organismes de salut tendeixen a desmedicalitzar el part en la mesura del possible i tornar-lo al procés natural que és, sense desaprofitar les avantatges de la medicina moderna i tecnificada.

L'equilibri entre l'us racional i l'abús de la medicalització, la tecnificació i utilització de anestesies,fàrmacs i medicaments és un debat obert, en el que la mare hi juga un paper decisiu.

El part és un procés natural de les femelles de mamífer, i estem programades per a "executar-lo" des de l'aparició dels mamífers sobre la superfície de la terra. 

El fet de tenir l'ajuda de la medicina moderna no ha de significar  que el deslliurament del nadó es transformi en una operació quirúrgica amb aportació de fàrmacs, drogues i elements estranys al cos humà.  

La assistencia als parts dels professionals i els recursos mèdics i tecnològics actuals ha ajudat a resoldre amb èxit gran nombre dels possibles problemes que poden aparèixer, però per sort, en la majoria de casos, els parts són processos que segueixen el seu curs natural.

Sempre i quan sigui possible i amb l'assessorament dels professionals, m'agradaria que l'Olivia surtis de la manera més natural possible. I més considerant que és una opció que ofereixen a l'hospital.

En aquest article expliquen algunes de les avantatges i desavantatges de l'us de l'anestesia epidural i aquí un article interessant sobre el part natural i el protocol a Catalunya pel part natural.

Compaeteix!

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat."

Compaeteix!

És comú veure gent amb bambes i indumenaria esportiva; no només el cap de setmana, si no que cada dia al mati, i sobre tot, ja tard, hem vist gent corrents, o que venien de correr, o que anaven a correr….Crec que la tipica imatge de persones fent footing per NY és certa.

El parc també estava ple els dies laborables, no tant de passejadors, com de esportistes. Moltes i moltes persones fent footing. També vam notar una cosa curiosa : els nens dels coles els porten a fer gimnastica a central park! Sobre tot per la suposada zona pija de la 5º avinguda, al upper east side, vam veure coles amb uniformes , alguns amb noms religiosos ( des de centre jueu a sagrat cor ), i grups de nens amb profes anaven cap al parc. Altre cop, vam notar que un dels esports més practicat era el soccer/futboll del nostre! I m’atreviria dir que hem trobat més nenes que nens practicant-lo.

En tema de nens ( a part de que n’hi han molts i tenen carritos molt xulos!) hem trobat moltes baby sitters latines, afroamericanes o asiatiques portant els nens blancs. Al principi ho vam veure mes a Central Park allà per la Museum Miles i la 5º , pero de fet ho hem vist a molts barris ; suposo que la newyorkina mare de nens petits no deixa de treballar i per tant necessita cangurs. També hem vist molts granmas i granpas amb els granchildren, pero obviament calem baby sitters.

Lo de la moda és frustrant! És que a les botigues hi ha el mateix que a BCN!! No nomes perqué hi ha Zara, HM, Benetton, etc etc, si no que a tot arreu. Per cert està ple de sabateries Aerosoles. Jo creia que era algo molt local de BCN…..hauré de investigar!

Vam entrar a un GAP – qe pot ser no és tan comú a BCN, tot i que ja existeix- , i tampoc hi havia una gran diferencia.

Obviament, estic segura que com a capital de la moda i la tendència, a les grans desfilades i boutiques i a les redaccions de les revistes si que hi haurà tendencia, pero al carrer domina la practicitat.

La diferencia deu ser els matissos, com ja vaig dir : d’una banda la gent esportiva ( bambes – d’aixó si que hi ha força botigues!-, malles d’esport, felpes d’esport) , de l’altra, pot ser les noies van una mica mes femenines sense perdre l’aspecte de newyorkina : més vestiditos, blusetes; tb els dies laborables a les zones del centre es veien molts vestiditos formals, tailleus amb bruses, sabatetes de taló.

Respecte als nois, normalitat absoluta!! és més, diria que molt moderns no son. I quan van d’esport porten bambes normals (uishh!) ! no aquestes tan xules que es porten els darrers anys a España i Europa!

Tinc moltes moltes ganes de tornar al Soho, Greenwich, Losaida, Nolita: espero veure més cool!

Ah, el que si que diria és que als museus hi ha aspecte de haver-hi molta gent que hi va per feina, no com a simple visitant o turista ( a tot arreu hi han els members…): de fet si tb és capital de l’art i esta plena de galeries d’art artistes i experts, te lógica. Pot ser entre aquesta gent hi havia detalls a notar en el look…pero de moment, massa pocs! A veure com ens va al festival este de Brooklyn aconsellat per pimpampum.

Per cert, repetim que són molt prims! aixó si. Hi ha molts nois – i noies- amb l’aspecte que vam batejar de “americà desnutrit”!! he he

I és que ahir vam trobat la 1º escala mecànica del metro! no n’hi han!!!!

Compaeteix!

De vegades estic a punt de entrar en curtcircuit :surto al carrer i qui passa, la 1º persona que em trobo, molts dies, és italiana ( això si abans no m’he trobat al veí a l’escala); vaig al mercat i passo per “andreoli” , els de la pasta fresca del carrer puigmarti, i a banda d’ells, part de la seva clientela és italiana.

Sovint anem al bar Musa ( La musaranya) del carrer Asturies, a on ens sol atendre Giorgia! Clar, no és l’unica italiana del local….

Podria ser que quedessim per fer una BBQ a la terrassa de R19, i podria ser que les veïnes, italianes, pot ser estiguessin fent una BBQ : nosaltres portem el gelat, i el podriem comprar a la plaça de la revolució a les 2 senyores (veïnes del meu company de feina) que fan aquell gelat tan bó. A les botigues de roba del barri és bastant fàcil qe hagin venedors italians. Al gimnas sempre en trobo!!!! Alguns dels traballadors del Verdi ! Una cosa impactant : un dels caixers del Guissona, italiano, i un del LIDL!!!

Clar que també, que soni el telefon i sigui algun “telemarketing” amb un accent clarament italià, és fort!!

Podria seguir comentant : ara ja és tan amplia, generalizada, i a la vegada integrada, aquesta migració-colonització, que no se que decir : passejar pels carrers , sobre tot del barri, i sentir-los ….como si fossin la senyora pepeta y el senyor miqel, o “la laia i la roser” xerrant pel carrer… ( vull dir, amb naturalitat i tb naturals….no com la imatge caricaturesca de italians o massa pijos o massa xabacans…. )

un dia em vaig proposar fer una llista de tots els que anava trobant a llocs inverosimils ( caixer del Guissona!!!!!), pero vaig parar pq era molt llarga!! ( això sense contar anant pel centre)

Tampoc sense contar aquells de origen italià de generacions: ex alumnes del cole entrats en anys que vaig trobant arreu : al citybanc, a la feina, a la guarderia de la filla de la patricia!!… Mentres estudiava aqui a la universitat , en vaig conèixer molts dels joves nous vinguts perquè hi havia companys que hi compartien pis

és qe son molts!

Tothom coneix algun veí, company de feina, de uni, o parella de algu qe sigui italia!

…quants n’hi ha ara ? si és qe és possible contar-los!! ( dubto que tots estiguin “empadronats”)

Sembla ser que a grans números, hi ha uns 18000, a Barcelona Ciutat segons dades del Consulat i de l’Ajuntament. Augmenten a velocitats enormes. Del 2003 al 2007 van passar de 9000 a 18000. A l’ Eixample i a Sarrià son la minoría nacional más nombrosa.

Fa 70 anys un jove lombard un pel esbojarrat va descubrir la Barcelona dels anys 30, de la mà de un cosí que havia estat traslladat per feina a una coneguda empresa italiana; li va encantar i va decidir quedar-s’hi. Poc despres va emportar-se la seva novia, lombardo-piamontesa, i van gaudir de una Barcelona de teatres i espectacles!

Tot i l’interval de les guerres (civil i mundial), van tornar, i van tenir familia, la meva mare.

Un altre dia explicaré com van arrribar els gens de la famosa illa mediterrania a Barcelona, i a mi!.

He he

Compaeteix!

Vocal a la mesa electoral

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

– el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

– una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo” ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.dominimal.com/_w/diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

Compaeteix!

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Claes Oldenburg & Coosje van Brugge Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ’92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=npk1WQ4T2fA Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Fiat 500 Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

Compaeteix!

Los sevillanos “salen de tapas” por la noche, como alternativa a una cena sentados en un restaurante, o bien al mediodía sustituyendo al almuerzo.

Las tapas son pequeñas cantidades de cualquier comida típica andaluza y lo normal es tomar una de ellas acompañando a cada bebida.

A veces se pide una ración para compartir, así todos “pican” de los mismos platos. En cuanto a la bebida, se suele tomar cerveza, en particular Cruzcampo. Esta cerveza, creada en 1904 en Sevilla, se ha convertido en líder del mercado en toda España. También es típico el “tinto de verano”, que es vino tinto con refresco de naranja, de limón o “casera blanca” (algo parecido al Sprite). Comer de tapas puede ser barato (el coste de la tapa oscila entre 1.50 y 3EUR aprox.y la bebida en torno a 1EUR), aunque todo depende del hambre que tengas y del bar al que vayas. En el “tapeo” la gente come a veces sentada, pero muy a menudo en la barra o en una pequeña mesa alta. Generalmente la lista de tapas está escrita en una pizarra, pero en algunos bares los camareros recitan los platos a gran velocidad, tanto que a veces resulta difícil recordarlos todos.

Aquí te indicamos algunas de las tapas más frecuentes:

  • Pinchitos morunos: Plato propio de la cocina andalusí, heredada de la cocina árabe. Llevan una mezcla picante de especias con la que se aliñan trozos de carne de pollo o de cerdo.
  • Montaditos“: pequeñas piezas de pan tostadas y rellenas de todo tipo de alimentos (jamón, chorizo, anchoas, gambas…)
  • Gazpacho: Es el plato sevillano y andaluz por excelencia. Se suele tomar en verano y normalmente se sirve como primer plato. Esta sopa fría lleva tomate, pepino, pimiento, ajo, pan, aceite, vinagre y sal. El salmorejo es igual pero no se añade agua.
  • Pescado frito: Pescados pequeños o cortados en trozos, rebozados en harina y fritos en abundante aceite: boquerones, pijotas, calamares o puntillitas entre otros; para probarlos todos lo mejor es pedir un “frito variado”, que lleva un poco de todos.
  • Espinacas con garbanzos: es un plato muy tradicional de la cocina sevillana. Los condimentos que dan sabor a las espinacas son el pan frito, ajo, comino o laurel y la sal, además del pimentón.
  • Menudo: Se elabora con los intestinos de la ternera (tripa). En el resto de España se conocen como “callos”. Es un guiso especiado y contundente, a veces picante, pero en contra de su apariencia, no especialmente grasiento. Pueden guisarse añadiéndole garbanzos, chorizo, etc…
  • Huevos a la flamenca: Lleva verduras (tomate, pimiento rojo, guisantes, judías verdes, cebolla y ajo), chacina (jamón serrano y chorizo) y huevo. Se preparan en cazuela de barro al horno.
  • Tortillitas de bacalao: Son una masa de harina en la que se mezcla el bacalao (desalado y desmenuzado), ajo, cebolla y perejil, y que después se reboza y se fríe en abundante aceite
  • Ensaladilla: Ensalada de patatas, huevo duro, atún, guisantes y mayonesa.

Compaeteix!

Top