El que vam veure ahir ens va agradar molt!

Al matí vam fer el creuer amb el Circle Line, que s’agafa al final de la 42, cap a l’oest. Vol dir que har de passar pel famos Hell’s Kitchen….que te Hell’s ja te poc o res. (hem de dir que per tota la ciutat hem tingut sensació de seguretat absoluta! serà que som de Barcelona, serà que estem al 2007 i hi ha coses del passat totalment superades….de fet, no parem de veure referencies a harlem i al bronx com a barris normals, on hi han empreses, oficines, events, anunciats per tot arreu; crec qe pensar en lo de ciutat perillosa és com qui ara al 2007 encara no s’atreveix a baixar al raval de bcn…….no? ; bueno per si de cas no tentarem el diable, tot i que a harlem hi volem anar )

Doncs deiem que ahir va estar molt be : amb el ferry, i amb el fantastic dia que feia, vam vorejar la illa; vam veure tb detalls de la costa de new jersey que feien molt bona pinta ( barris vilaolimpicosos), per descontat la Ellis Island i la Miss Liberty, i vam vorejar el districte financer amb el seus parcs que es veia molt modern; vam continuar creuant per sota els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg ( de fet, molt macos els 3), fins a la zona de Nacions Unides; i veient tb la banda de Brooklyn ( hem de anar a Dumbo!) ; el barri de Lower East Side de Manhattan es veia força popular.

De tornada vam anar vorejant la costa del Hudson River cap al sur, i vam descobrir un sector que ens va agradar força : nous parcs ( amb gent fent footing, bici, patins, i possibilitat de llogar canoes), moderns ( m’encanta el disseny del Hudson River Park, investigaré qui l’ha dissenyat), i amb una barreja de edifics al voltant : des de serveis (les cavalleries de la policia, els helicopters, imprentes, magatzems, sanejament…) a altres de moderns. Es diria que com un Poble Nou. I de fet, ens vam endinsar en els carrers al voltant de la 20 i la 22, entre la 11º ave i la 9º ave, i vam trobar un sector força interessant : galeries d’art espectaculars en amics magatzem i fabriques, amb un disseny xulissim, inmenses, grans, industrials, amb obres modernes i xules, i obres força conegudes a la venda (!!), en aquest sector industrial/portuari, i tenint com a veins autentics tallers mecanics o de lo que sigui!

Molt chulo!

Al carrers del voltant el barri ( que és on va instal.lar-se al colonia espanyola, no massa gran pero present) tn ens va agradar molt : casetes amb escaletes a l ‘entrada, carrers arbrats, jardinets……molt maco. Vam dinar per allà en un italià molt bo, minestrone i amanida de tomaquet i mozzarella, i una pizza ortolana per compartir, i envoltats de gent mes estilosa que la que hem vist per altres barris. Molt bo (Don Giovanni).

Despres vam trobar el mercat de Chelsea : es la antiga fabrica a on van inventar les galetes Oreo, i ara un mercat diguem que un tant sofisticat , i amb un disseny espectacular : han mantingut l¡aspecte industrial, en nivell extrem, i li han plantat detalls de disseny , i botigues “especials”; tb molt i molt maco i molt interessant!

De Chelsea vam passar a greenwich i vam voltar altre cop : realment és molt maco :les casetes, els arbres, les botihietes i els cafes i restaurants amb taules a fora. Molt maco. Per cert en tots aquests sectors hi ha mes bicis que a la resta de Manhattan, tot i que hem vist bicis per tot arreu…

De Greenwich vam endinsar-nos al Soho. Realment botigues molt xules, cafeteries/restaurant….força gent…..pero no vam comprar res…

I despres a Little Italy, on estaven muntades les fires de san Gennaro. De fet, és com una fira….amb el toc decadent de les fires : menjar per tot arreu, atraccions cutres… Vam intentar fer compres a Nolita (North of Little Italy , que ens havien aconsellat , pero no vam trobar gaire cosa). ChinTown ha absorbit gran part de Little Italy i de seguida vam estar a una zona plena de botigues de souvenirs, rellotges, ulleres, perfums, bolsos de pell, etc. tot de marca i “auténticamente falso” com deia la nostre guia. Oferien 8 samarretes de I love NY per 10$, una xina ens va dir “quiere cosas?” i a l’Anna li va agafar un atac de riure. Vam passejar una mica per allà pero no vam trobar res que ens agradés, tot baratijes, les mateixes coses que els xinos de Barcelona.

Vam tornar a l’hotel a descansar una mica i canviarnos i vam tornar a baixar al West Village, i vam anar passejant fins el Lower East Side, passant pel Soho, Tribeca i un altre cop per la fira de Sant Gennaro ara molt mes animada. Els carrers semblen diferents de nit que de dia, hi havia molts locals de copes, restaurants, teatres off-off broadway, etc. que durant el dia estan tancats, molt animats i bastant fashion. Pero no ens va fer cap el pes per sopar, era tard i a molts nomes estaven prenent copes, vam menjar uns burritos i uns macho nachos a un mexicà i vam anar al Arlene’s Grocery, un local on cada nit toquen 5 o 6 grups en directe, vam veure una actuació d’un grup rocker i l’Adrià es va prendre 2 Budwaiser. Cap a la 1 de la matinada vam tornar a casa, el metro de nova York no tanca en tota la nit.

Compaeteix!

Llegint aquest article de la web oficial de Suècia veiem qu, com tots els pobles, els mites com que els suecs es suciden mes i altres son falsos.

Llegint l’article ens tornem a adonoar que aquest país ha estat precursor de moltes coses que després s’han extes per tot Europa i també al contrari, cada cop els suecs fan mes vida social, surten mes als cafés, restaurants, etc. En molts aspectes, a pesar del clima, no tenen gaire a envejar a la vida al Mediterrani, es nota que son gent a que els hi agrada disfrutar de la vida. Al Mediterrani anem avançant, pero encara els escandinaus estan per endavant en molts aspectes i em fa l’efecte que ells estan agafant les coses bones de la vida del sud i nosaltres no tant les d’ells. Es el que te la globalització.

G Teborg

Compaeteix!

Montilla enciende la bombilla 5

Montilla enciede la bombilla por victor_sala

Doncs a casa sense llum desde les 10 del matí fins les 3 de la matinada.

Per sort nosaltres no estem a casa gaire, la feina ens treu la majoria del nostre temps i per sort o per desgràcia als llocs de treball no hi havia problemes de llum.

Vam anar d’anar a sopar fora i a les 10:30 ja estavem al llit.

Pero que pasa amb els comerços de la zona, amb el mercat, sense llum tantes hores. Quants diners tirats …

Les responsabilitats estan clares, pero la llei farà alguna cosa pq aixó no torni a pasar?

Compaeteix!

De vegades estic a punt de entrar en curtcircuit :surto al carrer i qui passa, la 1º persona que em trobo, molts dies, és italiana ( això si abans no m’he trobat al veí a l’escala); vaig al mercat i passo per “andreoli” , els de la pasta fresca del carrer puigmarti, i a banda d’ells, part de la seva clientela és italiana.

Sovint anem al bar Musa ( La musaranya) del carrer Asturies, a on ens sol atendre Giorgia! Clar, no és l’unica italiana del local….

Podria ser que quedessim per fer una BBQ a la terrassa de R19, i podria ser que les veïnes, italianes, pot ser estiguessin fent una BBQ : nosaltres portem el gelat, i el podriem comprar a la plaça de la revolució a les 2 senyores (veïnes del meu company de feina) que fan aquell gelat tan bó. A les botigues de roba del barri és bastant fàcil qe hagin venedors italians. Al gimnas sempre en trobo!!!! Alguns dels traballadors del Verdi ! Una cosa impactant : un dels caixers del Guissona, italiano, i un del LIDL!!!

Clar que també, que soni el telefon i sigui algun “telemarketing” amb un accent clarament italià, és fort!!

Podria seguir comentant : ara ja és tan amplia, generalizada, i a la vegada integrada, aquesta migració-colonització, que no se que decir : passejar pels carrers , sobre tot del barri, i sentir-los ….como si fossin la senyora pepeta y el senyor miqel, o “la laia i la roser” xerrant pel carrer… ( vull dir, amb naturalitat i tb naturals….no com la imatge caricaturesca de italians o massa pijos o massa xabacans…. )

un dia em vaig proposar fer una llista de tots els que anava trobant a llocs inverosimils ( caixer del Guissona!!!!!), pero vaig parar pq era molt llarga!! ( això sense contar anant pel centre)

Tampoc sense contar aquells de origen italià de generacions: ex alumnes del cole entrats en anys que vaig trobant arreu : al citybanc, a la feina, a la guarderia de la filla de la patricia!!… Mentres estudiava aqui a la universitat , en vaig conèixer molts dels joves nous vinguts perquè hi havia companys que hi compartien pis

és qe son molts!

Tothom coneix algun veí, company de feina, de uni, o parella de algu qe sigui italia!

…quants n’hi ha ara ? si és qe és possible contar-los!! ( dubto que tots estiguin “empadronats”)

Sembla ser que a grans números, hi ha uns 18000, a Barcelona Ciutat segons dades del Consulat i de l’Ajuntament. Augmenten a velocitats enormes. Del 2003 al 2007 van passar de 9000 a 18000. A l’ Eixample i a Sarrià son la minoría nacional más nombrosa.

Fa 70 anys un jove lombard un pel esbojarrat va descubrir la Barcelona dels anys 30, de la mà de un cosí que havia estat traslladat per feina a una coneguda empresa italiana; li va encantar i va decidir quedar-s’hi. Poc despres va emportar-se la seva novia, lombardo-piamontesa, i van gaudir de una Barcelona de teatres i espectacles!

Tot i l’interval de les guerres (civil i mundial), van tornar, i van tenir familia, la meva mare.

Un altre dia explicaré com van arrribar els gens de la famosa illa mediterrania a Barcelona, i a mi!.

He he

Compaeteix!

Vocal a la mesa electoral

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

– el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

– una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo” ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.dominimal.com/_w/diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

Compaeteix!

Doncs aconsello fer una passejada per la Travessera de Gracia, perquè s’esta omplint de botigues especialitzades en aliments i productes, diguem que “gourmets”, més enllà de les habituals xarcuteries delicatessen i els cellerets acollidors.

Totes tenen un disseny cuidat, son petites i amb encant, i tenen bons surtits de aliments especifics : Oli i Sal, com el seu nom indica, de olis i sals, DKKO, com el seu nom indica, de productes de xocolata de qualitat, bomboms de disseny, begudes per maridar amb la xocolata…., la teteria que ja és un clàssic – per cert, d’origen suec!-Tea Shop, ara tenim un altra herboristeria interessant….després hi ha la de sabons artesans; totes aquestes que es sumen als 2 clàssics : la dels fruits secs i el forn de pans bons!! A poca distància hi ha un celleret de vins ecologics, un parell de botiguetes de pasta fresca acabada de fer, i clar,totes les delicies dels mercats, peixateries de la Abaceria incluides. A nosaltres ens encanta la parada de les olives.

La llista encara és llarga, per això crec que rependré aquest post i el millorare indicant adresses i fotos!

Per començar, una foto de una parada fashion de nova generació del Mercat de l’Abaceria :

mercat abaceria

Compaeteix!

Hem dinat com a autèntics gourmets-gourmads!! Hem anat al mercat de sota casa, és a dir el Mercat de l’Abaceria, i hem comprat unes fantàstiques sardines. Les hem fet a la planxa, i li hem salpicat un “intingolo” de oli d’oliva, all, julivert i llimona, tot picadet i remenat. Ho hem acompanyat amb una amanida de enciam de fulles de roure, fonoll, tomaquet, tot regat amb una vinagreta de oli d’oliva i Aceto Balsàmico di Modena….

Com pot ser tant bó un àpat tant senzill??

Aleshores he tingut curiositat sobre la elaboració de aquest vinagre tan deliciós, anomenat “l’Or Negre de Modena” , i he investigat : aquí la pàgina del consorci de elaboradors del Aceto Balsamico di Modena, producte amb DO ( reglamentat per la UE).

http://www.balsamico.it/

Una dels detalls que no sabía és que es fa coure el most 30 min a uns 80ºC abans de posar-lo a fermentar durant molt de temps en vàries tines de fusta.

paciència temps perfums sabors…….. mireu els videos!

També hi ha un video que explica el timo dels falsos acetos balsamics!!

Compaeteix!

Top