Dimecres 12 de setembre de 2007, 8:30h a NYC (14:30 a BCN

Ja fa 4 dies que som a NYC, el cap de setmana vam patejar molt, i el dilluns i el dimarts, que va ploure, els varem dedicar als museus, que tb s’han de patejar. Ahir vam estar tot el matí al Metropolitan, un museu enorme amb obres de tot tipus, vam estar 5 hores i no el vam veure tot. L’Anna va fer una bona selecció de fotos de figures divertides.

A la tarda, despres de dinar al Ej’a Luncheonette, un dinner típic newyorkí del East Uptown (teoricament barri més pijet, pero no es notava gaire), vam anar a l’ONU, vam fer una visita molt interessant. Vam tornar a l’Hotel, ens vam refrescar i canviar i vam baixar cap a TriBeCa, i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, on vam sopar molt be.

Abans de marxar cap a l’Hotel, vam fer una mica del pont de Brooklin per fer fotos del SkyLine amb els focus que il.luminaven el cel que recordaven on estaven les torres bessones.

Torres gemelas WTC, 11/09/2007

Compaeteix!

L’11 de setembre a NYC i per celebrar el meu aniversari vam sopar al Upstairs del Bouley Bakery Market, a TribeCa on vam menjar molt be, l’Anna pasta bigoli amb bolets i parmigiano i jo un stek fet a la newyorkina, com l’Anna no pot beure, jo em vaig prendre una copa de vi negre sirah australià (8$), de postres ens vam partir un cheese cake de New York (tot per 60$ mes el 15% de propina casi obligatori a NYC).

Bouley Bakery Market Upstairs

La sala era petita i estava molt plena, feia cantonada amb West Broadway amb Duane i tenia uns grans finestrals des de on veiem la il.luminació conmemorativa de les torres bessones. Tenia la cuina oberta allà mateix, a un metro de la nostre taula, i feien cuina italiana (pasta), japonesa (sushi) i tb les imprescindibles hamburgueses, en aquest cas amb una presentació més acord amb el local. També tenien jamon ibérico (imported spanish ham) i algun vi espanyol (tempranillo de Toro).

Al marxar ens va venir el metre i ens va preguntar d’on erem, quan vam dir que erem de Barcelona : Ohhh! Barcelona! Then you must know Ferrhan!! He’s a very good friend of our cheff, David Bouley. He comes here! – ens va dir que el Ferran Adrià és molt amic del chef, David Bouley, que és el que te varios restaurants a New York. El Upstairs on estavem, està al pis de dalt de una especie de pastiseria botiga de delicatesen (pero res a veure amb els tipics delis de New York).

Per cert, també ens va dir que Barcelona is going to be the city of Europe!

NYC Bouley Bakery Market Upstairs main plates

A la cuina hi havia també una pantalla a on anaven projectant imatges de plats, i de com el David Bouley va a buscar el peix fresc a Cape Cod, va a buscar els vegetals als hivernacles, la carn a les granjes….També es veia el “laboratory” : al igual que Ferrhan (pronunciar a la anglesa) , te un laboratori, a on experimenta i convida sovint cheffs de altres parts del mon, especialment japonesos.

El local estava ple, de fet vam haver de fer cua. Les taules eren estretes i molt juntes, força acollidor. Hi havia barra de sushi també. I ahir era dimarts!

De fet la zona estava plena de restaurants, la majoria plens, i bastant xulos.

Compaeteix!

Doncs si, un dia com avui vaig naixer, diada nacional de catalunya i també un dia que aquí on soc ara, New York City, no oblidaràn mai.

Aquí son les 12 de la nit i avui ha estat un dia mes relaxat que ahir, ha fet un dia núvol i inclús ha plogut una mica, despres d’esmorzar uns pancakes al Fairway’s, hem aprofitar per anar al Museu d’Història Natural i al Guggenhein, aquest últim estava de remodelacións i no hem pogut veure la façana, que estava tapada, ni hem pogut baixar per la famosa rampa.

Al Museu d’Història Natural hem comprat el New York CitPass, que per 65$ també permet visitar el MoMa, el Metropolitan i el Guggenhein, i ademés pujar al Empire State Building i fer un creuer pel voltant de Manhattan, per veure Elis Island i la Estàtua de la Llibertat.

A la tarda voliem pujar al Empire State, pero encara estaven molt cansats de la patejada d’ahir i, com hem dinat molt tard, hem fet una migdiada molt llarga, hem sortit cap a les 8 del vespre i hem baixat cap a midTown. El Empire estava tapat pels núvols i hem deixat la pujada per un altre dia, en canvi hem anat a Lower East Side, un barri força mes bohemi dels que hem vist fins ara, ens recordava als barris centrics i populars de Londres, Amsterdam, o el Raval de Barcelona, gent jove altrenativa, bars amb musica en directe. Podriem dir que el Soho seria el equivalent al Borne barceloní, East Village a Gràcia i el Lower East Side al Raval.

Compaeteix!

La nostra idea ahir era baixar pel parc, voltant per dintre, i anar baixant creuant tot midtown, Greenwich, Soho, Little Italy, Chinatown, i un cop al sur, al Battery parc, agafar el ferry per tenir la vista a la posta de sol i nocturna de l’sky line. Quasi ho vam fer….però al arribar a baix ens va seblar tard, i el que vam fer va ser creuar el Pont de Brooklyn.

Hem calculat que baixant en linea recta deuen ser quasi 14-15 km, però clar…..no vam baixar en linea recta…per tant sumariem uns 2-3-4 km més…o més.O sigui que ahir a la nit estavem mooooooolt satisfets, pero mooooooolt cansats.

Al matí vam visitar un parell de supers de barri de per aqui : n’hi han molts per NY,  a l’entrada semblen  colmados de tota la vida, i dintre  alguns son uns molt bons supers. Molts d’ells son “orgànics” , que és com denominen aquí al menjar ecològc ( dir-li biologic tb em sembla una tonteria, tot és biologic i organic , no?). Ens va agradar molt el Zabars, ple de menjars molt bons de tot arreu ( tots els nostres productes mediterranis,  i més, estaven; també tenien molts cafes i tes a granel , el cafe te’l molien al moment per tu) i el Fairway. Vam esmorçar al Zabars; suposo que avui ho farem al Fairways ( tenen cafeteries-restaurant; ahir al mati plens de gent i families  amb el diari del diumenge, ple de magazines i especials del diumenge).

Els kioskos son quasi iguals que els de BCN, bueno….bastant més añejos, aixó si. Tot es tan normal!!  En camvi hi ha moltes més floristeries; son senzilles, de fet m’atreviria a dir que a la majoria de cantonades i ha un colmado, un kiosk i una floristeria! Bueno, tb hi ha els expenedors de diaris aquells que deixes la moneda  i t’el agafes. Amb la caixeta oberta pots trobar el Metro! el diari gratuit ! Suec. Quina gracia!

Hem notat que realment, la comunitat afroamericana no és tan gran. Crec que el Ferran ens ho havia dit; realment , crec que el grup mes freqüent despres dels “europeus”, son els asiàtics!Pero quants n’hi han!! A més trobo que son  – igual que al japó- estilosos, noies molt guapes….jo no se si son hereus dels de chinatown, o gent arribada de varius llocs d’Asia en diferents etapes. ( clar, a mi em semblaven japos mes qe xinos!)  A més hem vist moltes parelles mixtes.  La majora de persones tenen un aspecte…..com dir…molt poc americà ? Serà perque en realitat son italians, irlandesos, polacs, russos, jueus de tots origens (n’hem vist molts amb el gorrito aqell), espanyols, anglesos, francesos, caribenys, tots barrejats? Ni tans sols son gordos o “voluminosos”!

Al apropar-nos al parc ja vam veure que algo hi havia : una cursa!  A les samarretes posava Cure Race: Hi havia moltes dones. Finalment vam entendre que es tractava de una cursa per la cura del cancer de mama. La organització era optima : portaven samarretes blanques, i algunes rosa. Tot era blanc i rosa, de fet. Despres vam entendre que la samarreta  rosa només la podien portar les “survivors” : les sobrevivents al cancer de mama.  La cursa ja havia acabat pero hi havia ambient festiu i molta gent : musica , zancudos, animadors,  carpes a on fer masatges de peus, un carpa cafeteria de us exclusiu de les survivors, plena de globus blanc i rosa; hi havia com a sponsors hospitals ( Mount Sinai), Laboratoris, es veia per les samarretes ; pero tb hi havia sponsors generics,com yoplait, i altres que repartien muntanyes de bosses de patates i fritos, aigues, formatges….podies firmar en un mural : jo vaig signar recordant-lis qe la cura ha de estar relacionada amb la sanitat publica, gratuita  i universal….pero segur qe no s’enten….

Vamos una festa. A l’estil ciutadella, si. Pero multipicat per 10!!!!

Al parc hi havia també molta gent : footing, ciclistes, patinadors, jugant a soccer,a baseboll, fent tai-txi o karates, i uns nois fent “lluita newyorkina acrobatica ” ( definicio creada per Adrià Julià ) : o sigui : jugaven  a barallar-se fent acrobacies , no amb l’estil capoeira, si no amb l’estil pelea guarra amb efectes acrobatics, com si fossin “especialistes ” de cinema.

També hi havia força esquirols, bastan sociables per cert, i moooooooooooooolt nens!  Va tornar a veure nens banyant-se a les fonts, en banyador , en calcetes, despullats….es divertien mot, pq eren fonts que surten del terra cap  dalt , altre com aspersors….Molt xulo!

I es que feia tanta calor!

Un cop fora del Park, vam veure que el centre no estava “tencat” de diumenge.  La majoria de botigues estaven obertes i hi havia gent a dalt i baix, moltes families,molts nens ( amb carritos stokke, bugaboo o quinny….he he) , molts fent el brunch.

Els edifics de aquest sector , no ens vam semblar tant alts!! Un altre sensació que hem tingut : els edificis , i el gratacels antics, no son tan alts  (no hem estat encara al Financial District) i per tant no és gens claustrofobic. Es camina molt be per les voreres, hi han arbres, les illes no son gens grans ( les street estan molt enganxades!) . Ah! hi ha un munt de esglesies! No sabia que eren tantes! en estil gotic moltes, encara que totes son del s. XIX. Vam veure st Bart’s. De fet era St Bartholomew, pero li deien St Bart. He he.

Vam veure el MOMA i el American Crafts museum, sense entrar , pq ahir voliem fer un volt general , el Rockefeller center, amb un mercadillo als carrerons interiors; vam baixar per Park Avenue, molt mes elegant que la 5th ( bueno, ens falta el troç mes pijo de la 5 th; pero el tram de baix no és gens elegant, tot i les botigues!) , i vam visitar la famosa estació Gran Central Terminal  :molt xula!! Una mica mes a baix la Biblioteca, tb molt xula!Vam veure de lluny la ONU.

Finalment vam arribar a Union Suare, Ahir no hi havia mercadillo orgànic (avui si!) , pero estava igualment plena de gent, nens, musica. Vam continuar cap a Madison Square Park , que estava tb mot plena de gent, estirats a la gespa,dinant algo de lo que venien …..mirant els partits de tennis per les pantalles gegants allà instalades! Molt xulo!Vam intentar dinar allà a la gespa, pero se’ls hi havia acabat el chicken i el beef, o sigui que vam anar a buscar un altre lloc. Vam trobar una hamburgueseria-dinner  aconsellada per Zagat ( una guia gastronomica de aqui…imagineu la Guia Michelin recomenant un Mc Donalds? be det fet, les hamburgueses de La Musa be les podria recomenar ! He he)  –

Vam veure el Flatiron : que maco!! És cert, no nomes per la forma, si no per treball de la façana, és xulo! I la zona tb. Unes quantes botigues xules, pero normals , ni cares ni massa pijes, moltes de decoració i menatge.

Aleshores ens vam endinsar per Greenwich Village; realment es veia un camvi de  estil : edificis un pel mes baixos, les famoses casetes amb escala devant i carrers arbrats; vam arribar al carrer Gay Friendly, amb bars de gays …una mica de pelicula…

I el Soho. És molt xulo el soho! cafeteries, galeries d’art, i aqui si, botigues mes fashion ( tb molt mes cares): inclus la gent  ( que continua sent normal), era més estilosa!

Del Soho  a Little Italy, estava decorada ( els 2 carrers) amb arcs i guirnaldes amb els colors de la bandera italiana; pero ja ho diuen que els italians ja no hi viuen, qe esta ple de xinos, i que es l’unic barri qe es sustenta del turisme : almenys esta ple de restaurants qe feien bona pinta ( carillos tb) i hem sentit parlar a algun cambrer en italià ( pero no se pq m’estranya…). Diuen que als anys 80  ( fa 25 anys) va haver-hi un altre boom de italians, pero eren els pijos del mon de la moda i el boom del Made in Italy.

Poc despres vam veure el pont de Brooklyn. I el vam creuar, amb  caminadors, bicis a altes velocitats i patinadors suicides, ! per sobre del transit dels cotxes ( la reentrée del capde ). Vam intentar baixar a Brooklyn , al menys als pierres aquells qe tenien com miradors , però no podiem sortir del pont, ni quan ja s’havia acabat!

A més estavem ja mooooooooooolt cansats.

Vam tornar a manhattan amb la vista del skyline nocturn des de el pont, la Miss Liberty al fons! ( finalment) , i ens vam proposar sopar a TRibeca.

Pero era car i no teniem ganes de buscar un lloc, o sigui qe vam tornar cap al barri, mig morts, en metro , i ens vam conmprar algo a un dels colmados de per a baix , ( hi ha llocs per sopar pero no podiem mes!). Una dutxa reconfortant ( l’Adrià es va banyar) i uns sandvitxos a l’habitació mirant un programa estil Pop stars . Mentres intentava mirar les fotos del dia, s’em van tencar els ulls…. ———–

Ara  ja ens hem fet una idea general, i és molt bona. A partir d’ara tenim una setmana per entrar en detalls!!

Ja tinc ganes de baixar i veure les diferencies en dia laborable!

Compaeteix!

Altre cop ens hem desvelat aviat, tot i que ahir vam arribar a casa esgotats no, esgotadissims!!! He mirat per la finestra i he vist ….que a l’edifici del devant hi ha un gimnas i que ja està ple!!! i son les 5.50! a quina hora deu haver obert?? De transit no n’hi ha gaire, ara, per Broaddway st; tampoc ahir .

Ahir!

Quin dia!!

Tampoc em veig en cor de resumir: tantes coses altre cop, i tan normals! Trobo que els newyorkins son molt macos : no tenen – de moment- un aspecte gens pijo, fan pinta de persones normals, bastant educats a judjar com es comporten entre si i amb nosaltres ( no criden, fan cues, comparteixen l’espai public – i com!- sense molestar-se, i fan pinta de inquiets i dinamics i familiars: esports, musica, llibre, museus, restaurants i cafes ).

Ahir era diumenge , pot ser avui en dia laborable veiem diferencies, pero ahir vestien de manera molt senzilla i actual; a part del look qe vaig comentar, pot ser diria que moltes nenes porten vestiditos, en una mica mes de freqüència que a Barcelona : vestiditos de tirants, sense tirants ( palabra de honor es diu?) o amb manigues, d’aquests de tall alt i faldilla ample, sovimt de punt; conjuntats amb xancletes bàsiques de dit (flip flops) o sandalies basiques de tires estil romanes o manoletines, i amb bolsos molt grans. A BCN tb es veu aixó : la unica diferencia deu ser la freqüència de us .

Ahir era diumenge, però gran part de botigues estaven obertes.

Al sortir al carrer la primera cosa que hem crida l’atemció és que està “mal conservat”; igual que el metro, l’aspecte és brut, no de bruticia estil papers i coses tirades ( de fet hi han molts escombriaires), si no que bruticia de fons : voreres gris negruzco plenes de coses rodones molt negres enganxades ( chiclets, els nostres son tan negres??), i amb aspecte de no haver-se renovat el paviment des de ….no sabria que dir. Igualment amb el mobiliari public i les senyals de transit cartells de carrers als edificis ( de fet no tenen plaques de carrers, posen els noms a les cruïlles) , bosses de basura per les voreres… A un europeu del nord, acostumat a tot lo contrari en quan a manteniment de “la cosa publica”, no se que li deu semblar! A mi la excusa de que clar, és una ciutat tan gran, deu ser dificil de mantenir no em val : és gran , si, però tb ,molt rica! Crec més aviat te a que veure amb un ‘altre concepte de lo public.

I xoca encara més perqué, tot i ser, diuen, la ciutat dels diners, de la frivolitat, dels gratacels, jo el que he vist en 1º pla ha estat la ciutat de la gent, de la gent normal, gent de barri que va al colmado, al petit super i al kiosk (que tenen un aspecte tant senzill i n’hi han tants!! ) i gent que sí utilitza i comparteix lo public .

Lo del Parc, de fet , lo dels parcs, contant els petits parcs de cada placeta, és al.lucinant! És tan maaaco l’us que en fa la gent! Crec que, amb diferencia Central Park és el millor parc del mon, i ho és pq la gent el viu. I com!

Compaeteix!

Diumenge 8 de Setembre, 08:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

Ens hem preparat un café i estem consultant les guies per veure que fem avui.

Fa molt bon dia, calor, com ahir, aquesta nit hem tingut que posar l’aire acondicionat, una mica sorollós pero ens hem refrescat. Vam anar a dormir cap a les 10 d’aquí, que, a causa del jetlag, els nostres cossos es pensaven que eren les 4 de la matinada.

Ahir, despres d’instalarnos a l’Hotel Days Inn, vam decidir anar baixant per Broadway St. per anar al Downtown, pero ens vam equivocar i bam pujar uns quants carrers en direcció contrària, fins la 104St. Encara no es harlem, pero era un barri molt popular, bàsicament negres,i hispans, i com era dissabte hi havia un munt de gent pel carrer, sobretot nens, i estaven preparant una festa amb BBQ i música HipHop; no seria exagerat dir en aquella primera incursió vam sentit parlar mes castellà que altra cosa. (inclus els negres eren en gran parts de parla hispana)

Despres vam girar i …..

….i és que , a questes primeres hores a NY ja han dit molt de aquesta ciutat : hem vist nens descalços al parc , jugant en banyador a les fonts, i tornant a casa empapats ( de families de tots els colors), frisbys, patinadors, jugadors de soccer (!!!), de cricket, hare kristnas, manifestacions (no war, i temes relacionats amb 11.9), casaments, “pedidadas de ma sobre un carrossa al central park, noi en genolls amb l’anell a la ma!!!!!!!!!!!”, venedors-predicadors de religions varies, boutiques de totes les primeres marqes del mon, gent i gent i gent normalissima amb pantalons pirates, xancles de dit i samarretes de tirants, acumulacions de gent per entrar al teatre, taxis grocs, rick shaws(taxi-bici), limousines (n’he vist mes en unes hores qe en tots els anys que he viscut!), asiatics, hispans, indus, europeu,negres i mulatos , ballarins de tango, picnics en bikini, homeless, gent vestida  guapa anant a alguna festa, ..

qe puc dir? ens veiem incapaços de explicar : nomes van ser unes poqes hores, vam baixar vorejant i entrant un troç per central park, edifici dakota , imagine, vam anar a petar la 5º avinguda a l’ inici del parc, on està l’hotel Plaza, pero a nosaltres ens va cridar l’atencio l’apple store que estava a reventar!!! (la gent va allí a connectar-se) i vam voltar per allà, fins a times square ( ens va recordar a Tokyo!) tb super ple,pantalles gegants de alta definicio a les façanes dels edificis; vam veure uns quants teatres i un munt de restaurants; finalment, cansats ( per nosaltres ja devien ser les tantes), vam supar a la john’s pizzeria, que existeix des de els anys 20. Molt gran, molts cambrers joves qe semblaven trets de una teleserie…..

vam totnar en metro ( quin desastre!; eficaç si, ero jo crec qe el metro de sarajevo despres de la guerra devia estar en millor estat!! no he vist cosa mes bruta i mes cutre!! añejo, negre-gris….sense ni una escala mecanica!!goteres!!

Avui….anem per mes! Ja hem vist tant i no hem vist res!

Per+ò, ….tot és alhora tant especial, i tan normal? serà perqué som barcelonins, urbanites, pq tothom pot dir que coneix aquesta ciutat ?

LLuny de decepcionar, la sensació de normalitat és força agradble….no se perqué, fa sentir com a cas…i estem a NY!!!!

Compaeteix!

El hotel, de la cadena Days Inn, está bastante bien situado, en la 94St., en Upper West Side en Uptown Manhattan, New York City, esquina con la calle Broadway, Cerca de central Park y justo delante está la parada 96St de la líneas 1-2 y 3 (roja) del subway (metro de NY).

La recepcionista muy seca, creo que casi no nos dió los buenos dias, solo nos pidió el nombre y la tarjeta de credito, nos cobró toda la estancia. Nos costó 1.100US$ 8 noches con horse21.net, una habitación doble con baño, sin desayuno ni impuestos. El precio era curioso, según se acercava el dia variava, tuve que anular 3 reservas anteriores (2 en booking.com y otra previa en horse21). La chica “simpática” nos dió las tarjetas y subimos a la planta 10 con uno de los 4 ascensores algo atrotinados y despues de pasar unos largos y estrechos pasadizos enmoquetados llegamos a la habitación 1031, vistas a Broadway St y bien equipada: aire acondicionado (no centralizado y un poco ruidoso), TV de 32″, teléfono, Internet WiFi gratuito, secador de pelo, plancha con su respectiva tabla de planchar, radio-despertador y todo lo necesario para prepararse un café. La cama y el mobiliario se ven muy confortables, en un estilo clasico.

Denitivamente lo recomiendo, sale por unos 100 EUR/noche, y en NYC, por este precio, es un lujo. Se de gente que hapagado mas por habitaciones cochambrosas, con cucarachas y lavabo compartido.

Compaeteix!

Diumenge 8 de Setembre, 07:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

He pujat les fotos d’ahir al Flickr.

A causa del jet-lag ens hem aixecat força d¡hora. L’Hotel Days Inn està força be. (espero fer un post al respecte per posar al Trip Advisor o altres).

El vol d’ahir tb molt be, al final no van posar Ocean’s 13th, es veu que es van equivocar de cinta i van posar aquella de la Jane Fonda.

desprès de dinar i fer una mica de migdiada ens van donar un gelat Hagen Dazz, jo hem vaig menjar 2 pq el primer no tenia cullereta i al anar a canviar-lo em van donar un de nou. Una mica abans d’arribar ens van donar una pizza i jo hem vaig prendre una cervesa.

L’aeroport de JFK es enorme, vam aterrar a la pista 22 (quantes pistes devien haver-hi?), i vam anar a la terminal de Delta, una mica antiga i cutre, després de passar pasadisos i escales mecàniques estretes vam passar el control d’immigració on vam fer una cua de uns 30 minuts, entregar els papers que ens van fler omplir a l’avió, es van escanejars les petjades dactilars dels dits índex i ens van fer una foto. A la cua estava el Julià Peiró.

Despres vam agafar el Air Train, un tren que va sense conductor i pasa per totes les terminals, que al JFK estan formant un circle, fins a l’estació de metro (subway). Allà despres d’algun problemet vam treure el MetroCard (5$ per pagar l’Air Train i 2 pel subway). Pensavem que l’Airt Train era gratis, crec que no val la pena pagar aquests 5$ ens van fer pagar al sortir, de fet Tb hi ha un bus gratuit que fa lo mateix.

El subway de NYC enorme però tb bastant cutre, vam agafar la linea A directes fins la estació de la 96St, i vam s0rtir just a davant de l’Hotel Best Inn, a la 94st amb Broadway.

Compaeteix!

BCN – JFK

Dissabte 8 de setembre

11:42 (hora de Barcelona)

Finalment som volant sobre Galicia, en un Boing 767 de Delta airlines, a 857 Km/h i 10.000 metros d’alçada.

Jo a la fila 39B i l’Anna a la 17A, es lo que te anar amb un Stand-by per 170EUR, i sort hem tingut, pq pensàvem que no podriem volar, l’avió va ple i nomes hi havia una plaça, o ens separevem, o esperavem al vol de demà o agafavem el que va a Atlanta a les 14h. Per fortuna hi ha hagut alguna baixa, una dona que no tenia el pasaport digital i els seu acompanyant han perdut l’avió, pero aquestes places les han agafat unes noies que tb tenien un Stand-by i tenien preferencia. Quan pensavem que ens hariem d’esperar al vol d’Atlanta ens han cridat per megafonia que anesim corrents, ens han ficat a un opel corsa i hem anat per la pista fins l’avió, quin stress.

Portem volant un parell d’hores, al seient teniem un kit amb una manta, un coixí, uns auriculars i uns tapa-ulls. Ens han donat algo per beure (jo he pres un te) i una bosseta de cacahuets. Ara han posat una peli, per megafonia han dit que posarien 3 películes, la 1a Ocean’s 13th, que no hem vist, pero pel que posten fet ara crec que es un altra película (podem escollir varios canals de so, versió original o doblada a un espanyol una mica raro).

13:00 (hora de BCN)

Defenitivament la peli no es Ocean’s 13th es un telemovie d’una noia rebel i conflictiva que fuig de casa seva a Califòrnia pq el seu padrastre abusava d’ella quan era petita i es va a casa de la seva àvia, a un poble de l’amèrica profunda, on escandalitza la població ultraconservadora i religiosa. El doblatge tampoc es en sudamericà ni en espanyol de la península, es un doblatge raro.

Fa una estona ens han donat de dinar: fresh salad & Roasted Beaf of Chicken with vegetables.

Imagen 052

El temps pasa ràpid, no es fa pesat el vol, ens queden unes 4h per arribar a New York. De tant en tant m’aiqueco i vaig a la fila 17, on es l’Anna, i de pas paso per la 34 esta l’Isaac (excompany de feina) i la seva dona tb embarasada de 16 setmanes, ells van a San francisco i faràn una ruta per califirnia.

15.45 (hora de BCN)

L’ Àdrià m’acaba de passar el tablet PC. Abans he escrit algo a la llibreta, si fa no fa el mateix que ha explicat l’Adrià en versió meva. Despres del susto inicial la resta ha estat tranquil; ara fa una estona ens han servit tb “el berenar” gelat de vainilla hagen dasz i te/cafe; hem vist tb los increibles, bueno no, una peli de disney de un nen orfe cientific ; ara fan una serie, nomes en versioo oriiginal : he intenta escoltar una mica pero no entenc i m’agobia : a les hostesses les sentenc! no entenc pq costa tan t seguir una peli!

Aixi qe m’he posat a llegir el meu llibre de “nenes”; es qe em faltava poc per acabar-lo (por los pelos, de Marian Keyes, la qe fa llibres estil bridget jones, de grups de amigues (amb algun amic, un minim gay)treintanyeres de LOndres. Pero he parat per escriure.

ja tinc ganes de arribar i de veure i viure finalment a NY, despres de anys i anys “familiriaritzan-me” amb aquesat ciutat a traves de pelis, series, i cultura contemporanea.

(per cert la pei d’abans estava molt be! no era una telemovie! surtia la jane fonda, la linbdsay lohan, i la actriu de dones desesperades qe va fer transamerica; eren avia, neta i filla; ambientada a idaho, en una comunitat superreoigiosa , crec qe de mormons.)

Vaig a veure qe fan les nenes del llibre! Portem 5 horesi mitja de viatge ; en qeden 2 segons el qe ha dit el pilot al enlairar-nos. Menys pesat qe una jornmada laboral! He he

Compaeteix!

Aquest dies en que la comunitat científica internacional ha dit coses tan importants sobre el canvi climàtic, un altre cop em sobta la paradoxa de que, si be mai s’ha parlat tant de medi ambient, continua i essent elevada la desinformació.Hi haurien tantes coses per fer, complicades i senzilles!Jo proposo la tornada de Maia !! La abella amb el nom de la terra que va intentar fer una tasca de divulgació sobre naturalesa i medi ambient amb rigor cientific i simpatia!!

Compaeteix!

Top