Al carrer Massens de Barcelona vam gaudir l’altre dia en visitar la fantàstica col.lecció d’art de la Fundació Solsona; quadres i petites escultures de estil naïf plenes de vitalitat i color, procedents de diverses parts del mon.

A més a més aquest centre de art i literatura, és també un centre innovador en la seva vessant interactiva, ja que mentres visites les obres pots interactuar amb el gat negre  anomenat  Gattonero Zac.

Us deixo algunes imatges del que podeu trobar a aquesta mostra: no us la perdeu i anoteu a la vostra agenda cultural de Barcelona ! Fundacio Solsona, al carrer Massens!!

P.S. Suggerencia : visitar la mostra i despres sopar al restaurant Mesopotamia !

Compaeteix!

Home Sweet Home

El sentiment de “home sweet home” és el que he estat gaudint les darreres setmanes de primavera a casa amb la meva bebita…..a la meva ciutat de clima suau, de carrers peatonals i arbrats, museus i exposicions, aperitius i paelles……

LLàstima de l’element destructiu dels que semblen creats per fer la guitza i posar a prova els nervis………….QUIN SOROLL!! quin soroll fa aquesta ciutat!!

No només perquè hi a massa cotxes, és que crec que la ciutat té alguna cosa en la seva configuració que fa que el soroll reboti. L’eixample, per exemple. Hi ha molts carrers amb massa cotxes, està clar; i segur que la velocitat permesa es excessiva (50 km/hora pel carrer Arago o Gran Via provoquen un estruendo!); però hi ha carrers menys frequentats, o almenys els diumenges, a on jo ja no suporto el soroll de fons qe hi ha , inclosos els diumenges!!. He estat reflexionant. L’alçada de les cases fa que es el soroll es canalitzi? els fullam dels arbres el reté ?? jo que sé…el fet es qe carrers com el Passeig de St Joan, amb passeig, parc, i amb pocs cotxes el diumenge , fa un soroll qe jo ja no suporto, i ansio “entrar” rapidament a Gracia, com qui entra en un oasi, a on ja hi ha tants carrers peatonals o semipeatonals, o en tot cas els cotxes ” no hi caben” i han de anar a poc a poc…

Però …si això fos tot….PERO QUANTES OBRES HI HAN A AQESTA CIUTAT!! increible : privades i públiqes!! sort que estemn en crisi! un dels primers passejos amb la bebita, va ser un patiment , jo estava preocupada i vinga obres , una rera l’altre, des del el centre fins a gracia!!

El colofon, que si fos esquizofrenica pensaria que “van a opr mi” ….va ser quan van començar les obres al pis de baix….no en puc més!! s’han colat a les obres previstes de la comunitat ( o sigui qe quan acabin, vindran les altres!! my God!!)……

i aquest matí……….un martell pneeumatic al carer!!!!!!

És evident que Barcelona és una ciutat Sorollosa. ( i l’Eixample de lo pitjor!!)carrer Verdi, Gràcia

Que fagin algo si us plau!!!!!!!!!! però que no es fiquin amb cose com “les terrasesse” o el botellón de gracia! jo visc a gracia i el bar de sota està de moda, i JURO que no molesten tant com els cotxes i les obres….és més,,,,,crec que a BCN falten terrasses, i crida la atenció si a sobre es compara amb altres ciutat mediterranies i no mediterranies!!

Pero això és un alte post…he he P.S. i a sobre, tot i la sequera, no ha parat de ploure i fer núvol i fred! grrrrrrrr

Compaeteix!

panxa rodona

panxa rodona by diluvi.

És que no se que dir…em fa tanta gràcia aquesta panxa tan rodona!! Em sento tan còmoda amb ella!! Rodona i dura com una sindria !!

Aviat no hi haurà més panxa….imagino que estaré molt contenta però em fa l’efecte que la trobaré a faltar.

Compaeteix!

Uns del dies de Nadal vam passr pel carrer Seneca, realment a prop de casa però per a on passem poc….i vam saltar d'alegria en veure la Coconut a l'aparador de la botiga Nobodinoz!!!!! Molts dels productes per bebè vistos a webs estrangeres …..estaven allà!!!

Una botiga molt xula : o com diuen ells , "una Kid Art Design Store : el 1º concept store para niños de España, con lineas chics i vanguardistas , los niños tienen acceso directo al mundo del diseño, la moda i el arte en el mismo sitio ".

Compaeteix!

Durant un temps de formació vaig pensar que podria arribar a dedicar-me a això. No va ser el cas… almenys fins el moment.

Però no he deixat de perdre l'nteres : mireu quines coses :

L'explicació de Wikipedia:  

"El Land art es una tendencia del arte contemporáneo, que utiliza el marco y los materiales de la naturaleza (madera, tierra, piedras, arena, rocas, etc.). Esta expresión inglesa se ha traducido también como «arte de la construcción del paisaje» o «arte terrestre». Generalmente, las obras se encuentran en el exterior, expuestas a los elementos, y sometidas a la erosión natural; así pues, algunas desaparecieron, quedando de ellas sólo el recuerdo fotográfico. Las primeras obras se realizaron en los paisajes desérticos del Oeste americano a finales de los años sesenta. Las obras más imponentes, realizadas con equipamentos de contrucción como excavadoras, se llaman Earthworks, palabra que puede traducirse como excavaciones, aterramientos o desmontes).

Su finalidad es producir emociones plásticas en el espectador que se enfrenta a un paisaje determinado. El principio fundamental del Land Art es alterar, con un sentido artístico, el paisaje, para producir el máximo de efectos y sensaciones al observador. Se pretende reflejar la relación entre el hombre y la tierra, el medio ambiente y el mundo, expresando al mismo tiempo el dolor, debido al deterioro ambiental del clima que existe hoy en día. Lo principal es la interación del hombreartista con el medio ambiente.

El arte generado a partir de un lugar, que algunas veces parece un cruce entre escultura y arquitectura, en otras un híbrido entre escultura y arquitectura de paisaje en donde juega un papel cada vez más determinante en el espacio público contemporáneo. En realidad, puede considerarse como un nuevo comportamiento artístico, alejado de los modos tradicionales, como otros que surgieron en los años sesenta y setenta en respuesta a la comercialización del objeto artístico tradicional (cuadros, esculturas). Otras nuevas modalidades artísticas del mismo tipo serían en body-art, el happening o el Arte Povera.

El paisaje es parte fundamental de la obra, el que indica muchas veces el que hacer. El arquitecto dialoga primero con el entorno y posteriormente la obra seguirá esta conversación. Así podrá surgir esta transformación que permita esta experiencia artística, recuperar valores ancestrales, comunicar ideas, pensamientos y sensaciones.

El Land-Art establece un diálogo, muchas veces de carácter arquitectónico, con la naturaleza. Expone delante del espectador un mundo que requiere la contemplación.

Para intervenir a esta escala en la cual el hombre pueda apropiarse del territorio, es importante que el arquitecto entienda el lugar en el cual va a trabajar. Tal como lo hace el Land-Art, desde una perspectiva general, dejando una marca o huella del hombre con los elementos a la escala de este, determinando el paisaje a su medida; es ahí la cercanía con la arquitectura y el paisaje.

La forma resultante no era apropiable, no se podía manipular y acababa siendo efímera. De ahí que se fotografiasen, en prueba de la realización de la obra. Otras veces, se recogía la experiencia artística en planos, bocetos o grabaciones audiovisuales. Lo que se mostraba al público en exposiciones y galerías era ese rastro visual del Land art, y el espectador que acude debe «re-construir» mentalmente lo ocurrido, según el historiador del arte Antje von Graevenitz."

Compaeteix!

A Suècia està de moda matricular el cotxet del bebé…

amb el seu nom…

mireu el resultat

http://www.absmc.se/barnvagn/barnvagn_bestallning.html

Compaeteix!

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Les catarates del Niagara

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

turista india i el maid of the mist

Compaeteix!

Referent a aquest aspecte, hem de dir que : Els cotxes no son tan grans ni tan a "americans". És a dir, que la majoria de models son estil europeu, dels grossos, això si, del tipus de les berlines grans. Tb es veu molt i molt cotxe japo, Honda i Toyota, i bastant europeus, sobre tot Volvos, BMW,VW, Mercedes i algun Mini. El que no hi ha son cotxes petits, això si que no. I dels gordos tious 4X4 sí que n'hi han, pero no tants con es podria pensar, almemys en aquesta àrea del país. El que no ens esperavem era veure tantes motos : a les ciutats ha estat fàcil trobar Vespes, i per la carretera passen bastant Harleys. El que és fort és que van sense casco!!!! ( o amb casco de equitació..) Els autèntics reis de la carretera, i molt diferents als nostres, son els camions. Son molt macos, tenen morro, son molts llargs, solen estar impecables i ser de colors …( els cotxes tb segueixen la moda anodina dels darrers anys de escala de grisos blancs i negres dominants). Les carreteres no criden la atenció , ni per massa modernes ni per plenes de imputs que no coneixiem. És més, la senyalització és minimalista i escassa, i els cartells de petites dimensions,com haviem notat en algun altre país europeu, la espanyola es veu molt llampant. (Haviem fet el raonament que pot ser la posen petita pq aixñi obliguen a anar mes a poc a poc per poder-la llegir, no?) Això si, circulen mooooooooolt tranquils.El limit superior és 65 milles per hora (104 km/h) , i pocs els sobrepassen ( hem vist policia parant a cotxes), amb lo qual …..és una mica avorrit, fins i tot pels que no ens agrada correr massa…..però és que 100 a les àrees rapides ( i menys a moltes)….. Entre això i els cotxes sense marxes…..la conducció és molt tranquila. Hem trobat poc transit en general, clar que circulem entre setmana a qualsevol hora del dia….. I aparcar no és tan facil : està prohibit quasi per tot arreu, a on es pot és zona blava o verda, inclus als pobles. A les ciutats els aparcaments son carissims, sobre tot a NY.

Compaeteix!

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-“caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Compaeteix!

Top