Altre cop ens hem desvelat aviat, tot i que ahir vam arribar a casa esgotats no, esgotadissims!!! He mirat per la finestra i he vist ….que a l’edifici del devant hi ha un gimnas i que ja està ple!!! i son les 5.50! a quina hora deu haver obert?? De transit no n’hi ha gaire, ara, per Broaddway st; tampoc ahir .

Ahir!

Quin dia!!

Tampoc em veig en cor de resumir: tantes coses altre cop, i tan normals! Trobo que els newyorkins son molt macos : no tenen – de moment- un aspecte gens pijo, fan pinta de persones normals, bastant educats a judjar com es comporten entre si i amb nosaltres ( no criden, fan cues, comparteixen l’espai public – i com!- sense molestar-se, i fan pinta de inquiets i dinamics i familiars: esports, musica, llibre, museus, restaurants i cafes ).

Ahir era diumenge , pot ser avui en dia laborable veiem diferencies, pero ahir vestien de manera molt senzilla i actual; a part del look qe vaig comentar, pot ser diria que moltes nenes porten vestiditos, en una mica mes de freqüència que a Barcelona : vestiditos de tirants, sense tirants ( palabra de honor es diu?) o amb manigues, d’aquests de tall alt i faldilla ample, sovimt de punt; conjuntats amb xancletes bàsiques de dit (flip flops) o sandalies basiques de tires estil romanes o manoletines, i amb bolsos molt grans. A BCN tb es veu aixó : la unica diferencia deu ser la freqüència de us .

Ahir era diumenge, però gran part de botigues estaven obertes.

Al sortir al carrer la primera cosa que hem crida l’atemció és que està “mal conservat”; igual que el metro, l’aspecte és brut, no de bruticia estil papers i coses tirades ( de fet hi han molts escombriaires), si no que bruticia de fons : voreres gris negruzco plenes de coses rodones molt negres enganxades ( chiclets, els nostres son tan negres??), i amb aspecte de no haver-se renovat el paviment des de ….no sabria que dir. Igualment amb el mobiliari public i les senyals de transit cartells de carrers als edificis ( de fet no tenen plaques de carrers, posen els noms a les cruïlles) , bosses de basura per les voreres… A un europeu del nord, acostumat a tot lo contrari en quan a manteniment de “la cosa publica”, no se que li deu semblar! A mi la excusa de que clar, és una ciutat tan gran, deu ser dificil de mantenir no em val : és gran , si, però tb ,molt rica! Crec més aviat te a que veure amb un ‘altre concepte de lo public.

I xoca encara més perqué, tot i ser, diuen, la ciutat dels diners, de la frivolitat, dels gratacels, jo el que he vist en 1º pla ha estat la ciutat de la gent, de la gent normal, gent de barri que va al colmado, al petit super i al kiosk (que tenen un aspecte tant senzill i n’hi han tants!! ) i gent que sí utilitza i comparteix lo public .

Lo del Parc, de fet , lo dels parcs, contant els petits parcs de cada placeta, és al.lucinant! És tan maaaco l’us que en fa la gent! Crec que, amb diferencia Central Park és el millor parc del mon, i ho és pq la gent el viu. I com!

Compaeteix!

Cabaret

El diumenge a la nit vam tenir la sort de veure una representacó de “Cabaret” de John Kander i Fred Ebb. Em va agradar molt : el grup de actors – aficionats, pero ja amb una certa experiència- interpretaven molt be; les “solucions escèniques”, donades les limitacions del local, estaven força bél. Les veus, que crec que possiblemente cantaven més que a les altres obres, en canvi en conjunt a mi – que no entenc gaire de musica- , em van semblar més”discretes”, o ….pot ser és que les cançons i la musica eren més dificils!

La parella Herr Schultz Frau Scnheider molt bona……!!!!

L’ ambient cabaretos-(..puticlub) del principi no estava “homogeneament” aconseguit, a parer meu : hi havia noies resultones i picares-gracioses com autentiques cabareteres, pero unes altres i uns altres no….(més que cares “lascives” alguns eren una mica cares de walking dead..(he he); tampoc tinc mot clar aquells maquillatges….seblaven mims!!

Pero la obra era força interesant : tenia contingut, color i profunditat , pel que em va resultar més interessant i més dificil que altres musicals.

Crec que el resultat és molt bó, precisament per la dificultat.

Decididament l’ escenari i la infrastructura de sò es qedava una mica curta.

Son el Grup Taller de Teatre de Sabadell, dirigits per Ferran Guiu. Anteriorment van muntar The Rocky Horror Pitcure Show (bonissim!) i Abba (un pel cursi).

Aqui teniu alguns moments de “Cabaret“.

Compaeteix!

Acabem de sopar a La Singular, sota la plaça Rius i Taulet ( Frances Giner 50). Le places i els carrers de Gràcia estan super agradables aquestes tardes de primavera, i en un d’aquests hi trobe La Singular.

És molt agradable!

Petit, amb decoracio cuidada, i un bon menú : l’Adrià ha pres xai amb salsa de menta i jo filets de pollastre a la salvia i mel. Un pastis casolà de pera i xocolata exquisit.

Les parets son vermelles, les taules petites de marbre i forja, i te un petit pati amb plantes. Tot molt ben il.luminat (llum càlida, tenue pero amb prou intensitat sobre les cares i els plats). Molt bona musica.

Tot regentat per nenes. No és la primera vegada que hi hem anat, i no serà l’ultima, perque ens agrada força.

Unic defecte : quan esta tot plé, tot i tenir poques taules, hi ha massa soroll….però de fet aquest és el problema del 90% dels locals a Espanya…..serà la gent, i no el local ?

ian a "la singular"

Compaeteix!

Doncs com deiem a un post anterior al final tot perfecte. Vam poder volar amb RyanAir per 0,01€ l ‘anada i 0,01€ la tornada.

En resum: no feia molt-molt de fred, al voltant de 0 graus. El paisatge una mica marrón (arbres de fulla caducifòlia), a la primavera deu estar mooolt més verd. Luxembourg ens va decepcionar una mica – exceptuant el parc de edifics moderns : la Philarmonie ens va agradar molt – .

Aquestes petites ciutats alemanyes que hem vist , Trier i Koblenz, ens han agradat força, amb el seus centre typisch deutsch. I la majoria de poblets eren de la categoria “poblet qualsevol amb encant”.

La gent va ser força simpàtica, començant per l’Oliver del Casa Verde que ens va convidar a anar de festa amb els seus amics el divendres a la nit a les 2 de la matinada….no vam anar, llàstima, era el princep del carnaval!! i la familia Neuberg de la taverna gästhaus a on vam sopar i dormir vora koblenz, tota plena de “paisanos”.

Les vinyes i el paisatge a la ribera del riu, en camvi, estava força soso….però és fàcil imaginar-se la primavera verd fosforescent!! haurem de tornar a fer rutes en bici i dormir a weinhausen…

Interessant la difussió de escultures per tot arreu.

Ens va agradar molt veure els edificis moderns (Lux, Frankfurt, museu adjunt a San Castor) i la esglesia del sant castor de koblenz amb la estructura tipica de westkirche (es deia aixi?) de 2 torres a l’entrada…això al mediterrani no es troba, i aquesta esglesia és del s.IX!! epoca de carlemagne

i per descomptat el centres tradicionals, ah!! i que grans són aquests rius! impressionants!!

Loreley…. pos devia ser el dia, però no ens va impactar massa…clar que lo seu hagues estat fer la exursió a peu, imagino….

Tot plegat, un capde molt bo : un 8.5 sobre 10!

AHHHH no em puc obildar del cotxe!! quina meravella, amb calefacció als ronyons!!

Aquí teniu algunes fotos del viatget:

Compaeteix!

El dia dels ratolins va passar algo curiós:

baixavem amb la moto cap a la darrera classe de suec abans de Nadal, portava el llibre i la llibreta dintre el bolso, i tot posar a l’esquena estil bandolera….mentres creuavem la Diagonal per Pau Claris, de cop vaig sentir una mena de “clic” ,un tirò, algo que es desprenia i un repentí alleugerament de pes.

Entre el transit infernal del moment i la velocitat – no gaire, pero clar, amb la motina vas tirant- de la moto, van caldre uns segons per adonar-me…Ai! m’ha caigut el bolso!

Quina cosa tan ridicula!! Vam parar de cop i vam resseguir tot el camí fins a casa..si havia caigut havia de estar per allí….especialment per diagonal….si havia caigut accidentalment estava segura de retrobar-lo….algú ens hauria avisat….

Res, no hi era:

comencen a agreujar-se els nervis de la panxa : fa mala pinta:

pero mantenim la racionalitat:

1.el bolso ha estat arrastrat a i trapitjat pels cotxes de la diagonal…

2. algu l’ha trobat i se l’ha endut …de bona fe

3.algu l’ha trobat i se l’ha endut…de mala fe

4. i si no va caure accidentalment si no que el van estirar ? ( lladre malabarista per robar a una moto circulant pero bé, de tot n’hi ha…)

L’stress va pujant…a més  arribem tard a classe…a classe…ja no sabem si podrem anar-hi….

Truco per anul.lar les targetes..altre cop, quin rollo.

Portava apenes 15 euros, pero tota la documentació!! i fa poc mes de 1 any qe em van robar tot al Born…

Anem a fer la denuncia, que serà lo millor: pugem a la Policia de Balmes: ens diuen qe hem de anar als Mossos…els mes propers a la Gran Via, casualment al costat de suec…..

Nem tirant: ja estic molt trista….qe dimonis passa ? ratolinos, perdo coses, m’engreixo…desastre varis de varis ambits….

Per sort porto el movil a la butxaca, i les claus….i sento qe sona el movil: és una trucada de l’Estudi Musical…Em truca la Susi (hamsters) : “Donde estas? acabo de recibir una llamada de la Guardia Urbana preguntandome si te conocia!” ” AAAAAAhhhhhhh! pues si, claro, al ver tu llamada he imaginado algo “especial”..si si! ” Tienen tu bolso en una comisaria de Arc de Triomf” Aleshores ric, “Gracias gracias!!” ” No si yo no he hecho nada, han llamado aqui preguntando por Trini, y luego por ti…..un taxista les ha traido tu bolso! Si vas ahora lo tienen allí, si no se lo llevaran a objetos perdidos!”

Quin ailivi, quina sensacio………………Quina casualitat i quina sort que portes escrit el nom i el telefon de l’Escola Musical en un paperet just a sobre de la meva documentació!! Arribem sota l’Arc de Triomf, mai hi passem per aqui en dia laborable: esta animat…no se on és la comisaria i pregunto a una noia que no sap on es pero s’esforça molt en ajudar; aleshores passen un pare amb una filla i els hi pregunto i em contesten  molt educats i amables…..

Trobem la comisaria: esta entrant un noiet jove qe s’acaba de trobar una cartera, i la ve a entregar, amb targetes, diners….

Ens atenen 2 policies grans, una parella ben curiosa, amb una vis comica…involuntaria, com un Dupont i Dupont a la espanyola, un parlar montillós….comproven si soc jo, omplen els papers, em reciten tot el qe porto, fent enfasis amb el decim de loteria i varies participacions!! he he!! ” Es que claro, lo teniamos que revisar todo!” El noiet jove s’en va, pero li fan una ultima pregunta : “I a on ha sit” ? El noiet, que es veu jovenet ,pero molt alt,  es queda una mica parat… ” Que donde lo has encontrado? ” ” Ahh, en la entrada del metro!” . Acaben la gestió “Pasame el sello” ” Pa qe?, si es pa nosotros” ” Bueeno pero hay qe poner el sello”…” aaai, toma sello”…

Els hi demano el telefon del taxista,que el tenen ” El nombre no lo tenemos pero sabiendo que es taxista ya vale”……….(…..perque tenen el nº de llicència!!)

Els  hi dono les gràcies ( a més m’han endressar tot….tot i que s’excusen “las tarjetas las encontraras en otro orden porqué claro, las teniamos que sacar todas…” i els hi desitjem Bon Nadal!

Ja fora truco al taxista i també li agraeixo…..diu que ens va seguir un troç pero ens va perdre….bueno, gràcies de tota manera.

I així, despres de haver circulat per les 3 policies del territori, i amb la sensació de haver viscut un episodi nadalenc, ens dirigim cap a la Musa, a explicar la nostra historia..

Ostres! La musa!! Els ratolins son “Mus” !!

Compaeteix!

Ahir vam tastar finalment al semproniana, restaurant que molts ens havien comentat, i inclús és el favorit de alguns amics …

Molt centric, roselló aribau, en ple eixample “soho” ( molts restaurants, bars musicals, galeries d’art, edificis modernistes, botiguetes xules -moda per gays guapos!- i coses de tota la vida) a on es veia molta vida i per on tampoc solem anar-hi gaire….

La decoració és curiosa, interessant, estil bastant càlid: parets de colors dominant colors càlids (teula,ocres,vermells,algun lila..) ; detalls daurats de or vell; cadires totes diferents estil tradicional (tapiçades de floretes) , i trastos penjant ( vidrets,marcs daurats buits decoracions vàries..)…espelmes, làmpares totes diferents…

La cuina és entre tradicioanl catalana-francesa i moderna….això diuen: jo crec qe eren plats molt “contundents” tradicionals presentats una mica macos…p.ex; cap i pota, llenties, butifarra negra….; l’adria va agafar un carpaccio de vedella i foie i magret d’anec; jo una amanida de pop i carxofetes i cervol amb salsa de castanyes…; plats grans i contundents, realment havia poca oferta vegetal crec jo….

Per beure un Petalos del Bierzo (un dels inventos del Alvaro Palacios al Bierzo)

De postre un delirium tremens de xocolata – ració força gran!- i poma amb toffee

Per picar havien portat alls , i no olives…molt bons

El pa no el vam trobar especialment bo, tampoc dolent.

Va agafar la comanda la cap vestida de carrer, pero tots els cambrers eren sudamericans ( bueno pot ser un parell catalans);

La sala era maca pero massa gran….trobo, estava plena a mitges, molts estrangers…

El lloc esta emparentat amb el Pla dels Angels devant macba a on hem anat varies vegades….

De l’1 al 10 li donaria un 7 baix….esta be, bo, amb encant pero li falta algo; la cuina era bona pero per mi massa “proteinica” ….

ah! tenen una cosa interessant: si vas amb nens se’ls emporten i fan un taller de cuina, a on juguen, cuinen i dinen mentres els adults estan a la taula…

un més tastat de la ruta gastronomica…

Compaeteix!

Hem estat a Lisboa aquest minipont del 11 de setembre.

ha entrat al ranking de ciutats favorites !!

És com un mix entre Roma, dalt vila de Eivissa, Granada, i un toc de Venezia riva schiavoni, praga per les cases i bcn zona vila olimpica-forum-port vell, pero amb caracter propri, o sigui LISBOA!!

Suposo qu l’efecte de LES COLINES, amb les pendents que donen moltes terrasses i miradors, la LLUM, augmentada per les cases bastants claretes i els ADOQUINS tb clarets…. i els elevadors i les rajoles de estil propi…

ohh! qe maco!

Al Barrio Alto ens van encantar els carrerons en pendent i l’ambient estil Born, de botiguetes de disseny/coses curioses i restaurantets moderns…i algun mirador…; pero tots els barris d’aqests del centre molt xulos (Baixa, Chiado, Barrio alto, Alfama…)…a Belem molt maco el centre d’Art Modern amb terrasses i gespa sobre el tejo…hi havia gent fent stretching allí….i el parc de les naciones molt maco!! finalment una experiment d’aqests amb bon resultats : molt animat i integrat amb la ciutat , els edificis/jardin moderns molt macos….resseguint el Tejo…. i Cascais …camaaaacu!!! i la platja de guincho molt molt impactant…quines ones!! pero quina aigua tan freda!! hi havia surfistes, dunes…. molt agradable la passejada amb bici ( 12 km!!) de Cascais a la platja!!

la gent molt maca, molt discrets, poca gent….i tal com vau dir, molta gent de les colonies qe son portuguesos…moltes families “mixtes”…

per cert tb hi havia molt de toqe brasileiro …als bars i terrasses hi havien molts grups de musica brasileira i la beguda mes ofertaa era la caipirinha!! tb hi havia fados clar, i porto…

en resum, molt maco!!

llastima qe nomes van ser 3 dies

(vam arribar un parell de hores mes tard, l’avio de les 7 no va sortir i vam sortir a les 9 ( vam matinar per res!); i al tornar molt be, no ens vam adonar si hi havia hagut algun problema…)

per cert, LA ESTUFA FRIA quin lloc tan peculiar!! tb ens va encantar!!

PD: Aviat publicarem alguna foto.

Compaeteix!

Top