El libro-álbum Olivia es antes que nada una experiencia estética exquisita.

¿Puede un lector (niño o adulto, no importa) asistir como espectador al arte de vivir la infancia con toda la intensidad de que alguien es capaz? Con Olivia, la cerdita-niña, eso es posible.

¿Puede un lector (el que aún no sabe leer, el que hace tiempo que sabe, no importa) comenzar a sentir que tanto puede ser dicho con sólo tres colores (rojo, blanco y negro) aprovechados en toda su potencialidad y delicadeza? Ian Falconer se encarga de que la síntesis cromática se convierta en una multiplicación de sentidos.

Olivia es una niña-cerdita especialmente intensa. En la contratapa, un asterisco aclara al pie que “es muy buena para cansar a la gente”. Todo es llevado a las últimas consecuencias por ella. La vida no tiene límites cuando se trata de moverse, probarse ropa, jugar, gozar del arte (música, plástica, libros, hasta castillos de arena)… Y sus padres-cerdos la dejan hacer, a pesar de su agotamiento, o negocian a favor de su sensibilidad, cuando su derroche de libertad tiene consecuencias sobre su vida infantil o familiar. Esto ocurre cuando, por ejemplo, después de ver en el museo un cuadro del pintor contemporáneo Jackson Pollock, intenta emular su estética abstracta en una de las paredes de su casa. O cuando su madre, después de una leve discusión, termina aceptando que se lleve sólo tres de los cinco libros que Olivia pensaba llevarse a su cama. La visión de las dos, madre e hija, metidas en la cama leyendo un libro sobre María Callas en una imagen en carbonilla que ocupa toda la hoja, es una escena lectora más elocuente que el mejor de los discursos sobre la lectura.

Como un simpático contrapunto, detrás de Olivia, hay un hermanito-cerdo menor que queda en segundo plano, mientras se dedica a imitarla, a admirarla, o a perderse en su mundo todavía demasiado pequeño como para comprender los desbordes artísticos de su hermana.

El entramado de escenas cotidianas de Olivia se sostiene en el arte de expandir textos mínimos con imágenes bellas y sobrias (nunca se ha visto tanta elegancia en una familia de cerdos). Estas imágenes se destacan aún más gracias a un diseño gráfico en el que sobre un fondo blanco sin marcos ni límites parece flotar esta ficción tricolor.

La economía del código escrito y su variada ubicación en el espacio de la hoja refuerza el carácter poético de esas palabras que parecen extender sus alas hacia la expresión plástica.

Cuando se cierra la última hoja de Olivia de Ian Falconer se siente una irresistible tentación de volver a empezar: es uno de esos libros que, como dice Italo Calvino, nunca terminan de decir lo que tienen que decir.

Recomendado a partir de los 4 años.

Compaeteix!

L’Olivia estrenant pijama i plorant una mica.

Compaeteix!

Després de tanta preparació, xerrades i recerca de informació, finalment va arribar el dia X.

Un dels aspectes en el que incidien als cursos i xerrades totes les llevadores era el de estar preparat per qualsevol eventualitat, sense frustrar-se. Jo ho tenia assumit, ….però …però no pensava que hagués de fer servir aquesta carta…..estava tan convençuda de que després de un embaràs tan bo i tan natural el part tindria el mateix camí…..

Compaeteix!

lamponi Sembla ser que les llevadores de tots els temps han donat infusions de fulles de gerds (Rubus idaeus) per ajudar al part. Actua sobre els músculs de la matriu ajudant les contraccions durant el part. S’haurien de començar a prendre un parell de mesos abans de parir ( al principi de l’embaràs no, no fos que provoquessin contraccions “quan no toca”).

Jo acabo de començar ( a 2 dies de la Data Prevista de Part!! he he!! però es veu que també ajuden després !!); juntament amb les infusions de cua de cavall, que haurien d’ajudar a fer desaparèixer els peus de Schreck…o de Fiona….tant fa…..he he

Compaeteix!

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat: – el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

– les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

– la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

– i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

– la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

– a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

– hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

– que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Compaeteix!

Te varis significats i arrels : llatina, danesa,germanica,noruega,francesa,celta i amb difussio per Sicilia. !!!!!!

100 6205

L’associació més directa és la que vincula Olivia amb la paraula llatina pel fruit de l’olivera, associant-se així al MEDITERRANI,la seva cultura i el seu paisatge: l’olivera és SIMBOL DE LA PAU des de l’antiguitat grega, era sagrat per la deessa Minerva/Atenea – i a la ciutat d’Atenes- i per tant també simbol de saviesa i sabiduria.Als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les fulles de l’olivera. Aquesta tradició va passar a la cultura latina . També a la tradició biblica aquest significat es repren, amb el colom que retorna amb la branqueta d’olivera, imatge utilitzada avui com a simbol de la pau . Per això es troba moltes definicions de Olivia com a PORTADORA DE PAU.

La variante Oliver també s’associa al danés olaver, “RECORD DELS AVANTPASSATS”, i al germanic /noruec alf-hari, “EXERCIT DE ELFOS”.

Habitualment es troba la genesi de Olivia com a derivat del celta Oll Wer amb significat de “TOT ARDENT”.

El nom també té una matriu antiga francesa, de Olive i Olivier, l’heroi del cicle carolingi del segle XII “La chanson de Roland” , germà de Alda la bella, cosí i amic de Orlando.

Es va difondre molt per Sicilia a on es recorda una Santa Olivia Verge, pero sembla que va ser importat pels normands que es van instal.lar a Sicilia.

…….

A més és graciós……i ella ho va triar quan vam saber que era ella : la nenita d’arrels mediterranies i escandinaves PORTADORA DE PAU I SABIDURIA , ARDENT COM UN EXERCIT DE ELFOS I AMB EL RECORD DELS AVANTPASSATS !!!

Compaeteix!

Ultimament no deixo de escoltar aquesta cançó de Jovanotti. M'encanta Jovanotti. És vital,fresc i positiu, sense deixar de ser crític i implicat en els problemes del mon.

Aquesta cançó la entenc al 1000%, reflexa el que ara sentim: és una ninna nanna ( cançó de cuna) que va escriure per la seva filleta.

È per te che sono verdi gli alberi /és per tu que son verds els arbres

e rosa i fiocchi in maternità / i rosa els llaços a la maternitat

è per te che il sole brucia a luglio /és per tu que el sol crema al juliol

è per te tutta questa città /és per tu tota aquesta ciutat è per te che sono bianchi i muri /és per tu que les parets son blanques

e la colomba vola/ i el colom vola

è per te il 13 dicembre / és per tu el 13 de desembre

è per te la campanella a scuola / és per tu la campana del cole

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… /és per tu cada cosa que hi ha, ninna na ninna e…

è per te che a volte piove a giugno /és per tu que de vegades plou al juny

è per te il sorriso degli umani /és per tu el somriure dels humans è per te un'aranciata fresca /és per tu una taronjada fresca

è per te lo scodinzolo dei cani/ és per tu el moure la cua dels gossos

è per te il colore delle foglie / és per tu el color de les fulles la forma strana della nuvole / i la farma rara dels núvols è per te il succo delle mele/ és per tu el suc de les pomes

è per te il rosso delle fragole /i el vermell de les maduixes

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e…/és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il profumo delle stelle / és per tu el perfum de les estrelles

è per te il miele e la farina /és per tu la mel i la farina

è per te il sabato nel centro / és per tu el dissabte al centre

le otto di mattina / les vuit del matí

è per te la voce dei cantanti la penna dei poeti / és per tu la veu dels cantants la pluma dels poetes

è per te una maglietta a righe/ és per tu una samarreta a ratlles

è per te la chiave dei segreti / és per tu la clau dels secrets

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il dubbio e la certezza / és per tu el dubte i la certesa

la forza e la dolcezza / la força i la dolçor

è per te che il mare sa di sale / és per tu que el mar te gust de sal

è per te la notte di natale /és per tu la nit de nadal

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

http://www.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

http://es.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

Compaeteix!

Hi ha alguna cosa en els jocs i els esports que no m'agrada : imagino que és l'objectiu que es posa . Tot i que els jocs son entreteniment i practica de habilitats en companyia, no m'agrada que el seu objectiu oficial sigui "guanyar" o dit d'una altra manera "vèncer els altres"…i d'una altra encara, "competir".

Per sort veig que no soc la única en pensar així, -encara no he empollat gaire sobre pedagogia! estic en fase embaràs i part!!-  i de fet hi ha desenvolupada tota una linea de jocs diferents : els jocs cooperatius.

Estan pensats per fomentar el compromis social mitjançant el joc : es tracta de col.laborar amb l'adversari i per tant es guanya si tots guanyen o es perd junts si és que s'està mal organitzats.

Es tracta de jugat sense competir i solidàriament. El principi dels jocs cooperatius es la persecució d'un objectiu de grup, que només es podrà realitzar mitjançant la mútua ajuda i la solidaritat entre els jugadors.

La cooperació com a eina pacificadora : jocs de taula per desenvolupar actituds i valors relacionats amb la educació per la Pau, com son l'ajuda,  la cooperació, la autoestima i la confiança en els altres.

 

 més info aquí:

"HABA es una empresa juguetera ubicada en Alemania, que cuenta con un amplio y agradable catálogo de materiales para los más jóvenes. Sus juegos están realizados con criterios de gran calidad y utilizan materiales como la madera, el cartón y tratamientos no tóxicos. La colección de juegos cooperativos de Haba es una muestra de la voluntad de ofrecer otra opción del juego que es poco habitual en el mercado.

Principios que se desarrollan en los juegos cooperativos: – En estos juegos los participantes ganan juntos o bien pierden todos contra un enemigo común. – Los mas hábiles aprenden a dejar espacio a los demás. – Algunos de estos juegos pueden dar paso a un debate sobre el tema del juego. – Se fomenta el aprendizaje de la percepción del bien común. – Sirven para comprender que el bien común aunque haya que hacer algunas renuncias a deseos particulares, es un bien mas valioso y más estable que el bien individual, del que se beneficiara cada uno después. – Ofrecen la capacitación para integrar a las diferentes personas – Dejar de vivir al otro como amenaza y centrar la atención en la suma de esfuerzos sin perder energías en la competencia y medida de los otros. – El combate y la energía de la agresividad se utilizan para afrontar los problemas en lugar de competir entre si. – Son juegos para imaginar y crear soluciones de cooperación mas que para ganar solos.

Los juegos cooperativos pueden ayudar a los niños a: – tener más confianza en sus capacidades – tener más confianza en los demás – desarrollar sentimiento, expresarlos, aceptarlos, transformarlos y a aceptar los demás – vivir a los demás como seres complementarios – permite espacio a los débiles y sentirse valorados como los demás – sentirse responsable de sí mismo y de los demás – superar miedos – comunicarse positivamente con los demás – gestionar los conflictos – comprenderse a sí mismo y a los demás "

 

 

 

 

Compaeteix!

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

Top