Ahir vam fer un dissabte newyorkí.

Matí al mercat de Union Square (tb anomenat Onion Square en àmbits ferranosos….nom que per cert se li escau ja que venen moltes onions i a més The Onion és el principal diari satiric gratuit de NY, he he) .

Era molt interessant tot i que tampoc tan gran. Les parades han de ser de pagesos directament ( prohibits intermediaris) i ecologics. A més aquí s’esta difonen molt el concepte de la proximitat : i aquests pagesos son dels camps de Long Island i de New Jersey. La majoria son granjes creades els darrers anys i gestionades per gent jove. ( Bé, tot va començar als 80, ara comencen a tenir uns anys). A part de fruites i verdures directament, també hi havia aliments elaborats com melmelades, “safts”, etc. Hi havia una parada curiosa : era de una granja de xais i venien : llana i carn. He he….

Mercat Ecologic de Union Square

Aixó es troba en ple centre a Downtown, en un sector ple de botigues , aixi que vam estar voltant: vam veure una botiga de billars i jocs molt chula, vam veure el stokke turquesa ( el candidat nº 1), i vam anar baixant cap un dels barris que ens faltava visitar i que no es pot deixar : East Village. És un dels barris més modernillos del moment, diuen que els artistes, quan Greenwich es va tornar massa car, es van venir cap a East Village. Hi vivia la comunitat Ukraniana ( Little Ukrania) i altres emigrants de l’Est de Europa. Va ser el barri dels escriptor beat ( que van començar aqui on estem nos, als voltants de la Columbia University ( es reunien a un pis a 2 carrers de l’hotel), els hippies, del punks.

Estava molt animat ahir : botigues de roba i accesoris “per bandes urbanes” ( una mica carrer Tallers de BCN), molt jovent – pero joves bastant joves….- , moltes botigues de roba de 2º ma, moltes cafeteries que estaven a tope servint brunchs ( de dia es pot fer brunch a qualsevol hora crec! sempre hi ha gent menjant!!) , i botigues de roba de disseny . Molt maco, la veritat.

Despres de voltar una mica vam voler baixar cap a l’Orchard Street, al LES ( lower east side) ,a prop de allí, l’altre barri juvenil i modernillo a on hem sortit un parell de nits, perqué haviem llegit que hi han botigues barates i els millors delis de la ciutat ( de jueus); pero les botigues son francament cutrilles, i els delis de jueus estaven tencats per sabbath!

Vam tornar a pujar passant per Little Italy : ahir si que estava a tope! vam veure inclus la processó amb el san Gennaro ple de dolars, pero no gaire religiosa ! era al ritme de Tarantelles, de cançons napoletanes tipiques ( Oh sole mio…) i devant passava el carro de la patrona de les festes (Luci Spata, una paisana del barri suposo), i la reina de les festes! Era molt divertit, animat, els venedors de menjar cridant en napoletanaccio-english…venien butifarres (ens vam menjar un bocata de butifarra amb verdures), cannoli siciliani, torroncino, una mena de bunyols….a part estaven els restaurants de seure, amb les terrasses a tope i noms tipics : La Nonna, Taormina, da Angelo, Positano…..Els venedors de samarretes amb tota mena de frases de orgull humoristic sobre italians : “Not only I’m perfect, I’m italian too!”, “Every body wants to be italian” , altres de “Socorro, mi esposa es italiana”, ” Socorro, mi padre es italiano”, “Socorro, mi suegra es italiana”….o “Italià 100%”, “50% italià”, “italià per matrimoni”…..tambe hi havia ositos frikies de San Gennaro i cutreries de feria….

Molt animat i molt divertit.

Vam girar cap el Soho que estava ple de gent i de botigues, i vam estar pululant per allí : des de el Moma Design Store, a un Armani “barato”….semblava un Zara! pero tenia dintre disc joqueis que feien musica en directe, a un HM….

Vam tornar a l’East Village perqué haviem vist algo que ens havia agradat, un cafe, una trucada des de Barcelona, i cap a casa a deixar bosses i camviar-nos. De tornada vam tornar a pasar per la 5a Avinguda: Tiffany’s, Zara, etc. tot molt pijo per allà.

Narcolepsia a Manhattan

La nit vam tornar a l’East Village : encara més animat, el metro a tope, però, realment, gent molt jove…..

Al sortir vam voltar per varios bars, i vam anar a parar a una llibreria oberta : una tradicional llibreria independent de NY, la St Marks ( en aquest sector hi ha la 1º universitat publica de NY, a on van fer famosos discursos Lincoln i altres; ara te prestigi la seva facultat de arquitectura, és la Cooper Union Foundation) . (Per cert en aquest barri tb diuen que és on es va gestar la revolució russa!!)

Vam estar una bona estona mirant llibres critics, sobre tot amb els USA, i ens vam tornar.

Avui……avui deixem NY…sniff sniff…

Avui és el 8º dia que estem a la ciutat : aquella idea de passar totes les vacances aqui crec que no és gens descabellada! I és que, NY es lo que tiene, que tiene de todo!

Hem de fer maletes, voltar una mica el mati (Harlem??), i anar a recollir el cotxe….i cap a Long Island ….a les platges, vinyes i pobles bucolics…Per cert no sabem a on dormirem avui….i les temperatures han baixat….

Compaeteix!

El que vam veure ahir ens va agradar molt!

Al matí vam fer el creuer amb el Circle Line, que s’agafa al final de la 42, cap a l’oest. Vol dir que har de passar pel famos Hell’s Kitchen….que te Hell’s ja te poc o res. (hem de dir que per tota la ciutat hem tingut sensació de seguretat absoluta! serà que som de Barcelona, serà que estem al 2007 i hi ha coses del passat totalment superades….de fet, no parem de veure referencies a harlem i al bronx com a barris normals, on hi han empreses, oficines, events, anunciats per tot arreu; crec qe pensar en lo de ciutat perillosa és com qui ara al 2007 encara no s’atreveix a baixar al raval de bcn…….no? ; bueno per si de cas no tentarem el diable, tot i que a harlem hi volem anar )

Doncs deiem que ahir va estar molt be : amb el ferry, i amb el fantastic dia que feia, vam vorejar la illa; vam veure tb detalls de la costa de new jersey que feien molt bona pinta ( barris vilaolimpicosos), per descontat la Ellis Island i la Miss Liberty, i vam vorejar el districte financer amb el seus parcs que es veia molt modern; vam continuar creuant per sota els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg ( de fet, molt macos els 3), fins a la zona de Nacions Unides; i veient tb la banda de Brooklyn ( hem de anar a Dumbo!) ; el barri de Lower East Side de Manhattan es veia força popular.

De tornada vam anar vorejant la costa del Hudson River cap al sur, i vam descobrir un sector que ens va agradar força : nous parcs ( amb gent fent footing, bici, patins, i possibilitat de llogar canoes), moderns ( m’encanta el disseny del Hudson River Park, investigaré qui l’ha dissenyat), i amb una barreja de edifics al voltant : des de serveis (les cavalleries de la policia, els helicopters, imprentes, magatzems, sanejament…) a altres de moderns. Es diria que com un Poble Nou. I de fet, ens vam endinsar en els carrers al voltant de la 20 i la 22, entre la 11º ave i la 9º ave, i vam trobar un sector força interessant : galeries d’art espectaculars en amics magatzem i fabriques, amb un disseny xulissim, inmenses, grans, industrials, amb obres modernes i xules, i obres força conegudes a la venda (!!), en aquest sector industrial/portuari, i tenint com a veins autentics tallers mecanics o de lo que sigui!

Molt chulo!

Al carrers del voltant el barri ( que és on va instal.lar-se al colonia espanyola, no massa gran pero present) tn ens va agradar molt : casetes amb escaletes a l ‘entrada, carrers arbrats, jardinets……molt maco. Vam dinar per allà en un italià molt bo, minestrone i amanida de tomaquet i mozzarella, i una pizza ortolana per compartir, i envoltats de gent mes estilosa que la que hem vist per altres barris. Molt bo (Don Giovanni).

Despres vam trobar el mercat de Chelsea : es la antiga fabrica a on van inventar les galetes Oreo, i ara un mercat diguem que un tant sofisticat , i amb un disseny espectacular : han mantingut l¡aspecte industrial, en nivell extrem, i li han plantat detalls de disseny , i botigues “especials”; tb molt i molt maco i molt interessant!

De Chelsea vam passar a greenwich i vam voltar altre cop : realment és molt maco :les casetes, els arbres, les botihietes i els cafes i restaurants amb taules a fora. Molt maco. Per cert en tots aquests sectors hi ha mes bicis que a la resta de Manhattan, tot i que hem vist bicis per tot arreu…

De Greenwich vam endinsar-nos al Soho. Realment botigues molt xules, cafeteries/restaurant….força gent…..pero no vam comprar res…

I despres a Little Italy, on estaven muntades les fires de san Gennaro. De fet, és com una fira….amb el toc decadent de les fires : menjar per tot arreu, atraccions cutres… Vam intentar fer compres a Nolita (North of Little Italy , que ens havien aconsellat , pero no vam trobar gaire cosa). ChinTown ha absorbit gran part de Little Italy i de seguida vam estar a una zona plena de botigues de souvenirs, rellotges, ulleres, perfums, bolsos de pell, etc. tot de marca i “auténticamente falso” com deia la nostre guia. Oferien 8 samarretes de I love NY per 10$, una xina ens va dir “quiere cosas?” i a l’Anna li va agafar un atac de riure. Vam passejar una mica per allà pero no vam trobar res que ens agradés, tot baratijes, les mateixes coses que els xinos de Barcelona.

Vam tornar a l’hotel a descansar una mica i canviarnos i vam tornar a baixar al West Village, i vam anar passejant fins el Lower East Side, passant pel Soho, Tribeca i un altre cop per la fira de Sant Gennaro ara molt mes animada. Els carrers semblen diferents de nit que de dia, hi havia molts locals de copes, restaurants, teatres off-off broadway, etc. que durant el dia estan tancats, molt animats i bastant fashion. Pero no ens va fer cap el pes per sopar, era tard i a molts nomes estaven prenent copes, vam menjar uns burritos i uns macho nachos a un mexicà i vam anar al Arlene’s Grocery, un local on cada nit toquen 5 o 6 grups en directe, vam veure una actuació d’un grup rocker i l’Adrià es va prendre 2 Budwaiser. Cap a la 1 de la matinada vam tornar a casa, el metro de nova York no tanca en tota la nit.

Compaeteix!

BCN – JFK

Dissabte 8 de setembre

11:42 (hora de Barcelona)

Finalment som volant sobre Galicia, en un Boing 767 de Delta airlines, a 857 Km/h i 10.000 metros d’alçada.

Jo a la fila 39B i l’Anna a la 17A, es lo que te anar amb un Stand-by per 170EUR, i sort hem tingut, pq pensàvem que no podriem volar, l’avió va ple i nomes hi havia una plaça, o ens separevem, o esperavem al vol de demà o agafavem el que va a Atlanta a les 14h. Per fortuna hi ha hagut alguna baixa, una dona que no tenia el pasaport digital i els seu acompanyant han perdut l’avió, pero aquestes places les han agafat unes noies que tb tenien un Stand-by i tenien preferencia. Quan pensavem que ens hariem d’esperar al vol d’Atlanta ens han cridat per megafonia que anesim corrents, ens han ficat a un opel corsa i hem anat per la pista fins l’avió, quin stress.

Portem volant un parell d’hores, al seient teniem un kit amb una manta, un coixí, uns auriculars i uns tapa-ulls. Ens han donat algo per beure (jo he pres un te) i una bosseta de cacahuets. Ara han posat una peli, per megafonia han dit que posarien 3 películes, la 1a Ocean’s 13th, que no hem vist, pero pel que posten fet ara crec que es un altra película (podem escollir varios canals de so, versió original o doblada a un espanyol una mica raro).

13:00 (hora de BCN)

Defenitivament la peli no es Ocean’s 13th es un telemovie d’una noia rebel i conflictiva que fuig de casa seva a Califòrnia pq el seu padrastre abusava d’ella quan era petita i es va a casa de la seva àvia, a un poble de l’amèrica profunda, on escandalitza la població ultraconservadora i religiosa. El doblatge tampoc es en sudamericà ni en espanyol de la península, es un doblatge raro.

Fa una estona ens han donat de dinar: fresh salad & Roasted Beaf of Chicken with vegetables.

Imagen 052

El temps pasa ràpid, no es fa pesat el vol, ens queden unes 4h per arribar a New York. De tant en tant m’aiqueco i vaig a la fila 17, on es l’Anna, i de pas paso per la 34 esta l’Isaac (excompany de feina) i la seva dona tb embarasada de 16 setmanes, ells van a San francisco i faràn una ruta per califirnia.

15.45 (hora de BCN)

L’ Àdrià m’acaba de passar el tablet PC. Abans he escrit algo a la llibreta, si fa no fa el mateix que ha explicat l’Adrià en versió meva. Despres del susto inicial la resta ha estat tranquil; ara fa una estona ens han servit tb “el berenar” gelat de vainilla hagen dasz i te/cafe; hem vist tb los increibles, bueno no, una peli de disney de un nen orfe cientific ; ara fan una serie, nomes en versioo oriiginal : he intenta escoltar una mica pero no entenc i m’agobia : a les hostesses les sentenc! no entenc pq costa tan t seguir una peli!

Aixi qe m’he posat a llegir el meu llibre de “nenes”; es qe em faltava poc per acabar-lo (por los pelos, de Marian Keyes, la qe fa llibres estil bridget jones, de grups de amigues (amb algun amic, un minim gay)treintanyeres de LOndres. Pero he parat per escriure.

ja tinc ganes de arribar i de veure i viure finalment a NY, despres de anys i anys “familiriaritzan-me” amb aquesat ciutat a traves de pelis, series, i cultura contemporanea.

(per cert la pei d’abans estava molt be! no era una telemovie! surtia la jane fonda, la linbdsay lohan, i la actriu de dones desesperades qe va fer transamerica; eren avia, neta i filla; ambientada a idaho, en una comunitat superreoigiosa , crec qe de mormons.)

Vaig a veure qe fan les nenes del llibre! Portem 5 horesi mitja de viatge ; en qeden 2 segons el qe ha dit el pilot al enlairar-nos. Menys pesat qe una jornmada laboral! He he

Compaeteix!

Llegint aquest article de la web oficial de Suècia veiem qu, com tots els pobles, els mites com que els suecs es suciden mes i altres son falsos.

Llegint l’article ens tornem a adonoar que aquest país ha estat precursor de moltes coses que després s’han extes per tot Europa i també al contrari, cada cop els suecs fan mes vida social, surten mes als cafés, restaurants, etc. En molts aspectes, a pesar del clima, no tenen gaire a envejar a la vida al Mediterrani, es nota que son gent a que els hi agrada disfrutar de la vida. Al Mediterrani anem avançant, pero encara els escandinaus estan per endavant en molts aspectes i em fa l’efecte que ells estan agafant les coses bones de la vida del sud i nosaltres no tant les d’ells. Es el que te la globalització.

G Teborg

Compaeteix!

Taverna Can Margarit Es lo que te Barcelona, sempre hi ha la posibilitat de descobrir llocs que a pesar d’existir desde fa molts anys desconeixiem. Ahir al vespre, sortint de la presentació de PimPamPum als iDissabtes del Caixa Fòrum vam adentrarnos al Pole Sec buscant un lloc per sopar, i vam parar a aquesta antiga Taverna que conserva el seu estat original. Es un lloc curiós on mentres esperes que et donin taula et conviden a vi que tu mateix et serveixes d’unes botes antigues.

Taverna Can Margarit, Carrer de la Concòrdia, 21, Poble Sec, Barcelona.

Compaeteix!

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Claes Oldenburg & Coosje van Brugge Dissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ’92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=npk1WQ4T2fA Cicle: pintura i pixel. Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Fiat 500 Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.

Compaeteix!

Avui he fet un gran descubriment : Sao Tomé i Principe. És un petit pais-Illa (son 2 illes) situat al Golf de Guinea, amb només 165 000 habitants, a on parlen també portugues ( a part del “forro”, l”angolar” i el “principense”). Obviament pesquen molt, però la activitat principal és el cultiu de…..del cacao.

Com molts altres països veins, la seva situació te molts problemes encara. Això vol dir que hi ha molta feina per fer. La Unicef dedica projectes de salut, especialment infantil, de educació, sanejament i medi ambient. D’altra banda uns quants ecologistes han aparegut a la illa i han engegat projectes agricoles interessants.

Mireu la experiència de l’agronom italià Claudio Corallo.

Sembla ser que l’estat saotomenyo et dona concessions “sense cost” si poses en marxa explotacions de cacau abandonades, de manera ecologica i creant feina a la gent del lloc.

Qui sap, i si m’ho plantejo ? Teoricament he de tenir capacitat tecnica de apendre a portar una explotacio agricola encara que hauria de apendre tot sobre conreus tropicals i cacau, i pot ser allí tindria ocasió de participar activament en la millora de les condicions de una societat i de un territori, en clau de sostenibilitat, ecologia i aspirant a les millores socials de un poble. Clar que necessitaria molta ajuda…. i seria una gran resposnsabilitat …..

Podria trobar un col.lectiu de gent que en sapigui i amb valors coincidents, de saotomenyos i altres, i anar a viure a una petita illa africana? l’illa del cacau??

estudiare el tema….. voluntaris?

mentres tant, aqui unes fotos de Sao Tomé

Compaeteix!

Doncs com deiem a un post anterior al final tot perfecte. Vam poder volar amb RyanAir per 0,01€ l ‘anada i 0,01€ la tornada.

En resum: no feia molt-molt de fred, al voltant de 0 graus. El paisatge una mica marrón (arbres de fulla caducifòlia), a la primavera deu estar mooolt més verd. Luxembourg ens va decepcionar una mica – exceptuant el parc de edifics moderns : la Philarmonie ens va agradar molt – .

Aquestes petites ciutats alemanyes que hem vist , Trier i Koblenz, ens han agradat força, amb el seus centre typisch deutsch. I la majoria de poblets eren de la categoria “poblet qualsevol amb encant”.

La gent va ser força simpàtica, començant per l’Oliver del Casa Verde que ens va convidar a anar de festa amb els seus amics el divendres a la nit a les 2 de la matinada….no vam anar, llàstima, era el princep del carnaval!! i la familia Neuberg de la taverna gästhaus a on vam sopar i dormir vora koblenz, tota plena de “paisanos”.

Les vinyes i el paisatge a la ribera del riu, en camvi, estava força soso….però és fàcil imaginar-se la primavera verd fosforescent!! haurem de tornar a fer rutes en bici i dormir a weinhausen…

Interessant la difussió de escultures per tot arreu.

Ens va agradar molt veure els edificis moderns (Lux, Frankfurt, museu adjunt a San Castor) i la esglesia del sant castor de koblenz amb la estructura tipica de westkirche (es deia aixi?) de 2 torres a l’entrada…això al mediterrani no es troba, i aquesta esglesia és del s.IX!! epoca de carlemagne

i per descomptat el centres tradicionals, ah!! i que grans són aquests rius! impressionants!!

Loreley…. pos devia ser el dia, però no ens va impactar massa…clar que lo seu hagues estat fer la exursió a peu, imagino….

Tot plegat, un capde molt bo : un 8.5 sobre 10!

AHHHH no em puc obildar del cotxe!! quina meravella, amb calefacció als ronyons!!

Aquí teniu algunes fotos del viatget:

Compaeteix!

Doncs si, si no passa res, viatjarem a Frankfurt-Hahn des de Girona per 2 cèntims d’euro, amb RyanAir, taxes incloses.

Potser es una estratègia de màrketing, ja veurem que pasa quan estem al Aeroport de Riudellots de la Selva.

Però be, ja hem preparart una ruta per aquellas contrades alemanes.

Arribarem tard a Hahn, llogarem un cotxe (un Astra per 56 EUR dos dies, amb alamo.de) i la idea es anar a dormir a Trier (Trèveris),(a 60Km del aeroport), al Hotel Casa Verde , el dissabte ens espera un bon esmorzar alemany en aquesta “pensionen” tan xula que ha trobat la Susi, llavors una visita breu a Trier i cap a Luxembourg a pasar el dia, allà quedarem amb els Rubio per dinar.

Lorelay

De Luxembourg tornarem cap a Alemanya, cap a la ciutat històrica de Koblenz, zona de natura, vinyes, pobles mitjavals i castells. Potser ens hostatgema un típic hotelet alemany, Gasthaus Rheinklause de Lahnstein, un poble veí també molt maco. Diumenge al matí seguirem el Rin passant per Lorelay (foto), i despres i si el temps i el temps ens ho permet anirem cap a Frankfurt am Main, la capital financera d’Alemania abans de tornar cap a l’aeroport.

I be, això es tot, i molt per un cap de setmana i a “low cost”, avió+cotxe+hotel ens surt per menys de 100€ per persona. Diners que fàcilment et gastes si et quedes a casa i surts a sopar i fas alguna altre activitat (shoping, cinema, copes, …)

Si fem tot seran mes de 500km amb cotxe, sort que portarem un GPS (espero que funcioni) que ens farà la cosa mes senzilla. Aquí podeu veure la ruta feta pel Google Maps.

Compaeteix!

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…

la Divina Pastora

Compaeteix!

Top