Premi Rhinomer "Lactància Materna i la Mar" Hem rebut el premi Rhinomer a la Lactància Materna i la Mar amb aquesta foto feta el juny del 2008 a Cal Rafalet d’Es Caló, a Formentera, quan l’Olivia tenia 2,5 mesos. Cal dir que enguany, 3 anys desprès, encara pren llet materna i encara anem al Rafalet a sopar i veure la posta de sol un cop a l’any, ara fa pocs dies.

No varemm poder asistir a l’entrega i ens han enviat el premi, regals per la nena, llibres i un taló de 200€.

Gràcies Dénia!

Compaeteix!

Diumenge vam dinar a aquest peculiar restaurant del Poble Sec.

Bar-marisqueria Funicular. Es un local petit tipus bar tradicional de barri, 8 taules,  amb cartells a les parets de les especialitats i coses recomanades.

Fant molt de peix i marisc i altres delicatessens, com foies amb salses de tot tipus, carpatxos, ostres i trufes.

Per picar vam demanar l’ensaladilla rusa que vam veure pels foros d’internet que la recomanaven, molt bona, també uns pebrots del padró amb sal maldon i unes tallarines, cortesia de la casa ens van portar unes olives grans i bonissimes, amb alls i cogombrets. El pa amb tomaquet que et posen es tipus de vidre, sense molta molla, … bonissim.

P1050984 Funicular pastis de pastanaga amb crema de formatge foie al porto Tallarines pimientos de padron amb sal maldon carpaccio de bacallà amb olivada i gelat de oli d'oliva Ensaladilla Funicular

També vam tastar carpatxo de bacallà amb olivada i gelat d’oliva i per colminar foie d’ànec amb reducció d’oporto, expectacular. Tot regat amb un vi blanc jove de rioja, Rinsol, ampolla blava, afruitat, fresquet … fa estiu.

De postre un original pastis de pastenaga amb crema de formatge, carajillo d’anis i te verd, disposen gran varietats de cafés (orgànic, etiope, etc) i d’infusions.

Tot per 66 euros,  car, pero no cada dia menges foie ni marisc…

Factura el Funicular

En resum un bon lloc, recomanable per fer un tast (pots demanar tapes enlloc de racions) de productes frescos i de temporada ben preparats.

Tornarem.

Bar – marisqueria Funicular C. Vallhonrat, 28 Poble Sec 08004 Barcelona Tf. 933258538

Compaeteix!

Em va agradar molt, no m’ho esperava; i de fet tinc 1 flash sovint : l’ambient nocturn , al bar restaurant a on vam sopar, el “Tryst” (coffehouse,bar,lounge), jo prenia la meva sopa dels antojos de embarasada…, estava ple de jovent en diferents actituds…..prenent algo, sopant,xerrant,amb els portatils… recordo que vaig estar “espiant” una noia que escribia i esborraba al seu portatil asseguda a un dels sofas….ara que se que qui escriu els discursos a l’Obama és un noi de 27 anys….se m’ha ficat a cap que aquella noia pot ser era de l’equip…. tota la explanada de washington és impressionant, sobre tot escenografic…, i veient-la ara per la tele s’enten pq esta pensada així…..

m’agradaria ser allí….és certament un moment històric

Compaeteix!

al Da Greco

al Da Greco by diluvi.

Mes que un italià podriem dir que es un restaurant italo-americà… mes concretament un italià de Brooklin.

El lloc és agradable, ple de objectes decoratius, jerros, estatues, miralls, llums baixes, taules molt ben separades entre si ….estil de “luxe” añejo…, amb un toc rococó – crec que és el chip dels usa,a on els rest,italians son com pijos no?- ;moltes cambreres ( tot dones) amb camisa de ras molt atentes, el menjar bo i abundant, a part et porten tastets de tots els plats per compartir…; preu contingut… la pega : massa carregat, tat la decoració com els plats, més que italià mediterrani és molt a base de crema de llet i parmigiano…. i no té un xip “modern”…..no sé com explicar…

es pot anar de tant en tant ….

Compaeteix!

mercat abaceria Gracia és molt gourmanda, i sembla que cada dia va a més.

De ambients tradicionals com l’Abaceria o el mercat de la llibertat o la botiga de fruits secs de la travessera, a llocs nous com la botiga de cacau, la botiga de oli i sal, la de especialitats belgues…

entre obradors de pasta fresca, de sushi i obradors de “forns de veritat” o de baklawes, entre escoles de cuina i bons restaurants …

Per relaxar-se conjugant art i bons aliments…

una estona a la casa portuguesa

A Casa Portuguesa a Gràcia i per cultiritzar-se, el Sergi Tort ha fet un invent : …una llibreria especialitzada : KNOW FOOD, al carrer Penedes, nº 11. Molt recomanable!!

En Sergi de Know Food

Gracia es gourmanda!!!

Compaeteix!

bussana vecchia

bussana vecchia by diluvi.

Ens han publicat aquesta foto a una revista nordamericana de com construir un mon just i sostenible : Yes! Bussana Vecchia és un poblet molt maco a la costa de Liguria, a les colines i amb vistes al mar. Després de un terratrèmol va ser abandonat, i als anys 60 van començar-hi a instal.lar-se artistes varis que a poca poc van anar restaurant a la seva manera les runes . És molt recomanable . Més info aquí : http://www.bussanavecchia.it/

Compaeteix!

Castellers de Gracia Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Compaeteix!

Tapes variades

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.

Compaeteix!

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Les catarates del Niagara

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

turista india i el maid of the mist

Compaeteix!

Ara entenem tots aquests dibuixos animats tipics americans de animalets! Igual que els japos i els monstruitos refleteixen una realitat de la tradició i el paisatge japo , els "animalitos" son una realitat del paisatge americà!! Esta ple de petits mamifers : esquirols, teixons, eriçons, i bitxos que la pobresa faunística de la nostra àreaa fa que no coneixem, i altres petits mamifers….( que és una "zaligueña", i un gloton??? aquests bitxos que sempre surten als dibuixos!!)Pero és que des de que vam estar a Long Island a les afores de NYC, no hem parat de veure bambis! A Suècia buscant-los com bojos i resulta que aquí circulen per tot arreu!! A un poble de Cape Cod vam veure una guineu passejant-se tan panxa!! i es va parar a fer pipi al descobert a la gespa de la esglèsia….no corria ni s'amagava pas!! Lo dels esquirols és molt graciós, perqué n'hi han tants per tot arreu, que ningú els hi fa cas. Són com els coloms de BCN….nomes li fem cas nosaltres, he he!! Ni els gossos els hi deien res!! Com a coses més peculiars, a una platja de Cape Cod hi havia un cartell per no molestar les foques….pero de foques no n'hem vist. I a tot arreu de la costa, des de Long Island, a Cape Cod a Boston, feien excursions marines per anar a veure balenes…. Ah! i al Niagara hem vist una nutria, o un castor, o no se !! Estava allà tan panxo just sobre la cascada, al costat de la gent….. Hi han molts bitxos! Son com els de la peli aquella que els animalets s'organitzen per robar el menjar de les cases. Be, a NYC……vam veure unes inmenses rates passejant-se per la encantadora Washington Square….beecs….quina por!! Cucaratxes tb, pero realment només a 1 lloc, curiosament a un restaurant carillo…he he…. ??

Compaeteix!

Top