Be, curiosejant per la xarxa he trobat aquesta fantastica cadira….cap llevadora ens l'ha aconsellat encara, pero intueixo que pot anar be per preparar al part…….provocar-lo segur que el provoca!! he he

Compaeteix!

panxa rodona

panxa rodona by diluvi.

És que no se que dir…em fa tanta gràcia aquesta panxa tan rodona!! Em sento tan còmoda amb ella!! Rodona i dura com una sindria !!

Aviat no hi haurà més panxa….imagino que estaré molt contenta però em fa l’efecte que la trobaré a faltar.

Compaeteix!

Te varis significats i arrels : llatina, danesa,germanica,noruega,francesa,celta i amb difussio per Sicilia. !!!!!!

100 6205

L’associació més directa és la que vincula Olivia amb la paraula llatina pel fruit de l’olivera, associant-se així al MEDITERRANI,la seva cultura i el seu paisatge: l’olivera és SIMBOL DE LA PAU des de l’antiguitat grega, era sagrat per la deessa Minerva/Atenea – i a la ciutat d’Atenes- i per tant també simbol de saviesa i sabiduria.Als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les fulles de l’olivera. Aquesta tradició va passar a la cultura latina . També a la tradició biblica aquest significat es repren, amb el colom que retorna amb la branqueta d’olivera, imatge utilitzada avui com a simbol de la pau . Per això es troba moltes definicions de Olivia com a PORTADORA DE PAU.

La variante Oliver també s’associa al danés olaver, “RECORD DELS AVANTPASSATS”, i al germanic /noruec alf-hari, “EXERCIT DE ELFOS”.

Habitualment es troba la genesi de Olivia com a derivat del celta Oll Wer amb significat de “TOT ARDENT”.

El nom també té una matriu antiga francesa, de Olive i Olivier, l’heroi del cicle carolingi del segle XII “La chanson de Roland” , germà de Alda la bella, cosí i amic de Orlando.

Es va difondre molt per Sicilia a on es recorda una Santa Olivia Verge, pero sembla que va ser importat pels normands que es van instal.lar a Sicilia.

…….

A més és graciós……i ella ho va triar quan vam saber que era ella : la nenita d’arrels mediterranies i escandinaves PORTADORA DE PAU I SABIDURIA , ARDENT COM UN EXERCIT DE ELFOS I AMB EL RECORD DELS AVANTPASSATS !!!

Compaeteix!

Em fa molta rabia alguna de la terminologia que es fa servir durant l'embaras . No se si passa en tots els idiomes: en català i castellà si.

Es fan les visites i s'han de seguir els consells del ginecoleg i/o la llevadora. Es presuposa que al part t'atendrà un ginecoleg o una llevadora i alguna infermera…i despres el bebe serà visitat per un pediatra.

Coloquialment , a les botigues especialitzades, als reportatges escrits o en tv, es parla sempre del que diuen els ginecolegs i els pediatres….

Tb per defecte el bebé sempre es ell…no ella…

Cada vegada que sento " pregunta a tu ginecologo" em fa rabia : i si es ginecologa ??

A mi m'estan portant ginecologues i llevadores. Tampoc es tracta de rebutjar els homes com fan algunes dones de determinades cultures i religions, pero si de que reconeixer que els professionals qualificats de qualsevol ambit poden ser homes o dones.

Hi ha qui critica l'us del doble plural que està tan en boga ara "ciutadans i ciutadanes"….però de fet no fa mes que corregir el masclisme lingüístic inherent a molts idiomes : per què el plural general ha de ser el masculí?? si en molts ambits hi ha majoria de dones? hauria de ser tan vàlid l'un com l'altre ( per cert, ho es?? algú em va dir que pot ser ja era així)

el tema és que encara una casa te la fa un arquitecte, una consulta legal la vas a fer a l'advocat, pero al cole els nens tenen la mestra i la infermera et posa les benes de la ferida que t'ha curat el metge……

brrrrr…..

Compaeteix!

Olivia Red Hood Olivia Red Hood by Dr Case.

He trobat moltes olivies a can flickr! però encara no se ben be com hi han arribat, estan pels carrers de les ciutats ( barcelona, paris,lisboa???) , una figureta molt simpatica entre la olive oil de pop eye i betty boop, caracteritzada de diferent maneres!

vaig a investigar la majoria son de Dr Case

Compaeteix!

Un altre detall del embaras que es sent és el de escoltar musica, la mare i el bebé dintre de la panxa, pels multiples efectes positius que pot tenir, a banda del simple gaudiment i benestar que provoca escoltar musica…..una musica que agrada, clar.

Estic cuinant i escoltant Mozart, un binomi de creativitat!! de fet un triplet, ja que qui escolta és també la bebita de la panxa, que per cert s'està movent ( serà que li agrada o que no???).

Així que m'he informat sobre l'anomenat "efecte Mozart" i he trobat aquesta informacio relacionada amb el Dr Tomatis. Molt interessant.

En resum :

"Hay en todas sus frases, escribe Tomatis, en sus ritmos y en sus secuencias una sensación de libertad y rectitud que nos permite respirar y pensar con facilidad. Nos transmite algo especial que pone en evidencia nuestro potencial creativo y nos hace sentir como si fuéramos los propios autores de lo que escuchamos. Nos hace creer que la frase musical se desarrolla de la única manera como podría desarrollarse.

En sus obras reina un sentimiento de seguridad permanente. No hay momentos insólitos. Todo esta perfectamente ligado. El pensamiento se desarrolla sin choques ni sorpresas. Mozart se vuelve así accesible a todos y jamás nos cansamos de escucharlo.

Sentimos constantemente una felicidad y un sentimiento de perfección que no se encuentra en ningún otro compositor, por mas alegre que este sea. Mozart nos lleva a otro universo, nos hace resonar a través de nuestras fibras mas sensibles. Gracias a su música podemos vibrar con nosotros mismos, tomar conciencia de nuestro ser. A Mozart no le interesa en absoluto revelarse en nosotros, sorprendernos, dejarnos atónitos. Al contrario, con su música nos conduce a un lugar donde comenzamos a ser nosotros mismos.

Toda su producción es fresca y serena, escribe el doctor Tomatis. Mozart es el más joven de los compositores y esta característica de juventud le da una calidad especifica a su expresión musical.

La música de Mozart es de todos los tiempos, de todos los momentos, y a pesar de estar marcada por la época es joven ante todo. Tiene el ritmo de un corazón que late como el de un niño, aun cuando Mozart se encuentre extenuado, al borde del aniquilamiento."

 

Jo ascolto sobre tot els allegros…..mal no farà, no?

Compaeteix!

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

Compaeteix!

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

Sembla que a la farmor i a la nonna els hi agradat molt aquest moises….i té molt punts de ser el definiutiu.

La veritat és que és modern, i sobre tot còmode i lleuger : és balancí, té rodes "invisibles", un matalàs molt gruixut ,és "tecnologic", plegable, ve amb sac i revestiment de coto, és molt lleuger….

No s'assembla als de vimet que teniem al cap, pero és que no acabem de trobar el que ens fa el pes.

Els productes Babyhome crec que son cosins dels Mutsy.

  en tarongino…..suposo….

Compaeteix!

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia…… 

Compaeteix!

Top