Hi ha alguna cosa en els jocs i els esports que no m'agrada : imagino que és l'objectiu que es posa . Tot i que els jocs son entreteniment i practica de habilitats en companyia, no m'agrada que el seu objectiu oficial sigui "guanyar" o dit d'una altra manera "vèncer els altres"…i d'una altra encara, "competir".

Per sort veig que no soc la única en pensar així, -encara no he empollat gaire sobre pedagogia! estic en fase embaràs i part!!-  i de fet hi ha desenvolupada tota una linea de jocs diferents : els jocs cooperatius.

Estan pensats per fomentar el compromis social mitjançant el joc : es tracta de col.laborar amb l'adversari i per tant es guanya si tots guanyen o es perd junts si és que s'està mal organitzats.

Es tracta de jugat sense competir i solidàriament. El principi dels jocs cooperatius es la persecució d'un objectiu de grup, que només es podrà realitzar mitjançant la mútua ajuda i la solidaritat entre els jugadors.

La cooperació com a eina pacificadora : jocs de taula per desenvolupar actituds i valors relacionats amb la educació per la Pau, com son l'ajuda,  la cooperació, la autoestima i la confiança en els altres.

 

 més info aquí:

"HABA es una empresa juguetera ubicada en Alemania, que cuenta con un amplio y agradable catálogo de materiales para los más jóvenes. Sus juegos están realizados con criterios de gran calidad y utilizan materiales como la madera, el cartón y tratamientos no tóxicos. La colección de juegos cooperativos de Haba es una muestra de la voluntad de ofrecer otra opción del juego que es poco habitual en el mercado.

Principios que se desarrollan en los juegos cooperativos: – En estos juegos los participantes ganan juntos o bien pierden todos contra un enemigo común. – Los mas hábiles aprenden a dejar espacio a los demás. – Algunos de estos juegos pueden dar paso a un debate sobre el tema del juego. – Se fomenta el aprendizaje de la percepción del bien común. – Sirven para comprender que el bien común aunque haya que hacer algunas renuncias a deseos particulares, es un bien mas valioso y más estable que el bien individual, del que se beneficiara cada uno después. – Ofrecen la capacitación para integrar a las diferentes personas – Dejar de vivir al otro como amenaza y centrar la atención en la suma de esfuerzos sin perder energías en la competencia y medida de los otros. – El combate y la energía de la agresividad se utilizan para afrontar los problemas en lugar de competir entre si. – Son juegos para imaginar y crear soluciones de cooperación mas que para ganar solos.

Los juegos cooperativos pueden ayudar a los niños a: – tener más confianza en sus capacidades – tener más confianza en los demás – desarrollar sentimiento, expresarlos, aceptarlos, transformarlos y a aceptar los demás – vivir a los demás como seres complementarios – permite espacio a los débiles y sentirse valorados como los demás – sentirse responsable de sí mismo y de los demás – superar miedos – comunicarse positivamente con los demás – gestionar los conflictos – comprenderse a sí mismo y a los demás "

 

 

 

 

Compaeteix!

Castellers de Gracia Castellers de Gràcia by diluvi.És el que te viure a un barri com aquest, sempre hi ha alguna cosa al carrer. Avui, com molts diumenges, castells.

Desprès hem baixat passejant fins al Palau de la Virreina on feien una exposició sobre el Che, més tard hem intentat fer un vermut al Xampanyet del carrer Montcada però estava molt ple, un altre dia serà.

Culturalment ha estat un cap de setmana interessant, divendres vam anar al CosmoCaixa on van conèixer un instrument espectacular, el Reactable. Dissabte al matí piscina i solàrium (si, vam prendre el sol al novembre més fred des de fa 50 anys) al gimnàs del carrer Perill, de compres al mercat, sopeta, migdiada i abans d'anar a sopar a la Cua Curta, al Born, vam tornar als iDissabtes a veure els PimPamPum que aquest cop feien un taller molt interessant sobre xarxes socials.

Compaeteix!

Boston és la ciutat a la que se li afegirrien els adjectius de encantadora, agradable, deliciosa…..i és que està molt be! Ens ha agradat molt. (Ah! un altre adjectiu que se li escau de perles “Ferranosa”!!) És una walking city, de les poqes suposo als USA ÉS compatcta i relativament petita És historica i amb un aire molt europeu ÉS molt dinamica ( universitats, centre medic, laboratoris, cultural, dret…..) És molt animada a totes hores : pels estudiants,pels treballadors, pels pubs, pels restaurants ( de ostra i langostes)… És molt elegant ( la ciutat i la gent ) Una petita gran ciutat MOlt maca-

Hi havia recons que eren super londinencs sectors de carrers ( estrets amb cases de ladrillo vermell de 3 pisos), la city era molt mes resultona que la de NY, molts flashos ens han recordat a la city de London, per la barreja de oficines, gent trajejada , noies Ali McBiloses, i pubs!!; a més te el sector del Faneul Hall i el Quincy Market que tenen un aire a Covent Garden que no s’aguanta!! i els Parcs, no tan impressionants com el Central Park, tenen mes de Londres que del newyorkí

Pero de fet esta plena de detalls agradables : – tens una ruta traçada al terra en vermell que et porta pels principals llocs historics i de pas et fa voltar per tot el centre de la ciutat; està molt be, molt practic. Son els llocs historics de la independencia dels USA, aqui es va gestar tot ; des de lo de disfrassar-se de indios per tirar el te del Mayflower per la borda a la organització de la independecia….i més tard l’aboliocionisme i altres avanços del pais. ( El lema de l’estat, cosa qe apareix a cada matricula, es The spirit of the nation)

– te port – te un little italy ple de botigues maques i restaurants macos – te un petit chinatown ab porta xina – te cambridge `plagat de estudiants de varios centres ( harvard, el mit, escoles de musica i art) – te cheers, i molts pubs de esports ( aqu son red sox i celtics) – te un cert folclore irlandes al voltant dels Celtics – te el faneul Hall i el Quincy Market, com un mercat ple de botiguetes de menjar, llocs a on fan menjars, botiguetes “cuques” de artesanies i souvenirs, i pubs i restaurants ….( les terrasses estaven plenes : nota : a que és BCN la ciutat a on es mes dificil menjar en terrasses al carrer ? a un munt de ciutats més fredes he vist sempre tan arrelada aqesta costum! )

-A més es la patria dels Kennedy, i la gent te un look modern i refinat…

aaaiii, boston

la pega : crec qe tenen un accent peculair : jo no els entenia, i he trobat algun chiste a alguna resvista : deia ” actually you can’t “pahk your cah in Harvahd Yahd”…..he he I mira qe venen estudiants a apendre angles i altres coses per aqui!!

Per cert, la experiencia del Youth Hostel ha estat bonissima, la veritat : gent jove i no tan jove de arreu del mon, molts informant-se per estudiar e aqui; lloc animat…molt xulo; es qe l’altra pega de la ciutat es qe no te hotels petits : nomes els grans i pijos, i alguna guest house qe s’omple de seguida…. Altre cop, tan al Youth Hostel, com a Cambridge, com pel centre, un munt de asiatics!!!

———— Avui despres de voltar i descansar al Common Park, hem tornat al Quincy Market a on hem vist una manifestacio contra el laboratoris ( deien unes senyores vestides de grannys, iaies amb gorritos i chals ” Chernobil, Bophal, Boston…say no to lab terrorism..” i cantaven cançonetes…tb hi havia un qe presentava folletos com a candidat a eleccions dien ” war to poverty, figh for a socialsim ….” pot ser es com el Speakers Cormer que alla va qui vol a qeixarse i dir la seva ? Hem sopar al Cheers de per allÍ (l’autentic, qe tb es fals, esta a l’altre bans del parc, a un barri super maco Beacon Hill, de casetes angleses devant del parc) i hem tastat la famosa Clam Chowder, una sopa de almejes molt densa, blanca , amb aspecte de crema-bechamelosa, realment molt bona.

Compaeteix!

Llegint aquest article de la web oficial de Suècia veiem qu, com tots els pobles, els mites com que els suecs es suciden mes i altres son falsos.

Llegint l’article ens tornem a adonoar que aquest país ha estat precursor de moltes coses que després s’han extes per tot Europa i també al contrari, cada cop els suecs fan mes vida social, surten mes als cafés, restaurants, etc. En molts aspectes, a pesar del clima, no tenen gaire a envejar a la vida al Mediterrani, es nota que son gent a que els hi agrada disfrutar de la vida. Al Mediterrani anem avançant, pero encara els escandinaus estan per endavant en molts aspectes i em fa l’efecte que ells estan agafant les coses bones de la vida del sud i nosaltres no tant les d’ells. Es el que te la globalització.

G Teborg

Compaeteix!

Algun cop ja hem parlat del 99actions un projecte dels nostres amics de PimPamPum molt interessant.

Es una eina perfecta per concienciarnos del que està pasant al nostre planeta, l’hem espatllat i encara estem a temps per que les coses no vagin a pitjor.

Si tots prenem conciencia i fem petites coses com no malgastar l’aigua o la llum, reciclar, no consumir tant, reutilitzar les boses, els envasos, comprar meys coses empaquetades, etc. Son petites accions que ajudaran a que el futur no estigi tan negre.

99actions és un web social on podem apuntarnos a les accions que fan els seus usuaris per mirar de frenar el canvi climatic, fent una vida mes sostenible en general. El site encara està als inicis i moltes accions no estan definides, es el moment per crear de noves.

A mes cada dia hi pots trobar coses noves, mireu quin “widget” m’he posat al menú. Es un petit codi que et poses al teu blog o pàgina i et va recordant les accions que fas.

Compaeteix!

Un dels millors llibres que he llegit : Aqui la explicació…..del wikipedia. La Ética hacker es una nueva ética surgida de (y aplicada a) las comunidades virtuales o cibercomunidades (aunque no exclusivamente). Uno de sus grandes mentores ha sido el finés Pekka Himanen. Himanen, en su obra La ética del hacker y el espíritu de la era de la información (que contiene un prólogo de Linus Torvalds y un epílogo de Manuel Castells), comienza por rescatar el sentido original del término 'hacker'. Según Himanen, un hacker no es (como suele creerse comúnmente) un delincuente, vándalo o pirata informático con altos conocimientos técnicos (éste es el cracker), sino que hacker es todo aquel que trabaja con gran pasión y entusiasmo por lo que hace. De ahí que el término 'hacker' pueda (y deba) extrapolarse a otros ámbitos como ser, por ejemplo, el científico. Así Himanen escribe, "en el centro de nuestra era tecnológica se hallan unas personas que se autodenominan hackers. Se definen a sí mismos como personas que se dedican a programar de manera apasionada y creen que es un deber para ellos compartir la información y elaborar software libre. No hay que confundirlos con los crackers, los usuarios destructivos cuyo objetivo es el de crear virus e introducirse en otros sistemas: un hacker es un experto o un entusiasta de cualquier tipo que puede dedicarse o no a la informática. ". Según Himanen la ética hacker es una nueva moral que desafía "La ética protestante y el espíritu del capitalismo", (obra escrita hace un siglo por Max Weber) y que está fundada "en la laboriosidad diligente, la aceptación de la rutina, el valor del dinero y la preocupación por la cuenta de resultados. Ante la moral presentada por Weber, la ética del trabajo para el hacker se funda en el valor de la creatividad, y consiste en combinar la pasión con la libertad. El dinero deja de ser un valor en sí mismo y el beneficio se cifra en metas como el valor social y el libre acceso, la transparencia y la franqueza". La ética hacker es una ética de tipo axiológico, es decir, una ética basada en una determinada serie de valores. Himanen rescata algunos fundamentales, a saber:

También cabe consultar el estudio escrito por Pau Contreras Me llamo Kohfam, identidad hacker: una aproximación antropológica, III Premio de Ensayo Eusebi Colomer de la Fundación EPSON, Barcelona, 2004. Según Contreras, las agrupaciones hackers dan lugar a unas configuraciones sociales en red que se caracterizan por su capacidad de generar conocimiento e innovación. Estas configuraciones en red, llamadas "inteligencias-red" presentan unas propiedades sociales basadas en la meritocracia, la concepción pública del conocimiento generado y la redistribución de éste entre los miembros del grupo. Según el autor, la organización social de los grupos hacker es muy similar a la utilizada en las sociedades primitivas, con liderazgos no coercitivos y sistemas de reputación entre pares basados en la ética hacker como características fundamentales.

Compaeteix!

Fa uns mesos va apareixer al diari un article molt interessant sobre els països escandinaus i com estan vivint un boom de gran dinamisme economic i de creativitat despres de una fases de crisi, i deia coses com:

" …esos paises son la prueba de que para crecer no hay que hacer las cosas exactament a la manera anglosajona (menos proteccion social, más eficiencia)"

"…las altas tasas de impuestos parecen desincentivar el empleo, pero no es así, porque permiten financiar politicas de fomento de la natalidad que hacen posible que la mujer abandone el hogar"

"…Finlandia y Suecia estan a la cabeza del informe Pisa en materia educativa, per la important formació de capital humà"

" Se ha vinculado la capacidad de consenso nórdica a la cultura calvinista de la que proceden. Pero hay quien paradojicamente justifica el éxito de esas economias satisfechas en su RESPETO POR EL TIEMPO LIBRE".

"El Éxito nordico no està en la ética del trabajo del calvinismo, como creen algunos, sino en la ÉTICA DEL TIEMPO LIBRE. Los escandinavos no trabajan de forma agotadora. Son más bién escrupulosos con su ocio. Ésa es la clave del exito."

" De donde sale esa energia ? Yo (Helene Olsson) creo que en los años 90 lo pasamos un poquito mal y eso nos obligó a repensar las cosas.Pensar como nos quitabamos de encima industrias obsoletas."

"El actual florecimiento escandinavo es en buena parte respuesta a una sucesion de profundas crisis que sacudieron la zona a principios de los 90.(…) Hay paises como Italia que viven en una crisis permamente pero no saca provecho de ello, pero no ha sido el caso de los escandinavos, que supieron extraer las conclusiones adecuadas".

"Los paises escandinavos se estàn convieriendo en la autèntica alternativa al modelo anglosajon de crecimiento, con empresas como Ikea o Nokia, que han entrado en la era postindustrial y del conocimiento dando a las mujeres, los viejos y los niños un gran protagonismo"

" En el estudio (Kairos, sobre los jovenes europeos) los jovenes escandinavos aparecen (junto con los americanos), como los más felices, optimistas y libres."

A l'article es menciona : Ikea, Nokia, Marimekko,Bank Oluffsen y el disseny en general, sectors varis (Sunto ,Amer), Kairos,HM….. Pero n'hi han tantes mes!

Firma l'article Ramon Aymerich, La Vanguardia, 25.3.2007

Compaeteix!

Vocal a la mesa electoral

Ahir va ser un dia estrany

Tot anava be pero la nit em va deixar mal sabor de boca vaig caure esgotada és curios, va ser el tipus de cansament com el maçart, vol dir qe el public cansa!

Era ben curiós veure com tot de gent desconeguda ( tots veins, pero pocs es coneixien entre si) de seguida “socialitzen”; al mati van presentar-se tot els membres i suplents de la nostra taula; ens vam qedar 3 :

– el president un senyor de 55 anys qe treballa a un banc, amb 2 filles adolsecents, de martinez de la rosa : el tipic senyor amable qe coneix a tots els veins….la seva mare va tenir una botiga de roba alcarrer bonavista durant 30 anys, des de qe van venir de arago..

– una noia alternativa de 30 anys de plaça lesseps profa de angles (funcionaria) a cornella, qe viu a un minipis a martinez de la rosa, qe va exercir el seu dret a NO votar (hi ha desencant, s’ho han buscat, ho han fet molt be per “guanyar-se” perdre vots (es referia a Iniciativa)(l’altre dia estava a la mani dels “budokan” o pinxos aqells); esta a l’ateneu de no se quin carrer, amb castellers, i son els qe porganitzen el mercat d’intercamvi a la plaça virreina ( el proper, el 16 de juny);

-i jo

A la taula del costat hi havien gent qe agafava maria cubí i aqells carrers…..eren districte 5, no 6….es notava molt; feiem porres per veure de quin districte era la gent ( 5 o 6) i era relativament facil encertar.

La organitzacio: obrir el sobres amb les instruccions i le actes (calia fer 1000 copies) era una mica lios pero relativament facil.

Va començar a venir gent, no massa avalanxes, moltes iaies i iaios…i families amb nens: era bastant divertit : la gent és divertida, te’n adones qe tothom es un personatge….hagues estat xulo poder grabar cadascu amb la seva frase, pero no era el cas…he he, no teniem temps; tb venien molt joves amb xancletes directes des de la platja….seria el nostre perfil habitual!! he he Tot plegat no va a arribar la meitat de gent qe teniem a la nostra llista ( 850 aprox, i vam tenir 417 vots)

Els dels partits veien de tant en tant a demanar copies de les actes, ara el de ciu un acta, despres de mitja hora el de ERC un altre, despres de 3/4 d’hora el ciutada un’altre….

Pero no feien res, a part de ser bastant prototipics del seu partit: bueno, prototipics o no : de CIU i del PP eren senyores, senyores Ferrusoloses, falda de tubo, brusa, mitja melena platejada o monyo elegant, altes i primes tot i l’edat, arrecades de perles ” de la familia”…….tb hi havia una socialista senyora pero era tipica senyora gorda progre (ens va convidar a galetes..he he); el ciutada era un clon del anthony perkins, i no socialitzava!! els ERC eren la familia republicana : iaio i iaia , senyor de 55 anys amb camisa fosca,cua i barba (es de la sucursal de la caixa de rius i taulet), i un adolsecent….; 2 noies joves de Iniciativa, amb texans, avarqes, samarreta i motxil.la de tela, ….despres va venir un de CIU de sarria-st gervasi prototipic : casual-sport guaperes (pantalons de pinces beiges,camisa celeste,nautics….

Despres hi havia nois estil voluntaris de festival (com els del diba, maçart), amb samarretes negres (era casualitat), qe els enviava la administracio—–no se quina, pq alguns no parlaven ni entenien el catala!! creiem qe eren uns comodins, pero en realitat no sabien res….

El problema va venir al final : al reconte em vaig estressar, no sortia (ens haviem descontat amb el nº votants, vam ficar-ne 14 de mes), no sabiem omplir els sobres , molt papers, els dels partits (qe s’havien multiplicat!!) emprenyan-te demanant copies de tot els “coordinadors” qe enviava l’administracio o s’enteraven de res (es literal, la seva resposta, era “no se” , i es qe eren nens…, diguem qe alli ningu te autoritat!!)

i les altres taules estressades anaven al seu rollo ( podria haver la iniciativa de fer-ho tots a alhora, un coordinador qe fes de profe “ara feu aixo” ara feu allo…pero no, tot era a saco…

ah! despres hi havia la de correus, una senyora curiosa (vestida de groc), qe venia a portar sobres : els vots per correu, el xec de 53 euros, i a recollir al final el tampó i 1 dels sobres de resultats i actes)…

El reconte a mà es curiós, es qe és tan “a mà” i tan casolà qe és estrany!

De fet, la conculsió és qe tot és tan a mà i tan casolà, i tant “de la gent”, que si d’una banda pot induir a desconfiar, de l’altre tb a tot lo contrari : QE TOTA LA GENT NORMAL DE TOTS ELS PERFILS SIGUI LA QE DECIDEIX és molt fort, realment la gent crec qe no sap el poder qe tindria si l’exercis de veritat …

amb la jornada electoral veus qe no son els politics: és la gent!

com deia la noia de la taula, el no votar es una opció i un missatge tb : de fet qui ha guanyat és la abstencio…, però jo crec qe a més “desencant” cal més acció, i no menys : és a dir, votar més activament, i queixar-se i reclamar les coses més be ….

per cert : no us sembla qe – sense defensar els mossos- tot lo qe ha sortit a la llum dels mossos aqests dies és una campanya contra iniciativa ?

http://www.dominimal.com/_w/diluvi.com/eleccions-municipals-2007/

Compaeteix!

Doncs vam estar anit, molt interesant. Desprès d’una explicació sobre l’api de Google els nois de PimPamPum ens van ensenyar un nova web social” que han fet per aquest event, el zoomap (www.zoomap.net), un site molt interessant on podem pujar fotos nostres a qualsevol part del mon i deixar un missatge per que la pugui veure qualsevol persona.

Compaeteix!

Avui he fet un gran descubriment : Sao Tomé i Principe. És un petit pais-Illa (son 2 illes) situat al Golf de Guinea, amb només 165 000 habitants, a on parlen també portugues ( a part del “forro”, l”angolar” i el “principense”). Obviament pesquen molt, però la activitat principal és el cultiu de…..del cacao.

Com molts altres països veins, la seva situació te molts problemes encara. Això vol dir que hi ha molta feina per fer. La Unicef dedica projectes de salut, especialment infantil, de educació, sanejament i medi ambient. D’altra banda uns quants ecologistes han aparegut a la illa i han engegat projectes agricoles interessants.

Mireu la experiència de l’agronom italià Claudio Corallo.

Sembla ser que l’estat saotomenyo et dona concessions “sense cost” si poses en marxa explotacions de cacau abandonades, de manera ecologica i creant feina a la gent del lloc.

Qui sap, i si m’ho plantejo ? Teoricament he de tenir capacitat tecnica de apendre a portar una explotacio agricola encara que hauria de apendre tot sobre conreus tropicals i cacau, i pot ser allí tindria ocasió de participar activament en la millora de les condicions de una societat i de un territori, en clau de sostenibilitat, ecologia i aspirant a les millores socials de un poble. Clar que necessitaria molta ajuda…. i seria una gran resposnsabilitat …..

Podria trobar un col.lectiu de gent que en sapigui i amb valors coincidents, de saotomenyos i altres, i anar a viure a una petita illa africana? l’illa del cacau??

estudiare el tema….. voluntaris?

mentres tant, aqui unes fotos de Sao Tomé

Compaeteix!

Top