Visc a una gran ciutat; poden passar mesos,anys, sense que no passi per algun carrer o plaça :és el que m’ha passat amb Plaça Letamendi – si, la de hisenda!- : i de cop, en 1 setmana, hi he anat 3 cops!!!!!

Els cos humà és un petit gran univers…és comú sentir parlar de mal de cap,dolencies de panxa o mal d’esquena….altres temes no són tan recurrents…. El mateix matí dia que vam descubrir que la bebesita tenia irritades les aixelles, a la tarde una amiga m’explicava que tenia irritades les aixelles……….

Vaig contactar amb una amiga de la facultat de la que feia temps que no tenia noticies; al dia seguent vaig contactar amb altres companyes amb qui si tinc més relació, evidentment no per casualitat. La casualitat va ser que el dia següent a la bustia de correus ha aparegut una carta de la facultat……

Hi ha noms poc freqüents en el meu entorn….i només et trobes molt de tant en tant amb una persona que els porti : el dimecres va venir a visitar-nos la Margareta; el dijous la Margarita…..

Misteris de l’Univers………perquè bruixa jo no sóc….més aviat de vegades em sento titella de algú allà dalt….com quan surto al carrer i veig que tots els que he em creuo han decidit vestir-se del mateix color que jo………..

Compaeteix!

Yudanaka

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats; vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…); el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!) ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural. I aixi va ser…. El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar. Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar….. quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

Compaeteix!

lamponi Sembla ser que les llevadores de tots els temps han donat infusions de fulles de gerds (Rubus idaeus) per ajudar al part. Actua sobre els músculs de la matriu ajudant les contraccions durant el part. S’haurien de començar a prendre un parell de mesos abans de parir ( al principi de l’embaràs no, no fos que provoquessin contraccions “quan no toca”).

Jo acabo de començar ( a 2 dies de la Data Prevista de Part!! he he!! però es veu que també ajuden després !!); juntament amb les infusions de cua de cavall, que haurien d’ajudar a fer desaparèixer els peus de Schreck…o de Fiona….tant fa…..he he

Compaeteix!

Durant un temps de formació vaig pensar que podria arribar a dedicar-me a això. No va ser el cas… almenys fins el moment.

Però no he deixat de perdre l'nteres : mireu quines coses :

L'explicació de Wikipedia:  

"El Land art es una tendencia del arte contemporáneo, que utiliza el marco y los materiales de la naturaleza (madera, tierra, piedras, arena, rocas, etc.). Esta expresión inglesa se ha traducido también como «arte de la construcción del paisaje» o «arte terrestre». Generalmente, las obras se encuentran en el exterior, expuestas a los elementos, y sometidas a la erosión natural; así pues, algunas desaparecieron, quedando de ellas sólo el recuerdo fotográfico. Las primeras obras se realizaron en los paisajes desérticos del Oeste americano a finales de los años sesenta. Las obras más imponentes, realizadas con equipamentos de contrucción como excavadoras, se llaman Earthworks, palabra que puede traducirse como excavaciones, aterramientos o desmontes).

Su finalidad es producir emociones plásticas en el espectador que se enfrenta a un paisaje determinado. El principio fundamental del Land Art es alterar, con un sentido artístico, el paisaje, para producir el máximo de efectos y sensaciones al observador. Se pretende reflejar la relación entre el hombre y la tierra, el medio ambiente y el mundo, expresando al mismo tiempo el dolor, debido al deterioro ambiental del clima que existe hoy en día. Lo principal es la interación del hombreartista con el medio ambiente.

El arte generado a partir de un lugar, que algunas veces parece un cruce entre escultura y arquitectura, en otras un híbrido entre escultura y arquitectura de paisaje en donde juega un papel cada vez más determinante en el espacio público contemporáneo. En realidad, puede considerarse como un nuevo comportamiento artístico, alejado de los modos tradicionales, como otros que surgieron en los años sesenta y setenta en respuesta a la comercialización del objeto artístico tradicional (cuadros, esculturas). Otras nuevas modalidades artísticas del mismo tipo serían en body-art, el happening o el Arte Povera.

El paisaje es parte fundamental de la obra, el que indica muchas veces el que hacer. El arquitecto dialoga primero con el entorno y posteriormente la obra seguirá esta conversación. Así podrá surgir esta transformación que permita esta experiencia artística, recuperar valores ancestrales, comunicar ideas, pensamientos y sensaciones.

El Land-Art establece un diálogo, muchas veces de carácter arquitectónico, con la naturaleza. Expone delante del espectador un mundo que requiere la contemplación.

Para intervenir a esta escala en la cual el hombre pueda apropiarse del territorio, es importante que el arquitecto entienda el lugar en el cual va a trabajar. Tal como lo hace el Land-Art, desde una perspectiva general, dejando una marca o huella del hombre con los elementos a la escala de este, determinando el paisaje a su medida; es ahí la cercanía con la arquitectura y el paisaje.

La forma resultante no era apropiable, no se podía manipular y acababa siendo efímera. De ahí que se fotografiasen, en prueba de la realización de la obra. Otras veces, se recogía la experiencia artística en planos, bocetos o grabaciones audiovisuales. Lo que se mostraba al público en exposiciones y galerías era ese rastro visual del Land art, y el espectador que acude debe «re-construir» mentalmente lo ocurrido, según el historiador del arte Antje von Graevenitz."

Compaeteix!

panxa a la setmana 19 panxa a la setmana 19 by diluvi.

Aquesta foto és de principis de octubre, pero no la vam penjar fins la setmana passada.

Ens ha impactat l'èxit que ha tingut en quant a nº de visites en molt poc temps! i a més considerant que és una foto bastant senzillota, vamos que com a foto no te res.

Al principi ni tan sols la teniem ben taguejada.

Sembla que el tema embaras és de gran interes a la xarxa!!

Compaeteix!

  Aquest més o menys són els que portarà l'Olivia bebé, quan porti bolquers*. I curiosament són els que van portar els seus pares, avis i ancestres.

Quan  s'apropi el moment de comprar-los, seguirem aquests consells de crianzanatural.  

*nota : no és una autèntica marranada això de portar bolquers? els animals no es fan la caca a sobre, ni de bebes! lo seu seria deixar-la ……por ahí….he he….a veure quin sistema es pot inventar…..com a mínim pel temps d'estiu….. he he

    

Compaeteix!

dominimal.com/_w/diluvi.com v2 Desprès d'uns dies anant canviant de disseny d'aquesta pàgina crec que he trobat el definitiu, com a mínim durant un temps. He dedicat unes quantes hores per adaptar una plantilla ja feta i crec que ha quedat tot bastant acuradet, no?

Mes info sobre aquest disseny aquí

Que en penseu?

afegiu un comentari

Compaeteix!

Migjorn

És possible….és bastant factible, que tot comencés aquí….. però de fet fa mil anys, milions, en un temps infinit, que el bb ja estava fet….. ara està a la panxa, creixent,…..i d’aqui a uns mesos sortirà… estem molt contents….molt molt i molt, eufòrics, defet…….i l’any que ve, quan estigui a fora de la panxa, el portarem aqui,,,,,serà el seu bateig…..aquí, perqué tot va començar aquí , o fa mil anys….

Compaeteix!

Ahir va ser un dia força curiós.

Vam començar baixant cap el districte financer. Allí entre gent caminant amb presses i obres, els turistes miraven el solar de la zona zero i les maquetes/posters del projecte en construcció : la Freedom Tower ( amb un aire a la torso de Malmö???) i l’intercomunicador de metros del Calatrava ( amb un aire ciutat ciencies de Valencia) . Evidentment, la vida continua, i per mi ha estat curiós veure el barri de oficines amb plena activitat, les grues, maquines, treballadors amb armilles reflectants, cascos i botes de seguretat…..No se si algú s’enfadarà, pero crec que el newyorkins van per feina. Tinc entes que hi ha hagut aquest any força polemiqes per la celebracio del 6º aniversari del 11 setembre. He llegit als diaris de aqui (suposo que s’ha comentat a tot arreu), que la gent volia deixar de fer una cerimonia general : és evident que mai oblidaran la data, pero no poden paralitzar-se cada any. Deia que despres de Pearl Harbour i de l’assassinat de Kennedy durant uns anys també es continuava conmemorant, pero a poc a poc es va deixar de fer, sense que ningú oblidi mai el que va passar. El problema del 11 de setembre, deien, és que es coneix per la data, i no per “atac de les torres”, etc… També hem llegit que no es volien fer aquest any els actes a la zona zero, pero que les victimes es van queixar; que s’ha polititzat el tema….

Be, estant a NY l’11 de setembre de 6 anys despres de l’atentat, jo diria que pel carrer es respirava normalitat. Als telenoticies feien programaes especials, pero crec que les cadenes principals no van emetre la cerimonia sensera de pe a pa; al carrer no ens vam enterar de res: només a la nit, enm veure les projeccions. Estavem sopant per celebrar l’aniversari de l’Adrià, i els restuarnats estaven plens, o sigui que……la vita continua…

Pels carrers, més aviat, hem trobat varios col.lectius protestant per la guerra : des de col.lectius de victimes a veterans….

—–

Del districte financer, ens ha cridat la atenció que els carrers son mes estret que a altres zones de Manhatten: serà perque es la part baixa de la ciutat, pot ser la mes antiga ? Wall street i els carrers colindats son estretisim, al més pur estil europeu! Tot i tenir gratacels encastonats.

I un pel cutre, tb, tot plegat. Recordo que la City de Londres em va semblar més . com dir, formal ? ( tot i la moltitud de pubs plens de executius!) A més, nio tant sols portaven trajes! Serà perqué encara f calor, pero anaven en manigues de camisa , sense corbata, i amb el look tipic americà billgatoso….he he…

A part estava ple de treballadors de obres i de manteniment ( es que tot esta de obres a tot arreu!).

El parc a baix devant dels piers (muelles) (battery park) ens ha decebut una mica…. tb estava de obres un bon troç. El que si hem vist una estació de ferrys nova de trinca ( estil barcelonós), que comunica metro i ferry ( el de staten island que es gratuit).

Allí hem agafat el metro cap a Brooklyn, i ha començat una visita força interessant.

Primer hem aparegut a una plaça molt animada, era l’ajuntament de Brooklyn i els judjats de Nova York; ens hem menjat 2 hot dogs ( mes baratos que a Manhattan) a un banc sota una estatua de Robert Kennedy i hem començat a caminar per un carrer comercial. Aqui hem de dir que la població era majoritariament afroamericana, els balncs erem una excepció. Pero tot era animat i popular. Molts negres a més, realment son dominicans i parlen castellà….

Al acabar el carrer, un altre sorpresa : un barri residencial encantador : es veu que quan van fer el pont de Brooklyn, molta gent (de wall street) va venir a viure a aquesta banda del pont, i va sorgir un barri interessant. Amb el temps va anar camviant la població, i es van instal.lar tb afroamericans de classes mes acomodades. Unes cases molt maques i molt tranquil.

De tant en tant ens passava gent jove bastant modernilla….parlant en varius idiomes …..finalment vam descubrir el seu “cau” : una facultat de disciplines artistiques, de fet deu ser un centre privat, Pratt Institute : unes instal.lacions xulissimes : edificis antics, amb jardins plagats de escultures, i estudiants i profes treballant a la mespa! molt maco! I ple ple ple de esquirols!!!tenim unes quantes fotos de aquest lloc, tot una sorpresa..

Vsm continuar i el barri esva tornar un pel popular….de fet no sabiem a on aniriem a parar. Buscavem un sector a on resideix la comunitata jueva ultraortodoxa, pero no sabiem ben be a on era…..

Amb veure un senyor d’aquells ja plegavem i tornavem enrera….

Aleshores vam notar : mira quines cases amb aquests balcons de varanes tan altes….semblen gabies!…..

I vam continuar caminant…..i, quan pensavem que ens haviem equivocat de camí, observem al fons una quantitat inmensa de gent vestida de negre, un minut despres estavem a un carrer on TOTS els viandants anaven vestits de negre, elles amb un mocador blanc al cap i ells uns amb un barret de pell cilindric i inmens (els casats) i altres amb el caperuzo negre (els solters), tots els homes amb barba i tirabuzons, molts nens, amb el cap rapat, cofia i tirabuzons, … Impresionant, semblava un salt en el temps, feia por. Els nens quan els miraves s’escapaven i entraven a les cases, pero tot i aixó vam fer alguna foto d’incògnit.

jueus ultraortodoxes satmar a brooklyn

Realment tota una experiència, de la que vam anar a una practicament inversa : a la zona “pija” del Upper East Side, per visitar el Whitney Museum of Americans Arts. Despres de haver voltat pels barris de Manhattan, ara si que ens sembla pijo aquest barri….però només en termes relatius (clar que no hem vist per dintre els famosos apartaments gegants!), i la gent estilosa. Pero és tot plegat una pijeria molt moderna, aparentment gens carca….

Doncs el Museu ahir era gratis, és a dir : hi ha un dia a la setmana , que a molts museus de NY , pay as you wish….vas i dius : va be x dolars ? i et diuen oK, i fet….nosaltres vam pagar 1 $ per persona, he he….

I al museu vam veure, entre altres obres americanes del s. XX i actuals ( algunes signades del 2006), una exposicio super interessant sobre l’art psicodelic del SUMMER OF LOVE. Chulissima! No és que fossin grans obres , la majoria eren fotografies i posters de eventos de la epoca : San Francisco, el concert de Woodstock, Beatles, escriptors Beat, prptestes contra Vietnam, Rollings….

projeccions psicodeliques de estil mandales buddistes, amb concerts de llum , habitacions fosques a on estirarse sense sabates a mirar llums i sons psicodelics…..

Molt chulo!

A més a l’audioguia que et donaven, no t’explicaven obres, si no que a cada nº que havies de posar et sortia una canço : des de All you need is love, a Lucy is in the sky with diamonds, dels Beatles, a Break on through dels Doors, a Jimi Heindrix…..

i per colmo hi havia molt gent ( pq era el dia gratis?) i semblava com una festa!

I veniem de veure els satmar!!

Compaeteix!

BCN – JFK

Dissabte 8 de setembre

11:42 (hora de Barcelona)

Finalment som volant sobre Galicia, en un Boing 767 de Delta airlines, a 857 Km/h i 10.000 metros d’alçada.

Jo a la fila 39B i l’Anna a la 17A, es lo que te anar amb un Stand-by per 170EUR, i sort hem tingut, pq pensàvem que no podriem volar, l’avió va ple i nomes hi havia una plaça, o ens separevem, o esperavem al vol de demà o agafavem el que va a Atlanta a les 14h. Per fortuna hi ha hagut alguna baixa, una dona que no tenia el pasaport digital i els seu acompanyant han perdut l’avió, pero aquestes places les han agafat unes noies que tb tenien un Stand-by i tenien preferencia. Quan pensavem que ens hariem d’esperar al vol d’Atlanta ens han cridat per megafonia que anesim corrents, ens han ficat a un opel corsa i hem anat per la pista fins l’avió, quin stress.

Portem volant un parell d’hores, al seient teniem un kit amb una manta, un coixí, uns auriculars i uns tapa-ulls. Ens han donat algo per beure (jo he pres un te) i una bosseta de cacahuets. Ara han posat una peli, per megafonia han dit que posarien 3 películes, la 1a Ocean’s 13th, que no hem vist, pero pel que posten fet ara crec que es un altra película (podem escollir varios canals de so, versió original o doblada a un espanyol una mica raro).

13:00 (hora de BCN)

Defenitivament la peli no es Ocean’s 13th es un telemovie d’una noia rebel i conflictiva que fuig de casa seva a Califòrnia pq el seu padrastre abusava d’ella quan era petita i es va a casa de la seva àvia, a un poble de l’amèrica profunda, on escandalitza la població ultraconservadora i religiosa. El doblatge tampoc es en sudamericà ni en espanyol de la península, es un doblatge raro.

Fa una estona ens han donat de dinar: fresh salad & Roasted Beaf of Chicken with vegetables.

Imagen 052

El temps pasa ràpid, no es fa pesat el vol, ens queden unes 4h per arribar a New York. De tant en tant m’aiqueco i vaig a la fila 17, on es l’Anna, i de pas paso per la 34 esta l’Isaac (excompany de feina) i la seva dona tb embarasada de 16 setmanes, ells van a San francisco i faràn una ruta per califirnia.

15.45 (hora de BCN)

L’ Àdrià m’acaba de passar el tablet PC. Abans he escrit algo a la llibreta, si fa no fa el mateix que ha explicat l’Adrià en versió meva. Despres del susto inicial la resta ha estat tranquil; ara fa una estona ens han servit tb “el berenar” gelat de vainilla hagen dasz i te/cafe; hem vist tb los increibles, bueno no, una peli de disney de un nen orfe cientific ; ara fan una serie, nomes en versioo oriiginal : he intenta escoltar una mica pero no entenc i m’agobia : a les hostesses les sentenc! no entenc pq costa tan t seguir una peli!

Aixi qe m’he posat a llegir el meu llibre de “nenes”; es qe em faltava poc per acabar-lo (por los pelos, de Marian Keyes, la qe fa llibres estil bridget jones, de grups de amigues (amb algun amic, un minim gay)treintanyeres de LOndres. Pero he parat per escriure.

ja tinc ganes de arribar i de veure i viure finalment a NY, despres de anys i anys “familiriaritzan-me” amb aquesat ciutat a traves de pelis, series, i cultura contemporanea.

(per cert la pei d’abans estava molt be! no era una telemovie! surtia la jane fonda, la linbdsay lohan, i la actriu de dones desesperades qe va fer transamerica; eren avia, neta i filla; ambientada a idaho, en una comunitat superreoigiosa , crec qe de mormons.)

Vaig a veure qe fan les nenes del llibre! Portem 5 horesi mitja de viatge ; en qeden 2 segons el qe ha dit el pilot al enlairar-nos. Menys pesat qe una jornmada laboral! He he

Compaeteix!

Top