al Da Greco

al Da Greco by diluvi.

Mes que un italià podriem dir que es un restaurant italo-americà… mes concretament un italià de Brooklin.

El lloc és agradable, ple de objectes decoratius, jerros, estatues, miralls, llums baixes, taules molt ben separades entre si ….estil de “luxe” añejo…, amb un toc rococó – crec que és el chip dels usa,a on els rest,italians son com pijos no?- ;moltes cambreres ( tot dones) amb camisa de ras molt atentes, el menjar bo i abundant, a part et porten tastets de tots els plats per compartir…; preu contingut… la pega : massa carregat, tat la decoració com els plats, més que italià mediterrani és molt a base de crema de llet i parmigiano…. i no té un xip “modern”…..no sé com explicar…

es pot anar de tant en tant ….

Compaeteix!

Yudanaka

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats; vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…); el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!) ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural. I aixi va ser…. El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar. Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar….. quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

Compaeteix!

Olivia 0h Olivia 0h by diluvi.

L'Anna va trencar aigues el dijous 13 a les 14h, una hora mes tard estavem a l'Hospital de Sant Pau, a la 1 de la matinada del dia 14 van començar les contraccions i despres d'ntentar el part natural durant moltes hores i patimets i degut a l'esforç i cansament de mare i nadó es va decidir posar l'epidoral, però tampoc així l'Olivia baixava. La van treure pr cesàrea a les 19:35h amb un pes de 3k 800g

Tant la mare com la nena estan en perfectes condicions

Benvinguda!!

Anna i Adrià.

Compaeteix!

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat: – el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

– les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

– la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

– i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

– la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

– a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

– hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

– que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Compaeteix!

Te varis significats i arrels : llatina, danesa,germanica,noruega,francesa,celta i amb difussio per Sicilia. !!!!!!

100 6205

L’associació més directa és la que vincula Olivia amb la paraula llatina pel fruit de l’olivera, associant-se així al MEDITERRANI,la seva cultura i el seu paisatge: l’olivera és SIMBOL DE LA PAU des de l’antiguitat grega, era sagrat per la deessa Minerva/Atenea – i a la ciutat d’Atenes- i per tant també simbol de saviesa i sabiduria.Als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les fulles de l’olivera. Aquesta tradició va passar a la cultura latina . També a la tradició biblica aquest significat es repren, amb el colom que retorna amb la branqueta d’olivera, imatge utilitzada avui com a simbol de la pau . Per això es troba moltes definicions de Olivia com a PORTADORA DE PAU.

La variante Oliver també s’associa al danés olaver, “RECORD DELS AVANTPASSATS”, i al germanic /noruec alf-hari, “EXERCIT DE ELFOS”.

Habitualment es troba la genesi de Olivia com a derivat del celta Oll Wer amb significat de “TOT ARDENT”.

El nom també té una matriu antiga francesa, de Olive i Olivier, l’heroi del cicle carolingi del segle XII “La chanson de Roland” , germà de Alda la bella, cosí i amic de Orlando.

Es va difondre molt per Sicilia a on es recorda una Santa Olivia Verge, pero sembla que va ser importat pels normands que es van instal.lar a Sicilia.

…….

A més és graciós……i ella ho va triar quan vam saber que era ella : la nenita d’arrels mediterranies i escandinaves PORTADORA DE PAU I SABIDURIA , ARDENT COM UN EXERCIT DE ELFOS I AMB EL RECORD DELS AVANTPASSATS !!!

Compaeteix!

Ultimament no deixo de escoltar aquesta cançó de Jovanotti. M'encanta Jovanotti. És vital,fresc i positiu, sense deixar de ser crític i implicat en els problemes del mon.

Aquesta cançó la entenc al 1000%, reflexa el que ara sentim: és una ninna nanna ( cançó de cuna) que va escriure per la seva filleta.

È per te che sono verdi gli alberi /és per tu que son verds els arbres

e rosa i fiocchi in maternità / i rosa els llaços a la maternitat

è per te che il sole brucia a luglio /és per tu que el sol crema al juliol

è per te tutta questa città /és per tu tota aquesta ciutat è per te che sono bianchi i muri /és per tu que les parets son blanques

e la colomba vola/ i el colom vola

è per te il 13 dicembre / és per tu el 13 de desembre

è per te la campanella a scuola / és per tu la campana del cole

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… /és per tu cada cosa que hi ha, ninna na ninna e…

è per te che a volte piove a giugno /és per tu que de vegades plou al juny

è per te il sorriso degli umani /és per tu el somriure dels humans è per te un'aranciata fresca /és per tu una taronjada fresca

è per te lo scodinzolo dei cani/ és per tu el moure la cua dels gossos

è per te il colore delle foglie / és per tu el color de les fulles la forma strana della nuvole / i la farma rara dels núvols è per te il succo delle mele/ és per tu el suc de les pomes

è per te il rosso delle fragole /i el vermell de les maduixes

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e…/és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il profumo delle stelle / és per tu el perfum de les estrelles

è per te il miele e la farina /és per tu la mel i la farina

è per te il sabato nel centro / és per tu el dissabte al centre

le otto di mattina / les vuit del matí

è per te la voce dei cantanti la penna dei poeti / és per tu la veu dels cantants la pluma dels poetes

è per te una maglietta a righe/ és per tu una samarreta a ratlles

è per te la chiave dei segreti / és per tu la clau dels secrets

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

è per te il dubbio e la certezza / és per tu el dubte i la certesa

la forza e la dolcezza / la força i la dolçor

è per te che il mare sa di sale / és per tu que el mar te gust de sal

è per te la notte di natale /és per tu la nit de nadal

è per te ogni cosa che c'è ninna na ninna e… / és per tu cada cosa que hi ha ninna na ninna e..

http://www.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

http://es.youtube.com/watch?v=nzwW-z51TrU

Compaeteix!

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

No hi ha res a dir. Només cal veure'ls. Bueno, es pot afegir que la tieta Tina te el bolso a joc!!

http://www.harmonibarn-butik.nu/Shop/Image/Article/Bib_Zibidie_blw.jpg                         

Tiogruppen

Compaeteix!

Be, no se que passa que cada dia surto mes tard de la feina. Sort que demà es divendres.

Mireu quin Bublr mes xulo que ha fet la Tina al respecte.

Compaeteix!

De camí al sud altre cop des de Niagara, ens va semblar molt bona opció fer una parada al contat de Lancaster, o Dutch County, la terra dels Amish de Pennsylvania. Una parada bucolica entre camps i granjes, per coneixer com viu aquest grup religiós allunyat de la modernitat.

I …….i ens vam trobar un sector ple de motels, hotels, parcs aquatics, centres comercials, granjes modernes, fabriques, autovies, cotxes, camions, ….i amish.

Aaaaaaaaiiii

Resulta que els amish no viuen sols; tb es veu que son bastant “oberts” i es relacionen amb els veins no amish i tal…..I l’entorn a on viuen no és tan bucolic. Vam estar voltant pasant per carreteretes que realment si que nomes tenien granjes i cases , tot i que no totes de amish, i era un paisatge bastant maco. Al igual que el nostre cotxe en passaven d’altres, i camions, i , de tant en tant , un carromato de amish….

Tb vam trobar una senyora caminant, un noi en bicicleta, i un noi patinant ( son molt aficionats a patinar es veu el amish…)(patins en linea, eh?)

Abans de posar-nos a voltar per fer el nostre “safari fotografico” de amish (quina vergonya…), haviem visitat el centre ” la granja amish”, a on visites una granja – a on ja no hi viuen- , t’expliquen les principals costums, i tenen botiga. Un altre lloc a on es pot anar per apendre coses dels amish és al ….Museu de cera del Amish…..aaaaaaaaiiiii

Amish

I de fet vam apendre moltes coses qe no sabiem : des de a que conreuen tabac, a que no tenen esglesia i es reuneixen a les cases, qe el qe fa de “capellà” és un membre de la comunitat triat aleatoriament, a que les dones lliguen els vestits amb agulles pq els botons es consideren joies ( i entre agulla i botó no hi ha punts mitjos, dic jo ? ), que no es bategen fins a adults a on trien o no qedar-se en la comunitat ( els adolescents tenen llibertat de sortirm experimentar, abans de batejarse),que tenen bastant diners (van fer uns grans donatius pels damnificats del Katrina) , i que això de les innovacions …..no se com ho decideixen : p.ex. poden fer servir neveres de gas, pero no electricitat; telefon mobil si, pero fixe no……..

??? sabies quin era una granja amish pels diposits de gas i pel carromato aparcat ( pero els adolescents es solen comprar un cotxe abans de batejarse…)

nomes tenen ensenyança primaria perque creuen que estudiar mes pot fer apartar de la vida religiosa, i publiqen un diari a ohio ple de noticies com casament, defuncions i eventos de la comunitat. I la comunitat s’ha duplicat en ls darrers 50 anys ( nomes un 2 % de la població amish ha “abandonat” la comunitat)

o sigui qe realment no entenc gaire dels amish……

Compaeteix!

Top