Aquest matí a l’estació de rodalies de Pl. catalunya no hi havia llum.

Fa “cosa” arribar i veure un desplegament de senyors de seguretat amb armilles grogues – 20 o 30….o més – i sectors precintats perquè no hi passés la gent , i cameres de TV.

Un silenci estrany, i una “llum” estranya. Pero gent que vé i va igualment. Per entrar, dubtosament, sense billet “Endavant endavant” deia el sr de l’armilla. Les màquines no funcionaven.

L’única llum a l’andana era la de les màquines expenedores ( aquestes sí que tenien llum??), però no llum a les pantalles anunciadores de trens; per avisar, una persona a cada direcció de la via/andana amb un megafon : llegeix el destí del tren quan aquest arriba, com cada usuari …

Curiós, sembla que no hi ha problemes de puntualitat.

Mentres espero no puc llegir el Larsson ni el 20 minutos, llàstima! no hi ha prou llum!!

Compaeteix!

Ara que ve la revetlla de St Joan, recullo alguns consells de la Gene per fer una festa sostenible.

Les festes són moments de celebració molt importants per a la nostra societat, i especialment a les escoles. Per desgràcia acostumen a generar una gran quantitat de residus, molts dels quals són difícils de reciclar. És per això que molts centres mostren la seva preocupació per aconseguir reduir-ne els efectes negatius i així poder celebrar festes més sostenibles. Tot seguit us proposem una sèrie de consells per aconseguir-ho: 1. Fer servir gots reutilitzables, ja que es poden rentar, guardar i utilitzar moltes més vegades. 2. Fer servir una vaixella reutilitzable. També és molt bona idea utilitzar suports comestibles per servir el menjar, com per exemple, llesques de pa, empanades, etc. Una altra opció és utilitzar una vaixella compostable que es reculli conjuntament amb les restes del menjar. 3. Muntar diversos punts de retorn o recollida, lloc on es retornarien plats i gots reutilitzables. 4. Portar tovallons personals de roba . Si els utilitzeu de paper, recordeu que s’han de tirar amb la matèria orgànica, ja que són compostables. 5. El menjar es pot portar amb carmanyoles, d’aquesta manera només cal destapar-les i servir-se i així evitem embrutar plats. Aquesta idea serveix també per fomentar que es consumeixi menjar casolà i així evitar el menjar d’elaboració industrial, sempre excessivament embolcallat. 6. Si és possible, s’hauria de fer una previsió força ajustada de possibles participants per evitar comprar més materials del compte i sobretot perquè no sobri menjar. S’ha d’intentar evitar que el menjar sobrant vagi directament a les escombraries, per això us animem a contactar amb alguna entitat social del vostre domicili que pugui aprofitar-lo. 7. A l’hora d’organitzar una festa sostenible cal triar l’opció que generi menys residus; de totes maneres, els que es generin s’han de tirar al contenidor correcte per poder-los tractar. Per això cal tenir visibles i accessibles tots els contenidors de recollida selectiva (paper i cartró, envasos, matèria orgànica, rebuig i vidre). Cada contenidor ha d’estar senyalitzat amb el que s’hi pot tirar a dins per tal d’evitar errors. 8. Criteris de compra sostenibles. Les begudes que es portin a la festa és preferible que no siguin amb envàs individual, sinó amb envàs familiar, perquè així es generen menys residus. Si fos possible, també seria bo que les begudes es portessin en envàs de vidre, ja que els envasos de plàstic tenen un reciclatge més costós ambientalment. 9. Productes de temporada i de producció propera, de comerç just i ecològics. Sempre que sigui possible, hem de tenir en compte aquests aspectes a l’hora de comprar. 10. La decoració de la festa (les garlandes, per exemple) es pot fer amb materials reciclats (paper, cartró, revistes, llaunes, brics, etc.). 11. Amb les restes de menjar generades a la festa es pot fer compost si es té un compostador.

Compaeteix!

i és que he estat voltant per flickr, per shinesicily.com i per lasicilia.es.

recomano llegir el blog de shinesicily a on la gent explica la seva experiencia…

Lo Zingaro - Cala dell'Uzzo

Le macchine del vento...

i mirant les cases rurals i B&B….doncs això….que entren unes ganes!!

el colmo ha estat trobar la experiència de una parella amb un bebé i un stokke vermell!! he he!!

http://siciliy.blogspot.com/2007/09/el-primer-verano-de-nil.html

Sicilian scratches (Nebrodi)

Compaeteix!

L’Olivia estrenant pijama i plorant una mica.

Compaeteix!

Yudanaka

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats; vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…); el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!) ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural. I aixi va ser…. El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar. Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar….. quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

Compaeteix!

Després de tanta preparació, xerrades i recerca de informació, finalment va arribar el dia X.

Un dels aspectes en el que incidien als cursos i xerrades totes les llevadores era el de estar preparat per qualsevol eventualitat, sense frustrar-se. Jo ho tenia assumit, ….però …però no pensava que hagués de fer servir aquesta carta…..estava tan convençuda de que després de un embaràs tan bo i tan natural el part tindria el mateix camí…..

Compaeteix!

Olivia 0h Olivia 0h by diluvi.

L'Anna va trencar aigues el dijous 13 a les 14h, una hora mes tard estavem a l'Hospital de Sant Pau, a la 1 de la matinada del dia 14 van començar les contraccions i despres d'ntentar el part natural durant moltes hores i patimets i degut a l'esforç i cansament de mare i nadó es va decidir posar l'epidoral, però tampoc així l'Olivia baixava. La van treure pr cesàrea a les 19:35h amb un pes de 3k 800g

Tant la mare com la nena estan en perfectes condicions

Benvinguda!!

Anna i Adrià.

Compaeteix!

El Parlament de Balears ha aprovat una Proposició no de Llei per declarar les Illes com a “territori lliure de cultius transgènics”. Amics de la Terra i Greenpeace celebren aquesta decisió, adoptada després d’una intensa campanya desenvolupada per la Plataforma “Mallorca Lliure de Transgènics” [1] i manifesten la seva satisfacció per una decisió que suposa un gran pas en defensa de la biodiversitat, una millora de la seguretat alimentària i una millor protecció de l’agricultura de les Illes Balears.

A les Comunitats Autònomes d’Astúries i el País Basc, a més d’un gran nombre de municipis com Albacete o Palència també han apostat per aplicar el principi de precaució per protegir el seu medi ambient i la salut dels seus ciutadans i declarar-se lliures de transgènics.

Des de Greenpeace i Amics de la Terra ens recorden que la situació dels transgènics a Espanya segueix sent extremadament preocupant. La manca de transparència, la inexistent traçabilitat, la impossibilitat d’un etiquetatge correcte, el descontrol dels cultius experimentals, les desenes de noves varietats aprovades, l’augment de superfície pel que fa a la campanya passada són alguns dels fets que demostren que a Espanya se segueixen prioritzant els interessos de les grans empreses del sector.

La iniciativa s’enmarca en una campanya que inclou 236 regions,més de 4200 municipis,i desenes de milers de pagesos i productors de aliments per tota Europa que s’han autodeclarat “lliures de transgènics” “GMO-free”.

Més informació a www.gefoodalert.org i a www.gmo-free-europe.org i a www.ecologistes.net.

Compaeteix!

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

Compaeteix!

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia…… 

Compaeteix!

Top