Esto es lo que le he dicho esta mañana a un chico,  en el metro, a las 8:30 de la mañana, escuchando música reguetón en el altavoz del móvil, pretendía que todos la escuchásemos.

Me he esperado un par de paradas a ver si era un "error", una llamada sin contestar o algo, mas de uno le hemos echado una mirada diciendo "oye a mi no me interesa tu música", y viendo que nadie hacia nada me he levantado de mi sitio (habia logrado sentarme) y he ido hacia él y le he dicho:

– Perdona, ¿te importaría ponerte los cascos? A mi no me interesa escuchar tu música.

y e me contesta:

– no tengo, si te molesta cambia de vagón.

y yo le digo:

– no creo que me moleste solo a mi

y una señora dice:

– a mi tampoco me interesa escuchar tu música

Y la discusión ha continuado, hasta que la canción ha finalizado y no ha vuelto a sonar mas.

No es la primera vez que llamo la atención, en otro caso el chico apagó el teléfono sin queja alguna.

Compaeteix!

Pel que respecta als mitjons, existeixen molts prejudicis : que si han de ser discrets, que si han de ser foscos, que si han de ser iguals….Aqui tenim especial predilecció pels mitjons divertits, però la Susi encara va més lluny, i proposa posar a cada peu el mitjó que més et vingui de gust, ningú obliga a que sigui igual al que porta l'altre peu. I de fet estic completament d'acord amb la teoria susosa. El que no sabia és que això és ja una tendència confirmada : vaig rebre una comanda de vestiditos danesos per l'Olivia bebé, en la que també havia demanat un surtit de 3 mitjons. I efectivament és el que he rebut : 3 mitjons diferents. No 3 parells de mitjons!! He mirat bé la etiqueta, i de fet et venien : mitjons desaparellats. 3 mitjons desaparellats cadascun diferent!! Fa gràcia oi?? he he

Compaeteix!

Pot ser influenciats per una visió romàntica de les característiques extremes de la Naturalesa, tal com unes inmenses catarates, vam arribar a aquesta zona.

Pero l’ambient no era de excursionistes ni de trekking ni de vida natural. Ja ens havien avisat que estava ple de motels i hotels….pero…..

El poble americà de Niagarà falls esta a poca distància de la ciutat de Buffalo, i és un tipic poble americà d’aquests de carrers de cases amb jardí, amb nucli indefinit; una d’aquestes cases era el B&B a on ens vam allotjar, una casa preciosa regentada per la sra Ann, originaria de Irlanda, casada amb un angles i amb mes de 25 anys vivint allà. Va ser una decisió força encertada perque tan la casa, com la sra, com la resta de hostes van ser super agradables.

El limit del poble acaba en un parc-passeig……que dona al riu Niagara : no gaire profund, veus una zona de ràpids…….amb una pinta ideal per fer rafting i banyar-se, si no fos que ….uns metres mes enllà el riu cau uns 60 m d’alçada……les famoses catarates del Niagara.

A baix,a l’altra banda del riu, ja és Canada. I tb hi ha un poble ( a on s’arriba creuant un pont que fa frontera, el Raimbow bridge). A diferencia de la banda americana, el poble canadenc…..està ple de gratacels i element vistosos, nories, llums…..i multitud de parcs de atraccions, museus de entreteniment de “tonteries” : museus dels horrors, museu dels records guinness, sales de jocs, botigues , restaurants….una cosa completament inesperada!!

És cert que la vista frontal de les Catarates la tens des de la banda canadenca, i hi tenen obviament parcs i miradors, i cada cap de setmana fan focs artificials sobre les catarates, les il.luminen….i per entretenir la gent han generat tot aquesta ciutat de força “mal gust”, al nostre parer….

A més molta gent ve aqui atreta pels Casinos ; hi ha un a la part americana ( no vam entrar) i un a la part canadenca, que ens va sobtar per ……pel mal gust i el fet en si….. A parc el public en general de tota aquesta area, no es veia especialment refinat….

ai ai ai…no ens va agradar gens

Per sort les catarates en si obviament si que en son de maques i de espectaculars, tot i estar tan poc envoltades de Naturalesa.

Hi ha una catarata “recta”, que li diuen la American fall, i una, bastant més espectular, en forma de ferradura, que de fet es diu Horseshoe, seria la que esta completament en territori canadenc. USA estan a la part alta del riu, abans de caure, i Canada a baix.

Tens multiples miradors a les 2 bandes, i la visita tradicional es fa pujant al mitic barquet del Maid of MIst : en surt un cada quart d’hora. I t’equipen amb un xubasquero de plastic (blau)…i és que realment et mulles : el barquet s’apropa a les 2 catarates, així que les veus des de baix, et mulles , i les sents ! La semicircular obviament és molt impressionant.

Una altra opció és baixar caminant a sota les cascades, alli et donen un altre xubasquero ( groc) i unes xancletes. Tb fan un audiovisual explicant l’origen geologic de les catarates, i alguna cosa mes.

Nosaltres nomes vam voltar pels miradors i vam pujar al Maid of the Mist.

Les catarates del Niagara

Abans de marxar, vam intentar passar per una reserva de indios americans : no vam trobar res, carreteres i cases “prefabricades”, jardins plens de trastos…..bé si, un cole indio, pero estava tencat. Vam entendre que això era la reserva ! Un sector de cases de construcció barata i amb aspecte no molt acomodat! De gent amb aspecte de natiu nortamericà ben poca.

Tot un contrast amb les catarates en si : estaven plenes i repletes de turistes indios de la India!! families completes, senyores amb els saris i la trena, jovent indio modern i guapo …com és que és tan popular el Niagara entre els turistes indios ????l’Adrià diu que perqué deu sortir a les pelis Bollywood….he he

turista india i el maid of the mist

Compaeteix!

1.-A tot arreu a NY fa olor de menjar, i és que, a tot arreu hi ha menjar: bo, dolent, i de qualsevol tradició culinaria. Pots menjar el que vulguis, a un restaurant, o fet a casa, perque està ple de botigues gourmandes a on et venen de tot.

La majoria de botigues gourmandes són de especialitats italianes, pero de fet és fàcil trobar qualsevol cosa.

Avui hem estat a una botiga gourmanda molt chula : Deans & De Luca, amb un aire al Julius Meinl de Viena, o al pis de baix del Harrods.

Per cert, també hem estat al mercat de pagesos ecologics de Union Square : molt chulo! Hem tastat uns tomaquets deliciosos!! mmmm , trobo a faltar una amanida de nomes tomaquet i oli….no perqué no n’hi hagi, si no pq és algo dificil de demanar en un restaurant, inclus al mediterrani….i a casa m’en faig de delicioses!! a l’estiu,això si, amb els tomaquets en temporada!! mmm

2.- Clarament, a NY trobes persones de totes les cultures i aspectes fisics! no he vist cap lloc amb tanta diversitat, a on tots conviuen….i els que volen entren en fase de modernitat que iguala les persones (sempre hi ha el grups que els hi agrada quedar-se fora….) : a part dels europeus que són dificils de distingir, repeteixo que crec que els asiatics són la majoria….vaig llegir que, al igual que els italians van progressar bastant ràpid i deixar de viure en comunitats estil Little Italy, tb molts xinesos ho van fer, encara que ara Chinatown continui estant poblada i continuin havent-hi xinos acabats d’arribar; però els que porten més de 1 segle a NY obviament no viuen a Chinatown i estan perfectament integrats a tots els àmbits de la societat newyorkina. He notat que realment hi ha moltes parelles mixtes de asiatic-“caucasia”-afroamericà…

Obviament hi ha un munt de latinos….és curios que t’atenen en angles, i entre ells parlen en castellà……

Hem trobat el Little Ukrania, el Little Italy, El barrio portoriqueño, Chinatown, la part alemanya, pero no son més que petits detalls de tot el que hi ha.

És impressionant : i si alguna cultura falta, sempre tindrà el comodin de la ONU! a on totes estan representades!

3.- a poc a poc vaig captant mes la moda de NY…..clarament, triumfen les manoletines i les havaianes…..i les botes d’aigua; i els vestiditos de tall alt i que baixen amples….he he–

Compaeteix!

Doncs si, un dia com avui vaig naixer, diada nacional de catalunya i també un dia que aquí on soc ara, New York City, no oblidaràn mai.

Aquí son les 12 de la nit i avui ha estat un dia mes relaxat que ahir, ha fet un dia núvol i inclús ha plogut una mica, despres d’esmorzar uns pancakes al Fairway’s, hem aprofitar per anar al Museu d’Història Natural i al Guggenhein, aquest últim estava de remodelacións i no hem pogut veure la façana, que estava tapada, ni hem pogut baixar per la famosa rampa.

Al Museu d’Història Natural hem comprat el New York CitPass, que per 65$ també permet visitar el MoMa, el Metropolitan i el Guggenhein, i ademés pujar al Empire State Building i fer un creuer pel voltant de Manhattan, per veure Elis Island i la Estàtua de la Llibertat.

A la tarda voliem pujar al Empire State, pero encara estaven molt cansats de la patejada d’ahir i, com hem dinat molt tard, hem fet una migdiada molt llarga, hem sortit cap a les 8 del vespre i hem baixat cap a midTown. El Empire estava tapat pels núvols i hem deixat la pujada per un altre dia, en canvi hem anat a Lower East Side, un barri força mes bohemi dels que hem vist fins ara, ens recordava als barris centrics i populars de Londres, Amsterdam, o el Raval de Barcelona, gent jove altrenativa, bars amb musica en directe. Podriem dir que el Soho seria el equivalent al Borne barceloní, East Village a Gràcia i el Lower East Side al Raval.

Compaeteix!

Diumenge 8 de Setembre, 07:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

He pujat les fotos d’ahir al Flickr.

A causa del jet-lag ens hem aixecat força d¡hora. L’Hotel Days Inn està força be. (espero fer un post al respecte per posar al Trip Advisor o altres).

El vol d’ahir tb molt be, al final no van posar Ocean’s 13th, es veu que es van equivocar de cinta i van posar aquella de la Jane Fonda.

desprès de dinar i fer una mica de migdiada ens van donar un gelat Hagen Dazz, jo hem vaig menjar 2 pq el primer no tenia cullereta i al anar a canviar-lo em van donar un de nou. Una mica abans d’arribar ens van donar una pizza i jo hem vaig prendre una cervesa.

L’aeroport de JFK es enorme, vam aterrar a la pista 22 (quantes pistes devien haver-hi?), i vam anar a la terminal de Delta, una mica antiga i cutre, després de passar pasadisos i escales mecàniques estretes vam passar el control d’immigració on vam fer una cua de uns 30 minuts, entregar els papers que ens van fler omplir a l’avió, es van escanejars les petjades dactilars dels dits índex i ens van fer una foto. A la cua estava el Julià Peiró.

Despres vam agafar el Air Train, un tren que va sense conductor i pasa per totes les terminals, que al JFK estan formant un circle, fins a l’estació de metro (subway). Allà despres d’algun problemet vam treure el MetroCard (5$ per pagar l’Air Train i 2 pel subway). Pensavem que l’Airt Train era gratis, crec que no val la pena pagar aquests 5$ ens van fer pagar al sortir, de fet Tb hi ha un bus gratuit que fa lo mateix.

El subway de NYC enorme però tb bastant cutre, vam agafar la linea A directes fins la estació de la 96St, i vam s0rtir just a davant de l’Hotel Best Inn, a la 94st amb Broadway.

Compaeteix!

Avui hem estat a aquest evento a A Casa portuguesa (www.acasaportuguesa.com), al carrer Verdi.

2 Barcelonins que hem pujant caminant – i empenyent la bici – tot Passeig de Gracia des de Plaça Catalunya fins a Gràcia.

Un cop al barri, la carrer Verdi, a l’encantador- ensisador acasaportguesa, ens hem demanat 2 pastissets de Belem i 2 copes de vi tinto de l’Algarve.

2 noies portugueses modernes i simpatiques, el local ple de menjars bons , celleret de vins portuguesos, col.leccions de fotografies, art, llibres, un moble despensa que ens enacnta, i força gent, .. caracteristic estil jove-mitjana edat gracienc o assimilable….locals i estrangers, sobre tot portuguesos…

I aleshores la Leonor, la mastressa portuguesa jove i modernilia amb serrell i trenetes faldilla de petitabotigadedissenyadora de gracia o del born ( he he!!), ha presentat l’evento : 3 persones, 3 veus, 3 idiomes : Benvinguda a la Primavera.

Ha començat un “histriónic” noi portugués: amb força gesticulacions i cares expressives, llegint poemes en portugués: m’ha agradat moltissim !!!

Despres un noi altet, una mica, una mica petita, en sobrepes, amb ulleres, aspecte tímid, ha llegit una poesia en castellà….aquest era melancoliós i timid. També molt be.

I despres una noia….zopaz!! Fa gracia, ha recitat molt be, entonant, pujant i baixant de tons, amb força expressivitat i alegria…pero era zopaz!! que curios!!

Despres a la 2º ronda ella ha recitat el famos poema de Machado ” A un olmo seco”, i deia : Al olmo viejo, hendido por el dayo y en zu mitad pozdido, con las lluvias de abzil y el sol de mayo algunaz hojaz vezdes le han zalido.

¡El olmo centenazio en la colina que lame el Duezo! Un muzgo amarillento le mancha la cozteza blanquecina al tzonco cazcomido y polvoziento.

No sedá, cual los álamos cantores que guardan el camino y la dibeda, habitado de pazdos duiseñores. etc.. Ha estat fantàstic. Un 9,5 sobre 10. Un optima activitat a fer despres de un dia de treball…

Us aconsellem molt acasaportuguesa, us encantarà!!

Aqui teniu un fragment del recital :

Recital de 3 poetas en la Casa Portuguesa de Gracia, Barcelona. 3 autores, 3 idiomas. José Luis Peixoto, Amadeu Vidal i Bonafont, Pablo Neruda Intérpretes: Daniel Leite (portugués), Yolanda Urban (català), Luis Vidal (español)

Compaeteix!

Aquest dies en que la comunitat científica internacional ha dit coses tan importants sobre el canvi climàtic, un altre cop em sobta la paradoxa de que, si be mai s’ha parlat tant de medi ambient, continua i essent elevada la desinformació.Hi haurien tantes coses per fer, complicades i senzilles!Jo proposo la tornada de Maia !! La abella amb el nom de la terra que va intentar fer una tasca de divulgació sobre naturalesa i medi ambient amb rigor cientific i simpatia!!

Compaeteix!

Doncs aquí tenim, endreçat per ‘tags‘, les fotos que tenim pujades fins ara al Flickr.

2006  2cv  78696  ada  adn  alcanar  alemania  amanohashidate  amposta  angelina  arabs  archeologia  aren  areny  arianne  arqchitecture  arqueologia  arqueology  art  asakusa  atura  autumn  autunno  bairroalto  balco  balcony  baldosa  balears  balls  bambina  barcelona  barn  barqueta  beach  berg  berlin  bici  bicicleta  bicicletta  bicycle  billar  blau  blue  bolets  bon  botafumeiro  budda  buho  cabrenys  calcetines  calzini  cardedeu  carnota  carrer  cartuja  cascais  cases  castell  castillo  castle  catering  cats  cavall  centrogalegoartecontemporaneo  ceramic  ceramica  chaussette  children  chouette  christmas  citroen  citroën  civetta  coblenza  cohete  columpio  compostela  concubion  cosmocaixa  cow  crismas  cuba  de  deer  delta  deutschland  dinar  dog  ebre  ebro  eidechse  elevadorsantajusta  emanuel  enoteca  equilibriotermodinamico  esa  estany  estats  estufafria  eule  evolution  excursio  excursion  fagioli  fall  famiglia  familia  family  felices  felicitacion  feliz  ferrera  festa  fiestas  finisterre  fish  fisterra  flicka  font  formentera  foto  fotomaton  fractal  frankfurt  freser  friky  from  funghi  galicia  gardenbalcony  gaudi  gava  geisha  germania  germinador  gion  giralda  girl  gita  gordo  gordonavidad  gos  gracia  grandegracia  grass  gronxador  grossa  gufo  gästhaus  haima  hapy  heisemberg  hibou  hiroshima  httpajlxaropcom  höst  hösten  im  incertesa  incertidumbre  indeterminazione  intangibles  jaime  japan  japon  jardinets  judias  julafton  jultomten  kamakura  karaoke  kinkakuji  kobe  koblenz  kyoto  lagartija  lechuza  legumbres  lentejas  lenticchie  lisboa  lizard  llegums  llenties  lorelay  lucertola  lunch  lundgren  luxemburg  manolo  mar  marcparrot  mariscada  marisco  marta  massart  massart2006  maçanet  maçanetdecabrenys  maçart  mediterraneo  mediterrani  migjorn  mitjons  miyajima  modernisme  mojito  mongetes  montagna  montaña  mosel  mosela  mountain  mozarabe  mucca  mudejar  muntanya  muros  mushoroms  muslims  mussol  nadal  nadala  navidad  nena  neolitic  neolitico  neoruralcom  neurona  neva  nino  niña  noia  oliba  osaka  otoño  ov  owl  panaderia  papa  papamobil  parkgüell  parquedelasnaciones  pelut  piastrella  piastrelle  pica  pin  pinrineu  pireneus  pirinees  pirineo  pirineu  pirineus  pitiuses  pityucensis  podarcis  pontocho  portolimpic  postre  prado  prehistoria  prehistory  preistoria  primitive  purikura  rajola  rajoles  razzo  raïm  rhein  ribagorza  ribes  riesling  rin  rineu  rio  ripolles  riusitaulet  river  roma  sand  sanjusangendo  santacruz  santiago  santiagodecompostela  santissim  santjoan  sargantana  sea  setas  sevilla  shibuya  shinjiku  shintoism  shuttle  socke  socks  sotllo  street  strumpor  summer  sun  sunset  svampor  swim  tag  tajo  taller  tapas  tardor  tejo  telenoika  tina  tokyo  tonel  tortosa  trencadis  triana  trier  tuna  uggla  uhu  uncertainty  vaca  vache  vall  vallferrera  venus  vi  vino  virreina  viñas  vuba  wall  were  wine  xarxes  ödla 

Compaeteix!

Doncs com deiem a un post anterior al final tot perfecte. Vam poder volar amb RyanAir per 0,01€ l ‘anada i 0,01€ la tornada.

En resum: no feia molt-molt de fred, al voltant de 0 graus. El paisatge una mica marrón (arbres de fulla caducifòlia), a la primavera deu estar mooolt més verd. Luxembourg ens va decepcionar una mica – exceptuant el parc de edifics moderns : la Philarmonie ens va agradar molt – .

Aquestes petites ciutats alemanyes que hem vist , Trier i Koblenz, ens han agradat força, amb el seus centre typisch deutsch. I la majoria de poblets eren de la categoria “poblet qualsevol amb encant”.

La gent va ser força simpàtica, començant per l’Oliver del Casa Verde que ens va convidar a anar de festa amb els seus amics el divendres a la nit a les 2 de la matinada….no vam anar, llàstima, era el princep del carnaval!! i la familia Neuberg de la taverna gästhaus a on vam sopar i dormir vora koblenz, tota plena de “paisanos”.

Les vinyes i el paisatge a la ribera del riu, en camvi, estava força soso….però és fàcil imaginar-se la primavera verd fosforescent!! haurem de tornar a fer rutes en bici i dormir a weinhausen…

Interessant la difussió de escultures per tot arreu.

Ens va agradar molt veure els edificis moderns (Lux, Frankfurt, museu adjunt a San Castor) i la esglesia del sant castor de koblenz amb la estructura tipica de westkirche (es deia aixi?) de 2 torres a l’entrada…això al mediterrani no es troba, i aquesta esglesia és del s.IX!! epoca de carlemagne

i per descomptat el centres tradicionals, ah!! i que grans són aquests rius! impressionants!!

Loreley…. pos devia ser el dia, però no ens va impactar massa…clar que lo seu hagues estat fer la exursió a peu, imagino….

Tot plegat, un capde molt bo : un 8.5 sobre 10!

AHHHH no em puc obildar del cotxe!! quina meravella, amb calefacció als ronyons!!

Aquí teniu algunes fotos del viatget:

Compaeteix!

Top