Després de tanta preparació, xerrades i recerca de informació, finalment va arribar el dia X.

Un dels aspectes en el que incidien als cursos i xerrades totes les llevadores era el de estar preparat per qualsevol eventualitat, sense frustrar-se. Jo ho tenia assumit, ….però …però no pensava que hagués de fer servir aquesta carta…..estava tan convençuda de que després de un embaràs tan bo i tan natural el part tindria el mateix camí…..

Compaeteix!

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat: – el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

– les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

– la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

– i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

– la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

– a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

– hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

– que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Compaeteix!

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ’99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular. 

 

Compaeteix!

Els pimpampum van fer una gran troballa per terres badalonines : un valuos llibre sobre el part natural del anys 60!

L'he estat llegint i tinc que dir que tot i el vocabulari i les expressiones "trasnochades", és força interessant . De fet la major part de la info continua vigent i coincideix amb articles actuals.

Els fonaments parteixen de la idea de que el part és un pas natural a la vida de les dones, i que s'ha complicat en extrem en tots els casos de part ( no nomes els realment problematics) pel fet de allunyar-nos de una vida natural, tan fisica com psicologicament. De fet insisteix en el concepte

de que ens fiquen al cap des de ben aviat només les noticies negatives del part, i s'omiteix el fet de que per moltes dones no és ni ha estat extremadament doloros ( una mica si, clar) ni complicat. De fet els metges que es van centrar en les dones que parien amb normalitat son els que van desenvolupar el concepte.

LLegint articles més actuals, com aquest molt bo i riguros de crianzanatural, en podria treure les següents conclusions :

– otros estudios demostraron que una primípara de bajo riesgo obstétrico, dando a luz en un hospital universitario, en un parto de 6 horas, podría llegar a ser visitada por al menos 16 personas diferentes, y aún así estaría sola gran parte de ese tiempo (Hodnett y Osborn 1989). La rutina, la presencia de extraños y el hecho de ser dejada sola durante el parto y/o nacimiento causan estrés, y éste puede interferir con el proceso del parto, prolongándolo y desencadenando lo que se ha venido denominando la cascada del intervencionismo.

– un estudio realizado en la provincia de Gelderland (Holanda), comparó el "resultado obstétrico" de partos domiciliarios y partos hospitalarios. Los resultados sugirieron que para una primípara de bajo riesgo un parto domiciliario era tan seguro como uno hospitalario. Para multíparas de bajo riesgo el resultado de un parto domiciliario era significativamente mejor que uno hospitalario (Wiegers et al 1996). No existe ninguna evidencia de que este sistema de manejo de las gestantes mejore con la medicalización del parto (Buitendijk 1993).

-con la epidural hay una tendencia a que el período de dilatación se alargue ligeramente y que sea más frecuente el uso de oxitocina. Varios estudios han demostrado que el número de partos instrumentales aumentaba, especialmente si el efecto analgésico se mantenía durante la segunda fase del parto, ya que suprime el reflejo del pujo. Un reciente estudio americano demostró un incremento en el número de cesáreas cuando se usó la epidural, en particular cuando se había administrado antes de los 5 cm de dilatación (Thorp et al 1993).

– En un estudio en un centro de asistencia al parto de Suecia, se vio que el uso de analgesia epidural u otros métodos farmacológicos para el alivio del dolor era significativamente menor en ese grupo de mujeres comparado con centros estándar; no obstante, la actitud hacia el dolor del parto que tenían las mujeres dos meses después de dar a luz no difería entre ambos grupos.

– Aparentemente muchas mujeres afrontan el dolor del parto con actitud positiva, como una muestra de coraje, lo cual demuestra el carácter totalmente diferente del dolor de parto frente al dolor producido por enfermedad (Waldenström and Nilsson 1994). Una encuesta reciente a madres primerizas mostró que el apoyo ofrecido por las matronas durante el parto ejercía un aspecto muy positivo sobre la experiencia final del parto, mientras que el alivio del dolor no parecía tener ninguna implicación en las respuestas (Waldenstrom et al 1996).

– No existen estudios acerca de los efectos de la epidural sobre la madre y el feto a largo plazo. Tampoco hay estudios que comparen la anestesia epidural con los métodos no farmacológicos o sin alivio del dolor, ya que todas las comparaciones son entre diferentes métodos de aplicación de la epidural o de alivio farmacológico del dolor. El principal efecto medido en las pruebas fue el grado de alivio del dolor, pero en ningún estudio sobre analgesia epidural se midió la satisfacción materna con relación al parto.

– No hay duda de que la anestesia epidural es muy útil en un parto complicado. Sin embargo si ésta es aplicada a mujeres de bajo riesgo, habrá que preguntarse si al parto se le podrá seguir considerando "normal". Naturalmente, la respuesta dependerá de lo que entendamos por normalidad, pero la analgesia epidural es uno de los más claros ejemplos de medicalización de un parto normal, haciendo de un evento fisiológico un procedimiento médico. La aceptación de esta transformación está claramente determinada por factores culturales. Por ejemplo, en EEUU y Gran Bretaña un número muy elevado de mujeres de bajo riesgo dan a luz con epidural, mientras que en la gran mayoría de los países en desarrollo muchos partos son domiciliarios sin ningún tipo de analgesia. No sólo hay diferencias entre países en desarrollo y desarrollados: en Holanda más del 30% de mujeres dan a luz en casa sin ningún control farmacológico del dolor, e incluso si paren en el hospital sólo una minoría de mujeres de bajo riesgo reciben medicación para aliviar el dolor (Senden et al 1988).

 

Compaeteix!

Leprichauns

leprichauns by diluvi.Aquest cap de setmana hem estat a Dublín.

Ha estat un d’aquests viatges relàmpag (menys de 48h) amb RayanAir (20EUR per persona anar i tornar).

Vam visitar la Guiness, el Trinity College, vam passejar pels carrers, vam fer compres, sopara un thailandés, esmorzar el típic Irish Breackfast (que en realitat ve dels USA), dinar a un pub els plats d’allà com el Irish Stew (estofat) i … bàsicament hem fet una mica com fan ells, anar de Pubs a beure pintes de cerveses.

Una de les conclusions que vam treure es que els agrada molt la festa, hi han tants o mes bars que a Espanya, i beuen bastant mes que per aquí, beuen fins acabar pel terra, fins vomitar, fins a barallar-se per qualsevol tonteria, … beuen aparentment sense control.

Compaeteix!

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia…… 

Compaeteix!

B&B Elisabeth Ann House - Niagara Falls B&B Elisabeth Ann House – Niagara Falls by diluvi.

Un bed and Breakfast fantastic a Niagara Falls.

Compaeteix!

Top