Ahir als matins de catalunya radio el debat es va centrar al voltant de la notícia dels nous calendaris escolars i el debat de l’educació.

bambini-scuola

Jo em vaig quedar amb idees com :

  • jo NO m’avorria amb 3 mesos de vacances, era molt feliç , ha dit algú : JO TAMBÉ!! dic jo
  • l’horari hauria de ser intensiu tot l’any, o deixar la tarda per activitats light : TOTALMENT D’ACORD ; (això ho diuen profes), i ja és així a molts països
  • a veure quan els pares surten de treballar a les 5 i ajuden els nens a fer els deures a les 6 , com a tots els països…
  • una cosa son les necessitats del nen i educatives, les altres les dels pares, i de vegades les AMPA fan fer a les escoles coses en funció de l’interes dels pares, no dels nens
  • tothom es fica en la feina dels mestres, tothom vol opinar… pocs es fiqen en la del metge o del advocat o del enginyer, no els deixen ser professionals…
  • la reforma educactiva va associada a la reforma laboral

A escoles de llarga tradicio democratica, laica, publica, molt arrelades a la societat, com a FRANÇA, fan menys hores, fan moltes vacances ….

sincerament jo també crec que moltes hores no serveixen per res, ni a la feina i menys a l’educació….perquè haurien de fer tantes hores els nens petits, si a facultats i a escoles superiors no s’en fan tantes?

També han dit : l’escola no és una guarderia

Crec que aquestes reflexions-ocurrencies-anotacions tan mal escrites, es mereixen estructurar el tema una mica més bé….

de fet, crec que m’hi aniré introduint

Compaeteix!

Obviament estem força interessats en els temes de criança. Avui ha surtit aquest article a La Contra de La Vanguardia, que m’agrada molt.

L’Olivia continuarà amb les seves 3 horetes de guarderia, per pintar,cantar,jugar,amb nens….més que suficient. I a dinar i.llusionada a casa dels avis…

Compaeteix!

Un dels eventos del 16 IFOAM Congres Mundiale Ifoam de Agricoltura Biologica. Modena dal 16 al 20 giugno 2008 és aquest “laboratori” per nens amb aquest titul rodolí : ” ai bambini facciamo sapere quanto é buono il formaggio con le pere”.

Als nens fem-lis saber com és de bó el formatge amb peres.

Laboratorio del gusto con i prodotti da agricoltura biologica del territorio dedicato ai bambini e ai ragazzi

dei centri estivi di Modena. Il programma: Incontri straordinari in fattoria spettacolo teatrale che coinvolge anche gli animali della fattoria Mucca, Maiale, Gallina. Biomerenda in compagnia con “focaccia alle erbe” a cura dell’Azienda Agricola Biologica “Fattoria Giardino” di Carla Coriani. Laboratorio del gusto : Laboratorio sensoriale, gli alunni vengono guidati nella degustazione di frutta fresca di stagione e del Parmigiano-Reggiano. L’obiettivo è comunicare il grande valore nutritivo e affettivo che il cibo ha nella nostra vita; acquisire conoscenze ed informazioni sull’origine degli alimenti e sulle caratteristiche di alcuni prodotti (biologico, stagionalità,produzione locale); far comprendere l’importanza del lavoro dell’agricoltore e la produzione di alimenti sani, con metodi agricoli non inquinanti per la nostra salute e per la terra stessa, nel rispetto per l’ambiente.

aquest divendres a Módena.

i un curios article sobre la historia del rodolí, que deriva de un proverbi, a aquesta entrevista de un profe de historia de l’aimentació de la Universitat de Bologna, aqui

Compaeteix!

olivia in red

olivia in red by diluvi.

3 mesos, 6,8 Kg, 62 cm , percentil 75

Compaeteix!

Un altre invento per nenitos…un TreePee

.treepee

una mena de caseta de l’arbre penjada…treepee, de The treepee company

Compaeteix!

bebes al cap

bebes al cap by diluvi.

Avui hem anat al CAP a les classes de mammes i bebes; hem consultat dubtes amb la llevadora, hem fet gimnastica i relaxació per mammes,però, sobre tot, massatge pels bebés; a més a més les mammes hem intercanviat experiencies,dubtes….com sempre molt bé.

Aquestes són les classes a les que estem anant ara al nostre CAP, Pare Claret. N’hi ha 2 dies a la setmana; 1 cop al més ve la psicologa també; a més a més hi ha xerrades extra – crec que próximament n’hi ha una de cara als aspectes de l’estiu com el sol, la calor….- .

Durant l’embaras vaig assistir a les de preparació al part : feiem 1 hora de teoria relativa a embaras, part, puerperi,lactancia,etc…. i 1 de gimnastica/relaxació. També exposavem molts dubtes i intercanviavem experiències.

Estic molt i molt contenta del CAP Pare Claret. Durant l’embaras l’assistència ha estat excepcional; durant el puerperi la llevadora em va trucar per venir a casa a veure’m; ara amb pediatria també ha començat força bé.

Al barri,com ha de ser…..

P.S. A St Pau tb hi ha reunions amb els bb,un dia d’aquests anirem amb l´’Oli….la xerrada de preparació al part natural va ser excepcional!!

Compaeteix!

Ricotta,latte fresco,mató,iogourth,kefir,burgos,actimel,nata muntada…… mmmmm….mmmmm….aquesta és la deliciosa olor de l’Olivia…..encara que el bolquer en vagi plé de “mostassa de dijon”….he he

Compaeteix!

Si no la portem en la motxileta o en l’harapo aquest, portem l’Olivia de passeig amb el cotxet, el nostre Stokke Xplory, motiu per que ens ha quedat encara mes evident que l’accessibilitat al Metro de Barcelona està força malament. Hi ha poques estacions amb ascensors i la majoria de connexions entre línies tenen molts trams d’escala.

Per mostra, i gracies a kiwoo, aquest vídeo:

També cal dir que l’accessibilitat als autobusos està molt be, i que cada cop hi ha menys obstacles als carrers, si no es que algun cotxe o furgoneta aparca on no deu.

Compaeteix!

El libro-álbum Olivia es antes que nada una experiencia estética exquisita.

¿Puede un lector (niño o adulto, no importa) asistir como espectador al arte de vivir la infancia con toda la intensidad de que alguien es capaz? Con Olivia, la cerdita-niña, eso es posible.

¿Puede un lector (el que aún no sabe leer, el que hace tiempo que sabe, no importa) comenzar a sentir que tanto puede ser dicho con sólo tres colores (rojo, blanco y negro) aprovechados en toda su potencialidad y delicadeza? Ian Falconer se encarga de que la síntesis cromática se convierta en una multiplicación de sentidos.

Olivia es una niña-cerdita especialmente intensa. En la contratapa, un asterisco aclara al pie que “es muy buena para cansar a la gente”. Todo es llevado a las últimas consecuencias por ella. La vida no tiene límites cuando se trata de moverse, probarse ropa, jugar, gozar del arte (música, plástica, libros, hasta castillos de arena)… Y sus padres-cerdos la dejan hacer, a pesar de su agotamiento, o negocian a favor de su sensibilidad, cuando su derroche de libertad tiene consecuencias sobre su vida infantil o familiar. Esto ocurre cuando, por ejemplo, después de ver en el museo un cuadro del pintor contemporáneo Jackson Pollock, intenta emular su estética abstracta en una de las paredes de su casa. O cuando su madre, después de una leve discusión, termina aceptando que se lleve sólo tres de los cinco libros que Olivia pensaba llevarse a su cama. La visión de las dos, madre e hija, metidas en la cama leyendo un libro sobre María Callas en una imagen en carbonilla que ocupa toda la hoja, es una escena lectora más elocuente que el mejor de los discursos sobre la lectura.

Como un simpático contrapunto, detrás de Olivia, hay un hermanito-cerdo menor que queda en segundo plano, mientras se dedica a imitarla, a admirarla, o a perderse en su mundo todavía demasiado pequeño como para comprender los desbordes artísticos de su hermana.

El entramado de escenas cotidianas de Olivia se sostiene en el arte de expandir textos mínimos con imágenes bellas y sobrias (nunca se ha visto tanta elegancia en una familia de cerdos). Estas imágenes se destacan aún más gracias a un diseño gráfico en el que sobre un fondo blanco sin marcos ni límites parece flotar esta ficción tricolor.

La economía del código escrito y su variada ubicación en el espacio de la hoja refuerza el carácter poético de esas palabras que parecen extender sus alas hacia la expresión plástica.

Cuando se cierra la última hoja de Olivia de Ian Falconer se siente una irresistible tentación de volver a empezar: es uno de esos libros que, como dice Italo Calvino, nunca terminan de decir lo que tienen que decir.

Recomendado a partir de los 4 años.

Compaeteix!

L’Olivia estrenant pijama i plorant una mica.

Compaeteix!

Top