Per a nosaltres la elecció de la escola per la nostra filla ha estat una de les questions més reflexionades, estudiades i pensades de les que hem hagut de fer mai.

Els darrers mesos hem estudiat molt : hem visitat escoles, hem parlat amb mestres i educadors, hem llegit articles de pedagogia, hem compartit coneixements i informació amb altres pares i mares.

alertapublicaTenim unes creences i uns principis, pel quals considerem que la educació és un dels pilars de la societat, i considerem que ha de ser publica, laica i de qualitat. Això direccionava la nostra recerca de escola cap a aquest perfil de escola, amb una profunda confiança. La proximitat a la xarxa familiar i a l’entorn de la nostra filla també va ser un punt molt valorat, per les consequències educatives que hi veiem : sobre tot facilitat de teixir una xraxa social i promoure la autonomia de la nostra filla

Ens hem informat de altres models, pero honestament, hem volgut ser coherents amb la nostra ideologia.

La primera sorpresa va ser la de constatar que no totes les escoles son iguals: no només per la personalitat pròpia i el tarannà de un equip, si no en quant a metodologies.

Vam tenir la sort que algunes de les escoles del nostres barri, i de la nostra àera de proximitat , proposaven uns projectes que ens semblaven atractius.

Encara més sort al saber que l’escola amb el projecte que nosaltres consideravem honestament millor per la nostra filla, la teniem ben a prop de casa i hi erem en l’area de proximitat :

  • una escola impregnada de pedagogia activa i montessoriana, alhora que d’altres
  • una escola amb metodologia de treball completament per projectes, sense utilització obviament ni de fitxes, ni de llibre de texte unic, a on la recerca de informacio es forma amb metodes actuals i les tecnologies contemporànies
  • una escola sense examens, a on l’avaluació es continua, i a on els nens grans s’auto avaluen
  • una escola que busca molta participacio dels nens; a on es busca la relació de nens de diferents edats; una escola amb una gran comunicació via web-blog
  • una escola que segueix la agenda 21, que disposa de menjador ecològic, que promou el transport public

Hi vivim a 2 carrers, el pare hi treballa a 3 carrers, avi i avies a escassos minuts.

Logicament va ser la nostra aposta, feta a consciencia , reflexionada, raonada i raonable.

Vam cumplimentar la llista amb altres escoles del barri amb projectes que també ens semblaven atractius, tot i que aquest ens semblava el més adequat per la nostra filla.

Ara el sistema ens ha expulsat de la escola que ens tocava, i de totes les altres també.

La irracionalitat de la assignació de places, després de la feina de recerca informacio i reflexió, no la podem acceptar.

Pero encara més , com el sistema hem pot garantir que la meva filla podrà disposar de la mateixa educació que li tocava, per dret i per tria, el que l’atzar li ha tret ? Em garanteix el sistema que podra disposar del mateix en un altre centre?

Si no es així, la meva filla veu vulnerat el seu dret de tenir una escola publica, laica, de proximitat, i amb el model pedagogic que tenia assignat, per zona i per elecció.

Reclamem l’accés de la nostra filla a l’escola de proximitat i model pedagogic que tenia assignada i triada pels seus pares.

Compaeteix!

Ahir als matins de catalunya radio el debat es va centrar al voltant de la notícia dels nous calendaris escolars i el debat de l’educació.

bambini-scuola

Jo em vaig quedar amb idees com :

  • jo NO m’avorria amb 3 mesos de vacances, era molt feliç , ha dit algú : JO TAMBÉ!! dic jo
  • l’horari hauria de ser intensiu tot l’any, o deixar la tarda per activitats light : TOTALMENT D’ACORD ; (això ho diuen profes), i ja és així a molts països
  • a veure quan els pares surten de treballar a les 5 i ajuden els nens a fer els deures a les 6 , com a tots els països…
  • una cosa son les necessitats del nen i educatives, les altres les dels pares, i de vegades les AMPA fan fer a les escoles coses en funció de l’interes dels pares, no dels nens
  • tothom es fica en la feina dels mestres, tothom vol opinar… pocs es fiqen en la del metge o del advocat o del enginyer, no els deixen ser professionals…
  • la reforma educactiva va associada a la reforma laboral

A escoles de llarga tradicio democratica, laica, publica, molt arrelades a la societat, com a FRANÇA, fan menys hores, fan moltes vacances ….

sincerament jo també crec que moltes hores no serveixen per res, ni a la feina i menys a l’educació….perquè haurien de fer tantes hores els nens petits, si a facultats i a escoles superiors no s’en fan tantes?

També han dit : l’escola no és una guarderia

Crec que aquestes reflexions-ocurrencies-anotacions tan mal escrites, es mereixen estructurar el tema una mica més bé….

de fet, crec que m’hi aniré introduint

Compaeteix!

Obviament estem força interessats en els temes de criança. Avui ha surtit aquest article a La Contra de La Vanguardia, que m’agrada molt.

L’Olivia continuarà amb les seves 3 horetes de guarderia, per pintar,cantar,jugar,amb nens….més que suficient. I a dinar i.llusionada a casa dels avis…

Compaeteix!

vorera assessina

Arrel de la enquesta ciutadana ( legal, oi??) del meu ajuntament sobre com li agradaria als ciutadans que fos la Diagonal, m’he anat obsessionant amb un tema que fa mooooolt de temps que em preocupa quan camino pels carrers : les voreres.

Odio les voreres, no m’agraden. Directament trobo que sobren, no es pot distribuir “a nivell” l ‘espai public? Aquests petits esglaonets donen més problemes que solucions, digueu-li als que fan servir cadires de rodes, cotxets de bebés, o gent amb dificultats en caminar……i realment, que aporten en general??

Però la meva obsessió vé perqué els veig , en poques paraules , com unes armes perilloses : cada cop que veig un canto a 90 º de formigó, o una punta assessina….penso en que caure no és pas tan dificil, tant si camines, com si vas en bici, patins, o moto… i sobre tot per un nen petit, un nen corrents, una persona gran ….i la vorera pot agreujar molt els danys de l’impacte!!

Estic realment obsessionada i tinc ja por pel carrer… fora voreres assassines!! per sort , al barri com a mínim, les estan eliminant, i no em negareu que es molt més agradable i dona sensació de amplitud

Total , que jo he proposat : UNA DIAGONAL SENSE VORERES !! investigaré escrits de experts en aquests temes… …

Compaeteix!

Aquest matí a l’estació de rodalies de Pl. catalunya no hi havia llum.

Fa “cosa” arribar i veure un desplegament de senyors de seguretat amb armilles grogues – 20 o 30….o més – i sectors precintats perquè no hi passés la gent , i cameres de TV.

Un silenci estrany, i una “llum” estranya. Pero gent que vé i va igualment. Per entrar, dubtosament, sense billet “Endavant endavant” deia el sr de l’armilla. Les màquines no funcionaven.

L’única llum a l’andana era la de les màquines expenedores ( aquestes sí que tenien llum??), però no llum a les pantalles anunciadores de trens; per avisar, una persona a cada direcció de la via/andana amb un megafon : llegeix el destí del tren quan aquest arriba, com cada usuari …

Curiós, sembla que no hi ha problemes de puntualitat.

Mentres espero no puc llegir el Larsson ni el 20 minutos, llàstima! no hi ha prou llum!!

Compaeteix!

Semba ser que comença a ser popular a Londres i a UK.

Necessites 25 m2, un vent a partir de 10 Km/h i uns 2000-3000 eur.

El que et sobra ho vens a la xarxa.

Serà que no hi ha propostes!!

Per adquirir molines domestics, windsave,windside,helix winds,windspare

Més info a  www.biocarburante.com .

Compaeteix!

[googlevideo]http://video.google.es/videoplay?docid=-5645724531418649230&hl=es [/googlevideo]

http://www.storyofstuff.com/

Compaeteix!

Entre l’economía pública i l’ economia privada capitalista, i amb potencial de ser una alternativa a aquestes.

Integrada per organitzacions privades, principalment cooperatives,mutualitats i associacions amb una etica que segueix els següents principis

  • processos de decisió democràtics, hereus del principi cooperatiu com a principi central al democratizar el poder de decisión, “una persona=un vot”, versus “una acció = un vot”,
  • primacía de les personas i del traball sobre el capital en el repartiment de les rentes ( lógica de distribució dels beneficis no lligada i fins i tot contraria a la participació en el capital social, criterios tals com el principi cooperatiu del retorn, la dotació de patrimonios colectius, la remuneració limitada al capital, o incluso la regla de no distribució de beneficis,
  • finalitat de servei als seus membres o a la colectivitat abans que el lucre, enfatitzant que la actividad económica desenvolupada per aquestes entitats té vocació de servei a persones i no recerca del benefici; el benefici pot aparèixer però serà en tot cas un objetiu intermedi per al fí últim de la entitat que és el de donar servei
  • autonomía de gestió, diferenciánt-se amb això de les entitats de l’esfera pública.

Els valors doncs inclosos de democracia,interes social,justicia retributiva, generen diferents i imaginatives i plurals formes socials de entitats.

Integra dos subsectors:

a) El subsector  de mercat ,integrat per empreses amb organització democràtica (una persona, un voto) i amb distribució de beneficis no vinculada al capital aportat pel soci:COOPERATIVES,SOCIETATS LABORALS,SOCIETATS AGRARIES DE TRANSFORMACIÓ,Empreses mercantils no financeres controladas per agents de l`economía social,cooperatives de crèdit i seccions de crèdit de les cooperatives, caixes d’estalvi,mutues d’assegurances,mutualitats de previsió social.

b) El subsector de no mercat, integrat per institucions privades sense ànim de lucre al servei de les llars : ASSOCIACIONS,FUNDACIONS, altres formes jurídiques.
alguna info l‘observatori del tercer sector i a CEPES

Compaeteix!

Aquest post està dedicat al Dani .

Denominacions de colors derivats de elements de la naturalesa…n’he posat alguns, pero n’hi ha molts mes….of course. He he

FUCHSIA

TURQUESA

“PISTACHO”

MALVA

CARBASSA

LILA

Compaeteix!

Top